Crítica de ‘Fantasía’: un creuer en família

Bona idea, proposta fallida. Aitor Merino, al costat de la seva germana Amaia Merino, va proposar en el seu anterior llargmetratge un estil ben diferent de cine documental en primera persona: ‘Asier ETA biok (Asier i jo)’ se centrava en un company d’infància i joventut del director que va acabar ingressant a les files d’ETA; al sortir de la presó, Merino l’entrevistava per comprendre’l a ell i comprendre’s a si mateix. A ‘Fantasía’, dirigida en solitari, la mirada personal està relacionada amb els seus: la pel·lícula és la crònica del creuer pel Mediterrani que emprèn la família Merino.

Més que d’un documental en el sentit estricte de la paraula, es tractaria d’una pel·lícula familiar que oscil·la entre la captura dels gestos quotidians i una certa desmitificació: de les relacions familiars, dels actes en creuers d’aquestes característiques, de les reflexions existencials. Amb tot, ‘Fantasía’, bon títol a l’estil de Disney per a un film terrenal, procura també certes reflexions sobre la vellesa i l’edat adulta, sobre els compromisos i fracassos, d’aparença més seriosa –de vegades fins i tot massa transcendent–, encara que tot estigui explicat amb un estil aparentment despreocupat en el qual els pares del cineasta ballen alegrement a l’ascensor del barco o fan el zombi al passadís.