Contracrònica eurovisiva

Benidorm Fest, segona semifinal: Rigoberta Bandini es vesteix de Chanel per viatjar a Torí

Benidorm Fest, segona semifinal: Rigoberta Bandini es vesteix de Chanel per viatjar a Torí

RTVE

  • Després de l’ensurt de la jornada prèvia amb Tanxugueiras, l’altra gran favorita, la catalana Paula Ribó i la seva empoderadora ‘Ay, mamá’ no van donar opcions als rivals i va entrar a la final del Benidorm Fest per la porta gran

  • Rigoberta Bandini fa bons els pronòstics en la segona semifinal del Benidorm Fest

3
Es llegeix en minuts
Julián García
Julián García

Periodista

ver +

Recordaran l’ensurt de la primera semifinal: L’estrany, incomprensible vot del jurat professional deixava fora de la gran final de dissabte les grans favorites de la vetllada, Tanxugueiras i el seu tel·lúric aquelarre ‘Terra’. Hi va haver entre el públic crits de ‘tongo’ i, sota l’ombra de l’eurodrama, va haver de ser el vot de l’anomenat «jurat demoscòpic» i el del popular que tornés el trio gallec al lloc que, per sentit comú i artístic, els corresponia. La segona semifinal, en canvi, va avançar aquest dijous sobre rodes per a l’altra gran favorita a representar RTVE en la 66a edició del Festival d’Eurovisió. Ningú va plantar cara, ni s’hi va acostar, a Rigoberta Bandini i el seu empoderador himne eurodance ‘Ay, mamá’, ja que va arrasar sense discussió en dues de les tres tipologies del vot. Ara mateix, i tret d’improbable sorpresa, sembla que el viatge a Torí, seu del festival, només està a l’abast de dos: Chanel, formidable cop d’efecte la primera nit amb l’incandescent euro-‘perreo’ de ‘SloMo’, i, per descomptat, la intocable Rigoberta Bandini, que després de la seva apoteòsica posada en escena a Benidorm sembla jugar en una altra lliga. ¿I Tanxugueiras? Tot fa pensar que, malgrat la seva disruptiva proposta escènica i la seva inclusiva lletra en gallec, les seves cartes estan marcades com els cinc arcans del tarot, i el seu destí, infortunat, ja està escrit.

Dives de ventilador

Diem que està escrit perquè el jurat de dimecres és el mateix que el de dissabte, quan es decidirà el guanyador del Benidorm Fest i, per tant, el representant de RTVE a Torí: Natalia Calderón, Miryam Benedited, Estefanía García, Marvin Dietmann i Felix Bergsson, experts de diferents disciplines del món musical (Dietmann ha sigut director artístic de l’eurovisiu Blas Cantó, antepenúltim a Rotterdam 2020) que havien de votar amb 12, 10, 8, 7, 6 i 5 punts les actuacions tenint en compte el seu concepte global, això és, posada en escena, coreografia, tècnica vocal, etcètera. En la suma final, Tanxugueiras es va emportar 38 punts, només per davant dels 28 dels testimonials Unique. Van ser els vots del públic els que van permetre la seva escalada fins al segon lloc amb 93 punts, per darrere dels inabastables 110 de Chanel, hereva eurovisiva de les rotundes maneres d’altres grans ‘dives del ventilador’ com Helena Paparizou, Ani Lorak o Eleni Foureira.

De cara a la gran final de dissabte, res fa pensar que el jurat professional variï la seva opinió sobre ‘Terra’ i Tanxugueiras: al professor no li va agradar el que va veure en el primer examen i, ja que el segon vindrà a ser tres quarts del mateix, només per això parteix ja amb desavantatge respecte a Chanel o Rigoberta Bandini, aquestes sí, ullets drets d’un jurat que, poca broma, representa el 50% total del vot. L’inesperat cop baix a les opcions de Tanxugueiras no hauria, no obstant, de posar en zona d’ombra la segona semifinal viscuda al Palau L’Illa de Benidorm, vibrant i variada en estils, des de Javiera Mena a Rayden, des de Rigoberta Bandini a Sara Diop. No hi va haver color, és clar, perquè Paula Ribó i el seu conjunt van deixar clar que no hi ha cap més cançó al Benidorm Fest com a ‘Ay, mamá’, amb la seva reivindicació de la maternitat, i les mares, en portentosa clau europop.

Algun problema tècnic

Notícies relacionades

La gal·la, ràpida, sòbria i efectiva com la de dimecres, va tenir, en canvi, algun petit problema tècnic just abans de les actuacions de Javiera Mena i Rayden, tot i que sense més conseqüències. Aquesta vegada els convidats per fer temps van ser el grup Niña Polaca i la cantant Ruth Lorenzo, participant a Eurovisió 2014, que va oferir una hipohuracanada versió del clàssic ‘Bailar pegados’ de Sergio Dalma, culminada pels fans amb el crit, a cor de «¡Visca Eurovisió!». Doncs això.

Les votacions, aquesta vegada, no van tenir gaire història. El qüestionat jurat professional va atorgar 56 vots a Rigoberta Bandini, confirmant en aquesta ocasió els pronòstics que la consideraven gran favorita. El vot del jurat demoscòpic va deixar l’artista catalana en segona posició, però el vot del jurat popular va dictar sentència i la va propulsar a un liderat indiscutible, gairebé insultant, amb 111 vots, pels 90 de Rayden (‘Calle de la llorería’), 81 de Xeinn (‘Eco’) i 76 del confinat per covid Gonzalo Hermida (‘Quién lo diría’), els quatre classificats per a la gran final de dissabte. Allà l’espera Chanel, amb els seus 110 punts. Vestides per matar.

Temes:

Eurovisió