Hereus d’Agatha Christie

La pandèmia impulsa un ‘revival’ del ‘cozy mistery’, la cara més amable del crim literari

La pandèmia impulsa un ‘revival’ del ‘cozy mistery’, la cara més amable del crim literari
  • David Safier i S. J. Bennett, que converteixen Merkel i Isabel II en detectius a l’estil Miss Marple, s’afegeixen a l’èxit de Richard Osman i els seus sagaços avis del ‘Club del crimen de los jueves’

  • El subgènere més acollidor de la novel·la policíaca ressorgeix en una era en què el lector busca una evasió entretinguda i amb tocs d’humor

8
Es llegeix en minuts
Anna Abella
Anna Abella

Periodista cultural

Especialista en art i llibres, en particular en novel·la negra, còmic i memòria històrica

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Angela Merkel deixa enrere la seva carrera de cancellera alemanya i es retira amb el seu marit i el seu gos Putin a un poblet, però topa amb un aristocràtic veí... mort. La ja nonagenària reina Isabel II lidia amb el cadàver d’un jove pianista en una habitació del palau de Windsor. Sí, dues il·lustres i poderoses dames que gràcies a la ficció es convertiran, en les seves novel·les, en transsumptes de la icònica Miss Marple creada per Agatha Christie el 1930 o, si es prefereix, de la televisiva Jessica Fletcher de ‘Se ha escrito un crimen’, encarnada per Angela Lansbury en la barbaritat de 264 episodis.

‘Miss Merkel. El caso de la canciller jubilada’ (Seix Barral), de l’alemany David Safier, i ‘El nudo Windsor’ (Salamandra), debut de la britànica S.J. Bennett, són hereves de la també creadora d’Hercules Poirot i, amb les seves investigadores aficionades, s’emmarquen en el ‘cozy crime’ o ‘cozy mistery’, subgènere policíac als antípodes de les trames amb assassins en sèrie, que ordeix un tipus de novel·la amable i acollidora que viu un ‘revival’ en temps d’angoixa pandèmica. L’abona la seva coincidència en llibreries aquesta ‘rentrée’ amb ‘El jueves siguiente’, la segona entrega de ‘El club del crimen de los jueves’ (Espasa), sèrie que fa un any iniciava Richard Osman, popular còmic i presentador televisiu anglès, convertint els seus quatre també inoblidables avis protagonistes, dos homes i dues dones amb sortides una mica gamberres, en detectius per accident, a més de convertir-los en tot un fenomen editorial.   

Abans d’analitzar les claus de l’èxit d’aquestes noves novel·les que donen un pas de rosca al ‘cozy crime’ amb nous protagonistes (Merkel, Isabel II, una de les àvies d’Osman va ser espia de l’MI5…) s’imposa desbrossar les característiques d’aquest subgènere, amb el seu prototip en ment: la Miss Marple ‘agathachristiana’ (les novel·les de la qual està recuperant Espasa, l’última, també aquesta ‘rentrée’, ‘El truco de los espejos’). Apuntar al marge que precisament Planeta acaba de llançar també ‘El secreto de Agatha’, on l’advocada nord-americana Marie Benecict novel·la la real i misteriosa desaparició de l’escriptora britànica durant 11 dies del 1926, qui al reaparèixer va al·legar un episodi d’amnèsia.  

Tornant al ‘cozy crime’: «És una etiqueta d’origen anglosaxó. Una literatura basada en la seguretat que els casos sempre es resolen, hi ha poca sang i poca violència. Tenen un llenguatge entretingut, sense excessives floritures. És la cara amable del crim», condensa l’escriptor i editor d’Alrevés Álex Martín Escribà, autor de l’assaig sobre la història del gènere negre ‘A quemarropa’, del qual aquest any ha llançat el segon volum (en català, ‘Trets per totes bandes’). «Amb un ‘target’ majoritàriament femení, els protagonistes solen ser dones. Els seus herois són intocables, és a dir, que mai ‘reben’, tenen mascotes, i s’enfronten a crims domèstics o en petites comunitats –afegeix–. Tenen com a premissa el repte intel·lectual de resoldre’ls, com la majoria de les novel·les de l’edat d’or del gènere policíac, en els anys 20 i 30».

