‘¡Corten!’: El ‘giallo marica’ de Marc Ferrer

El D’A Film Festival sempre ha sigut casa seva. Hi ha estrenat totes les seves pel·lícules: ‘Nos parecía importante’, ‘La maldita primavera’, ‘Puta y amada’ i ‘El corazón rojo’. Ara és el torn de ‘¡Corten!’, definida pel seu creador com un ‘giallo marica’, o el que és el mateix, un insòlit homenatge al gènere cinematogràfic italià de terror en el qual trobem sexe gai, actuacions de karaoke en clubs nocturns i les aparicions estel·lars de La Prohibida, Samantha Hudson i Genís Segarra d’Hidrogenesse.  

«Em semblava divertit parodiar aquestes pel·lícules i portar-les al meu terreny. Tant el ‘giallo’ com l’‘slasher’ s’han qualificat sovint de misògins per la violència gratuïta que s’exerceix sobre les dones i vaig pensar que els podia donar la volta des d’una perspectiva queer amb moltes dosis d’homoerotisme», explica Marc Ferrer en conversa per Zoom des de les oficines a Barcelona de Filmin, que ha participat en la producció de ‘¡Corten!’ i s’encarregarà de distribuir-la.

Cançons caramels pop

Tant a ‘¡Corten!’ com a la resta de les seves pel·lícules, l’autoconsciència resulta un aspecte fonamental. Potser per aquesta raó a Ferrer li agrada utilitzar el metacine com un mecanisme narratiu. Ell mateix interpreta un director de cine ‘low cost’ que està rodant una pel·lícula de terror al mateix temps que es produeixen uns estranys crims que semblen vincular-lo a ell com a assassí. Tot i que en realitat, l’argument és el de menys. ‘¡Corten!’ es disfruta per la seva capacitat de sorpresa constant, pels personatges fora del normatiu, els tocs de comèdia absurda, la desimboltura i per les cançons glam. Tota la banda sonora, inclosos els temes que interpreta La Prohibida i Samantha Hudson, són obra d’Adrià Arbona de Papá Topo i són un autèntic caramel pop. 

Notícies relacionades

Una ‘a’ que vol dir ‘no’

Netflix narra ‘El caso Asunta’ sense permís dels implicats

No és la primera vegada que La Prohibida treballa amb Marc Ferrer; ell ha sigut el director d’alguns dels seus videoclips. En aquest cas, ella sempre havia somiat ser una actriu de terror italiana, així que el ‘crush’ entre tots dos va ser immediat a l’hora d’abordar el projecte. «el terror ara tendeix al realisme cru, però a mi m’agraden aquestes pel·lícules que et submergeixen en un univers completament artificial i sofisticat. Ara es miren amb certa ironia, però a mi m’encanta jugar amb aquests estereotips de dones perfectament maquillades i pentinades perseguides per un psicòpata», continua la cèlebre diva drag queen, que interpreta Amapola, en aquest joc de miralls i àlter egos que tant li agrada practicar a Ferrer. 

Tots dos es troben còmodes com a ‘outsiders’. «L’‘underground’ és la claveguera en la qual visc còmoda i feliç. Té els seus beneficis, com la llibertat absoluta i no formar part d’un engranatge. Crec que no encaixo en un altre planeta, només en el meu», diu La Prohibida. «A tu et passa el mateix, ¿no, Marc?», interpel·la el director. «En el meu cas és una qüestió de ritme. Jo penso en una pel·lícula i he de fer-la, no puc passar més de quatre anys esperant el finançament. El meu esperit és incompatible amb la producció convencional».