Festival de Sitges

Terror feminista: una convulsió en temps present

La mirada de les dones cineastes ho està canviant tot en el cine de gènere

1
Es llegeix en minuts
Terror feminista: una convulsió en temps present

El Periódico

El gènere fantàstic ha patit mil i una mutacions al llarg de les dècades, però la seva revolució més gran ha sigut gràcies a les dones. La mirada de les cineastes ho ha canviat tot i estem assistint a una autèntica convulsió en temps present. Dues de les directores que van formar part d’aquest efervescent moviment, en constant procés d’evolució, van ser Ana Lily Amirpour iJulia Ducournau. Totes dues van ser descobertes al Festival de Sitges amb les seves òperes primes, ‘Una chica vuelve a casa sola de noche’ i ‘Crudo’. Les dues van demostrar que tenien un univers personal capaç de dinamitar els codis patriarcals per establir una relació nova amb les imatges, tan política com sensorial. ¿Terror feminista? Anomenem-lo de la manera que vulguem. Les etiquetes s’han creat per anomenar el que no existia i per ser destruïdes una vegada assimilada la lliçó.

L’important és que res tornarà a ser igual. Aquest any les noves pel·lícules d’Amirpour i Ducournau es podran veure a Sitges, però ja no es projecten com a meres curiositats, com a rareses, ara se situen com a veritables protagonistes, com a reines de la programació. Per primera vegada una pel·lícula dirigida per una dona inaugura Sitges, ‘Mona Lisa and the Blood Moon’ i per primera vegada una pel·lícula dirigida per una dona ha guanyat el Festival de Cannes en solitari, ‘Titane’. L’any passat no podíem imaginar que això passaria, però està passant i això serveix per obrir la porta a moltes més creadores que fins ara no havien tingut la possibilitat de demostrar el seu talent. Si el 2021 ens va descobrir Amy Seimetz amb ‘She dies tomorrow’ i Rose Glass amb ‘Saint Maud’, el 2022 ens porta Prano Bailey-Bond amb ‘Censor’ i Charlotte Cobert amb ‘She Will’. Ja no és un símptoma, tampoc una moda. És una realitat.