Novel·la de culte

'Despertar a l'infern', el terror d'un confinament rural

'Despertar a l'infern', el terror d'un confinament rural
Es llegeix en minuts

Carol Álvarez

El jove Kenneth Cook mai s’hauria imaginat que la seva feina esporàdica de periodista per a l’ABC australiana a la recòndita ciutat minera de Broken Hill l’inspiraria per escriure una novel·la terrorífica que, 60 anys després de veure la llum, seria de culte al seu país. Menys encara que ‘Pánico al amanecer’ arribaria a les nostres llibreries en castellà, de la mà de l’editorial Sajalín –en pots llegir el primer capítol a la seva pàgina web– i en català en l’edició de Males Herbes amb el títol ‘Despertar a l’infern’. 

La novel·la és especialment oportuna en aquests temps. El protagonista, John Grant, intenta per Nadal abandonar el poble on imparteix classes en una escola rural, però se li compliquen endimoniadament els plans i després d’un descens als inferns de la seva humanitat, veu una vegada i una altra frustrada la seva fugida. L’argument sembla l’angoixa del confinament amb una diferència essencial: a Bundanyabba, el poble on queda atrapat, «hi ha bars pertot arreu», assenyala el narrador, i no tanquen mai. Res a veure amb els confinaments de pandèmia.

L’autor, Kenneth Cook, amb un coala.

El poble, amenaçador des de la seva afabilitat, és un clar antagonista del mestre John Grant, en competència amb la cervesa, una altra gran icona australiana: a Bundanyabba l’aigua no és per beure, i la vida transcorre en un núvol alcohòlic de cerveses, whisky i grog. Sembla incomptable el nombre de cerveses que es beuen els personatges al llarg de la novel·la, ronda rere ronda: Kenneth Cook aconsegueix transmetre al lector l’estat nebulós del protagonista en els seus moments ebris i la intensitat també de la pitjor ressaca. Grant és un home en caiguda lliure per la successió de contratemps que posa a prova la seva resistència a l’aparentment embruixada Bundanyabba.

La brutalitat del ‘red center’

‘Despertar a l’infern’ és una venjança en tota regla, una peculiar venjança de l’autor amb una part de la seva vida que li va causar gran impacte: la de l’Austràlia rural del ‘red center’, el ‘dead heart’ a la novel·la, planes immenses allunyades de la costa i cobertes de pols fins al punt que els qui hi viuen imprimeixen a la seva veu un deix nasal perquè han après a obrir poc la boca perquè no els hi entri sorra. La brutalitat de les vides dels veïns, la seva afició al joc i la beguda, el seu curtterminisme vital, retraten, malgrat el to d’humor surrealista que planeja sobre tota la novel·la, una visió del país gens complaent. La cacera de cangurs és un dels moments cabdals de la història per la seva cruesa i repercussió en la conducta de Grant, i el pròleg de Kiko Amat que acompanya les edicions ajuda a aprofundir en la lectura des de diferents angles per disfrutar-la més. 

Et pot interesar

La novel·la va donar lloc a una pel·lícula el 1971 que va ser també considerada de culte per encara més raons, i és que se’n va extraviar durant dècades l’única còpia existent, fins a ser recuperada el 2004 en un contenidor a Pittsburg barrejada amb un munt de material preparat per ser destruït. Ja restaurada, va tenir una segona vida al festival de Canes, menys allunyada dels prejudicis que va causar la seva primera estrena, molt criticada pel públic australià per la mala imatge que els donava.