La quiche letal

A aquesta tendència editorial a Espanya se suma la recuperació d’un clàssic anglès d’una altra reina del ‘cozy crime’, amb permís de Mary Higgins Clark o Dorothy L. Sayers, la prolífica escocesa M.C. Beaton (pseudònim de Marion Chesney; 1936-2019). D’ella, Salamandra va publicar abans de l’estiu ‘Agatha Raisin y la quiche letal’ i ‘Agatha Raisin y el veterinario cruel’, dues primeres entregues de les 30 que va arribar a perpetrar, amb títols que diuen molt del seu to divertit. 

Però l’èxit del ‘cozy crime’ en els últims mesos, avança Martín, «rau en els finals feliços», una cosa en el que coincideix amb Inés Planells, abans agent de Richard Osman (1970) i ara la seva editora a Espanya des de Ficció Internacional de Planeta. «Aquest final feliç, el saber que al final el misteri a l’estil Agatha Christie, sense violència, quedarà resolt, és una característica comuna. En aquest context de pandèmia que ens ha tocat viure a tots, molts busquen un entreteniment amable, una evasió. Quan a fora tot és caos, el ‘cozy’ aporta uns personatges en un entorn tancat i et dediques a preguntar-te qui és el culpable. I en molts casos és un xut de vitalitat perquè, per exemple, amb l’humor d’Osman no pots evitar riure».

De fet, ‘El club del crimen de los jueves’ es publicava fa un any en plena cimera pandèmica i es va convertir en el tercer llibre més venut de la història de la Gran Bretanya (des que hi ha registres) per darrere del Don Brown i J.K. Rowling; supera els 2,5 milions d’exemplars, a Espanya suma ja 13 edicions, s’ha editat a 41 països i Steven Spielberg ja té els drets per a la versió cinematogràfica. 

Un bàlsam

En línia amb Martín i Planells es manifesta també Anik Lapointe, directora literària de Salamandra. «Potser ara, en aquest món de pandèmia i postpandèmia, els amants de la novel·la negra han trobat en el ‘cozy crime’ un remei per als temps que corren: es tracta de novel·les entretingudes, lleugeres, tot i que intel·ligents, ben construïdes i amb personatges entranyables... on es fa justícia i tot acaba bé». És, afegeix, «el subgènere més amable de la ficció criminal i el refugi ideal per contrarestar les amargors de la realitat i l’angoixa davant un futur incert... A més, com bé demostra la sèrie d’Agatha Raisin, l’humor és un bàlsam que ho cura tot». 

L’humor de Safier

I de l’humor en sap molt David Safier (Bremen, 1966), l’autor de ‘Maldito karma’ (60 edicions en espanyol des del 2009), les obres del qual han venut 5 milions d’exemplars a Alemanya. Hi ha dos motius que l’han portat a imaginar Merkel com Miss Marple, afirma a aquest diari en la seva visita a Madrid. «En primer lloc, és una dona molt intel·ligent. En segon lloc, sempre va ser subestimada pels seus oponents polítics, especialment els del seu propi partit: detectius com la senyoreta Marple o l’inspector Colombo, sempre són subestimats també pels assassins. I ella té molta experiència en política amb personalitats despietades, i els assassins també ho són». 

L’autor alemany, confirma, era conscient «des del principi que estava fent un pas de rosca al ‘cozy crime’». «La meva novel·la és divertida, però la trama del crim funciona exactament segons les regles que Agatha Christie, Dorothy L. Sayers i altres novel·listes del crim van establir per a aquest tipus de novel·les, quan van fundar una societat d’escriptors del crim anomenada The Detection Club el 1930».

