MÉS ENLLÀ D''ANTIDISTURBIOS'

Més enllà d''Antidisturbios': 10 sèries de policies amb vocació realista

Reunim una selecció de drames policials sonats o a reivindicar que poden localitzar-se fàcilment en plataformes

zentauroepp55606669 icult freire series polis201026192350

zentauroepp55606669 icult freire series polis201026192350

6
Es llegeix en minuts
Juan Manuel Freire
Juan Manuel Freire

Periodista

Especialista en sèries, cinema, música i cultura pop

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Una de les sèries del moment, si no La Sèrie del moment, és ‘Antidisturbios’, imponent sotrac de Rodrigo Sorogoyen (i aliats coneguts, com la guionista Isabel Peña i el director Borja Soler) al gènere del drama policial: en certa manera, una versió més llarga i fins i tot més visceral dels seus ‘thrillers’ amb clar component sociopolític ‘Que Dios nos perdone’ i ‘El reino’.

Som davant una rotunda addició a una tradició de sèries que han mirat de mostrar el treball policial amb cert (o fins i tot sever) nivell de verisme, personatges tridimensionals i, arribat el moment, un grau gairebé incòmode d’adrenalina. Aquí n’hem reunit 10, totes disponibles per al visionament ‘online’. (Al contrari que d’altres de magnífiques, com ara ‘Canción triste de Hill Street’, ‘Homicidio’, ‘Policías de Nueva York’, ‘Turno de guardia’ i ‘Southland’).

1. ‘Brigada Central’ (1989-1990), l’ambigüitat a prop de casa

Va acabar sent un èxit, tant en RTVE com en altres països, però ‘Brigada Central’ no va ser un projecte senzill per al director/productor Pedro Masó ni pel seu guionista, el mestre de la novel·la negra Juan Madrid. La Guàrdia Civil va manar parar les càmeres i la Direcció General de la Policia va imposar un assessor que, en realitat, feia funcions de censor. (Entre el 2010 i el 2011, Madrid va acabar publicant els guions originals com a novel·la en tres parts). Malgrat tot, el que va quedar en la sèrie no era tebi, ni de bon tros: els membres del cos d’elit protagonista tenien tota classe de defectes, rampells i vicis. Disponible en RTVE.es A La Carta i Archivo RTVE.


2. ‘The shield: al marge de la ley (2002-2008), clàssic a reivindicar

Quan es parla de la revolució de les sèries de principis de segle, no sempre s’esmenta ‘The shield’, potser pel vell recel cap als títols de gènere. Però aquest amarg ‘policier’ de Los Angeles mereix tots els crits de joia. Pocs homes difícils d’aquella època tenen la complexitat i el magnetisme de Vic Mackey (Michael Chiklis), líder d’una brigada especial antibandes que opera amb total eficàcia i total impunitat a l’imaginari barri de Farmington. Ells fan caure les portes que altres policies no volen fer caure, i també se salten les normes que cap policia s’hauria de saltar. El director Clark Johnson, veterà de la memorable ‘Homicidio’, va marcar la vibrant línia visual d’aquesta creació de Shawn RyanDisponible en Movistar+ i Prime Video.


3. ‘The wire’ (2002-2008), més enllà del bé i del mal

¿Necessita presentació aquest clàssic de David Simon? Per si de cas, oferirem unes línies sobre una sèrie tan reverenciada com difícil d’imitar. Antic reporter policial per a ‘The Baltimore sun’, Simon va invertir tot l’après en dos llibres de no ficció, ‘Homicidio’ i ‘La esquina’, convertits, respectivament, en sèrie, i minisèrie. Però també va aprofitar per crear una sèrie cent per cent original que abordaria la crisi de Baltimore en les seves facetes més diverses, a raó d’una per temporada: el tràfic de drogues, la desintegració dels sindicats al port marítim, el sistema escolar, un ajuntament en clarobscur, la crisi dels diaris. Tot això sense buscar dolents ni bons; només persones humanes. Disponible en HBO.


4. ‘Line of duty’ (2012-), realisme relatiu, però addictiu

Els admiradors de ‘The shield’ i ‘The wire’ faran bé de donar un cop d’ull, tot i que potser ja ho han fet, a aquesta sèrie britànica sobre policies corruptes i l’equip especial que segueix els seus passos. Atenció, en particular, a la tasca de Vicky McClure com la inspectora Kate Fleming; no sé què esperen per fer-la 007. El creador de la sèrie, Jed Mercurio (‘Bodyguard’), ha comptat amb l’assessoria de policies, però s’avisa agents reals i amants de la versemblança: aquest ‘showrunner’ mai no deixa que la veritat s’interposi en una bona concatenació de girs argumentals. Disponible en Movistar+ i Netflix.