«Jugar net»

Detalla Safier alguns dels codis del subgènere que ha utilitzat. «Una detectiva ‘amateur’, una comunitat tancada i rural, una mascota, poca violència i coses com que el novel·lista ha de jugar net. Totes les pistes que utilitza el detectiu per trobar l’assassí han de ser allà per al lector també. També hauria de poder resoldre el crim, si és tan intel·ligent com el nostre detectiu», diu llançant una picada d’ullet. 

Les seves aportacions particulars: el seu humor marca de la casa, amb «molts personatges còmics» i «sí, el ser l’única novel·la policíaca ‘cozy amb Angela Merkel, el seu marit Achim com una espècie de doctor Watson o Mister Stringer (el vell ajudant de Miss Marple) i un gos anomenat Putin».

Quatre novetats del ‘cozy crime’

‘Miss Merkel. El caso de la canciller jubilada’

David Safier (Seix Barral) 

Pensar què faria Angela Merkel després de deixar de ser cancellera i veure un episodi de la mítica sèrie de l’inspector Colombo va fer que l’autor alemany imaginés la famosa política jubilada en un poblet juntament amb el seu marit, el seu guardaespatlles i el seu gosset. A la Merkel de ficció (la real guarda la seva intimitat com una relíquia) li costa adaptar-se a la vida tranquil·la i quan a la zona apareix mort un noble veí li faltarà temps per intentar resoldre el crim, això sí sense deixar de recordar anècdotes del seu passat, com l’olor de desinfectant del papa Benet o els enganxosos petons de Berlusconi. No serà el seu únic cas.

‘El nudo Windsor'

S. J. Bennett (Salamandra)

Va anar veient la sèrie ‘The Crown’ com a la britànica S. J. Bennett (1966) se li va ocórrer utilitzar la nonagenària Isabel II com a protagonista d’una novel·la de misteri. Per resoldre la mort d’un pianista rus crític amb Putin, trobat a les dependències del castell de Windsor, la reina de la seva ficció, divertida, pícara i observadora, s’ha de servir de la seva secretària personal, una feina a la qual l’autora va optar al seu dia però que no va aconseguir per ser massa jove. Entre els sospitosos, sir David Attenborough i l’arquebisbe de Canterbury. Prepara ja la tercera entrega.  

‘El dijous següent’

Richard Osman (Espasa)

Segon cas al qual s’enfronten els quatre entranyables septuagenaris de ‘El club del crimen de los jueves’, que en la seva residència del poblet de Coopers Chase es distreien resolent assassinats no resolts, topen amb crims reals, sigui un promotor immobiliari mort o un robatori de diamants. A Osman, carismàtic còmic, presentador del concurs de la BBC ‘Pointless’ i productor, lector empedreït de la novel·la negra i fanàtic d’Agatha Christie, la idea li va venir del seu avi policia i de les visites a la seva mare en una residència de jubilats. Amb els seus protagonistes –l’antic sindicalista dels 60 Ron el Rojo, la infermera viuda Joyce, el psiquiatre Ibrahim i l’exespia Elizabeth- reivindica el paper i el valor que la societat sovint nega a la nostra gent gran. Ja està escrivint el tercer llibre.  

‘Agatha Raisin i la quiche letal’

Notícies relacionades

M. C. Beaton (Salamandra) 

Un clàssic del ‘cozy crime’ que la seva veterana autora va desplegar en unes 30 entregues, amb 10 milions de lectors en 15 idiomes i versió televisiva (a Cosmopolitan TV). Agatha Raisin és una prejubilada amb dos gats que deixa la seva carrera d’èxit en la publicitat a Londres buscant la tranquil·litat rural en el pintoresc i tancat Carsely. En el seu primer cas, un veí mor després de menjar el pastís de porros que ha cuinat la protagonista. En el segon, ‘Agatha Raisin y el veterinario cruel’, el veterinari del títol mor per un injecció destinada a un cavall.