5. ‘Bosch’ (2014-), en la tradició del ‘hardboiled’ de Los Angeles

Eric Ellis Overmyer, guionista d’‘Homicidio’, ‘Ley y orden’ i ‘The wire’, ha supervisat aquesta translació a la televisió de les novel·les de Michael Connelly sobre l’inspector d’homicidis Hieronymus ‘Harry’ Bosch: un individu obsessiu, escèptic, amb traumes per resoldre (sobretot, l’assassinat de la seva mare prostituta) i actitud conflictiva a la feina. Pur ‘hardboiled’ de Los Angeles posat al dia, recorregut per una vena realista que frustrarà alguns i agradarà als fans de ‘Zodiac’: com en l’obra mestra de Fincher, les investigacions poden ser extenses, cansades, no donar fruits immediats. Disponible en Prime Video.


6. ‘Enemigo público’ (2016-), la protectora de l’assassí

Guanyadora del premi del jurat del MIPTV, el principal mercat televisiu mundial, aquesta sèrie va ser un dels primers exponents del recent ‘boom’ de les sèries belgues, a les quals tots hauríem de fer, si és possible, encara més cas. Un ‘thriller’ a foc lent sobre un assassí de nens alliberat després de 20 anys de presó (l’encarnat per Angelo Bison) i la jove inspectora de policia (Stéphanie Blanchoud) encarregada de vigilar-lo i protegir-lo durant la seva reinserció en un poble de les Ardenes. Comparteix temes amb ‘Rectify’ (redempció personal, el càstig dels prejudicis) i llueix atmosfera de gran ‘nordic noir’. Disponible en Movistar+. 


7. ‘Manhunt: Unabomber’ (2017-), defensa de la lingüística forense

Si està plorant la defunció (fins a nou i improbable avís) de ‘Mindhunter’, potser hauria de provar amb ‘Manhunt: Unabomber’, sèrie de vuit episodis sobre el criminòleg Jim Fitzgerald (Sam Worthington) i la seva recerca del matemàtic/terrorista Theodore Kaczynski (Paul Bettany), més conegut com a Unabomber, que entre el 1978 i el 1995 va enviar 16 bombes per la via postal a diferents objectius. En la seva captura va ser clau el manifest que el mateix terrorista va enviar a ‘The New York Times’: Fitzgerald va estudiar el llenguatge i les expressions d’aquell text per compondre un encertat perfil psicològic. Disponible en Netflix.


8. ‘De dag (El día)’ (2018), als dos costats de l’acció 

Aquesta premiada sèrie flamenca explica la història d’un atracament amb ostatges en una sucursal bancària. Fins a aquí, res sorprenent, però l’assumpte canvia si diem que cada episodi es desenvolupa des d’un costat diferent de l’acció: els senars, fora del banc, amb els mediadors policials i les forces especials, i els parells (amb un director diferent), a l’interior de la crisi, entre els criminals i les seves víctimes. Les percepcions de l’espectador poden veure’s dinamitades pel descobert en un episodi posterior. I al final de cada parell d’episodis, el ‘cliffhanger’ és d’infart. Disponible en Starzplay. 


9. ‘Delhi crime’ (2019-), rar cas de procedimental indi

Notícies relacionades

Entre les moltes sèries índies del catàleg de Netflix, brilla amb llum pròpia (o una penombra única) aquesta creació de Richie Mehta: una crònica minuciosa dels sis dies d’investigació policial que van seguir la violació col·lectiva d’una noia en un autobús a Delhi Sud el 2012. Parlem d’un rar cas de procedimental indi, i a més, un amb protagonisme femení: Shefali Shah, estrella de Bollywood, omple la pantalla com la subcap de policia Vartika Chaturvedi. En principi, ella serà l’heroïna en futures temporades centrades en altres casos. Disponible en Netflix. 


10. ‘La unidad’ (2020-), l’ombra de Michael Mann

Després d’haver col·laborat en ‘El desconocido’ i ‘La sombra de la ley’, el director Dani de la Torre i el guionista (amb els seus treballs com a directorAlberto Marini van cocrear aquesta minisèrie sobre una unitat especial d’antiterrorisme gihadista. Els personatges d’aquesta unitat s’enfronten, alhora, a l’amenaça d’atemptat d’una cèl·lula islàmica i als seus petits i grans problemes quotidians. El treball d’investigació va costar dos anys i fins i tot en les parts d’acció, sota el clar influx de Michael Mann, s’adverteix la intenció de ser fidel als procediments reals. Disponible en Movistar+.