12 jul 2020

Anar al contingut

FENOMEN EN CONSTRUCCIÓ

'La historia de Fire Saga': Cinc raons per estimar-la si sou (o no) fans d'Eurovisió

Juan Manuel Freire i Julián García

'La historia de Fire Saga': Cinc raons per estimar-la si sou (o no) fans d'Eurovisió

John Wilson NETFLIX

En un any sense final d’Eurovisió, els fans del concurs no mereixien només un especial tan poc especial com ‘Eurovisión: Europa shine a light’, emès el 16 de maig com a placebo. Mereixien una cosa millor, una cosa capaç de despertar seriosament tant la hilaritat com l’emoció sincera. Aquest gran substitut és ‘Festival de la Canción de Eurovisión: La historia de Fire Saga’, comèdia de Netflix (i la mateixa Unió Europea de Radiodifusió) amb Will Ferrell i Rachel McAdams com a duo eurodance ¡islandès! a la conquesta d’Eurovisió. Estrenada divendres passat, la pel·lícula de David Dobkin (‘De boda en boda’) comença a refermar-se com a veritable títol de culte, especialment entre eurofans. Si ets un d’ells i encara no l’has vist, et donem cinc motius per fer-ho.

És Eurovisió en un any sense Eurovisió

Alguns mitjans anglosaxons han qüestionat la falta d’ullal de ‘La historia de Fire Saga’, la seva visió extremadament amable del festival.  És així, no ens enganyem, però burlar-se de l’exaltació ‘kitsch’ d’Eurovisió és el més fàcil del món i la pel·lícula prefereix rendir un entranyable (i hilarant) homenatge a l’esdeveniment com a celebració. I més en un any en què la pandèmia ha deixat l’eurofan sense festival per primera vegada en la seva història.

Will Ferrell i Rachel McAdams, en un fotograma de ‘Festival de la Canción de Eurovisión: La historia de Fire Saga’.

Segons ha explicat Will Ferrell en alguna entrevista promocional, va descobrir Eurovisió en un dels seus viatges a Suècia, país del qual és natural la seva dona, la també actriu Viveca Paulin. «Hi ha un nivell de ‘camp’ en Eurovisió que no s’assembla a res del que he vist als Estats Units. Tots es reuneixen per veure’l en festes casolanes. Alguns se’n burlen i d’altres el disfruten de veritat. Però tots el veuen i tots volen saber qui ha guanyat», afirma l’actor, productor i coguionista del film. Gràcies a l’animosa empenta de Ferrell com a impagable eurofan, ‘La historia de Fire Saga’ ha acabat sent, amb justícia, la millor manera imaginable de disfrutar d’Eurovisió en un any sense Eurovisió.


És fidel a l’esperit del concurs

Si oblidem algunes llicències com que Espanya es vegi obligada a participar en les semifinals en el mateix grup que Fire Saga (quan tot bon eurofan sap que el representant d’RTVE, com a integrant del Big Five juntament amb el Regne Unit, Alemanya, França i Itàlia, passa directament a la final des del 1956), ‘La historia de Fire Saga’ és sorprenentment fidel a l’esperit i funcionament del concurs. L’explosió de llum i festa embolicades en paper de colors, la col·lecció de rutilants himnes pop, la sensació que durant les hores que dura el festival res dolent pot passar... 

Quan es va anunciar la dolorosa suspensió de l’edició d’aquest any per la Covid-19, ni el més optimista dels eurofans podria haver imaginat que se sentiria transportat al cor mateix del festival en gloriosos moments com l’actuació del rus Alexander Lemtov (Dan Stevens) interpretant el ‘hit’ ‘Lion of love’, en el que s’hauria de considerar ja com una dels grans èxits de la llarga història d’Eurovisió.



Conté grans ‘hits’ eurovisius imaginaris

Fer bons acudits és complicat. Fer bones cançons pop, també. Però fer grans cançons pop de broma ja és el desafiament més gran del món, aquí superat amb escreix. Mentre s’escolten temes com ‘Volcano man’ i ‘Double trouble’, de Fire Saga, és impossible no esbossar un somriure (les frases fetes, les veus engolades de Ferrell), però també sembla difícil negar que aquests temes són ‘hits’.

Al cap i a la fi, el repertori de ‘La historia de Fire Saga’ neix de la col·laboració de Savan Kotecha (productor i compositor que ha participat en infinits èxits d’Ariana Grande, per exemple) amb un grapat de grans compositors pop, majoritàriament escandinaus, com correspon a una pel·lícula sobre el concurs que va revelar a ABBA.

A la xarxa ja es comença a parlar sobre ‘Double trouble’ com la cançó de l’estiu 2020, per sobre del ‘Rockstar’ de DaBaby. És, si és possible, més enganxosa, un altre exemple del talent de Kotecha i dos vells col·legues seus com Arnþór Birgisson (recupereu ‘Higher’ de The Saturdays) i Rami Yacoub (exmembre de Cheiron Studios, la fàbrica de cançons de Max Martin, el gran amo del superpop).

També l’esmentada cançó de l’hilarant Alexander Lemtov de Dan Stevens, ‘Lion of love’, es revela un ‘hit’ en tota regla, per poc que un aconsegueixi deixar de riure i pari una mica l’orella. Per no parlar de ‘Hasuvik’, climàtica ‘power ballad’ que mereix una nominació a l’Oscar.


Té un grapat de ‘cameos’ d’estrelles reals

Com dèiem, ‘La historia de Fire Saga’ no és exactament un acudit a costa d’Eurovisió i els seus participants, sinó una celebració humorística de tot el que fa únic aquest concurs. No només ha sigut creada amb el beneplàcit de la UER, sinó que compta amb un grapat de ‘cameos’ de guanyadors reals, com ara Salvador Sobral, Netta, Alexander Rybak i Conchita Wurst; el súmmum és un ‘mash-up’ de temes d’ABBA, Cher, Madonna i Black Eyed Peas (els més obvis possibles, sense remordiment, sense mirar enrere) en el qual col·laboren falsos benjamins i veritables veterans.

 És a dir, l’eurofan es pot entretenir reconeixent els seus favorits d’anteriors anys. La pel·lícula no està feta només per a ells: qualsevol amant de l’humor entre absurd, tendre i trasbalsat de Ferrell sortirà gairebé renascut del visionament. Però, si sou uns fanàtics del concurs, als somriures i llàgrimes universals s’hi sumen plaers específics.


Fire Saga mereixen actuar en la Super Bowl

La directora i guionista Becca Gleason ho va suggerir a Twitter (i d’altres semblen haver-li copiat la idea): «La seqüela d’‘Eurovisión’ hauria de ser sobre l’espectacle de mig temps de la Super Bowl... Han d’anar als Estats Units, el lloc que [Fire Saga] més odien».

Així és: gran part dels millors acudits d’‘Eurovisión’ tenen a veure amb el recel i la desconfiança dels nostres herois islandesos, sobre tot Lars Erickssong (Ferrell), per tot el que és nord-americà. En la trama apareix un grup de joves turistes ianquis en qui Erickssong descarrega enormes quantitats de bilis (encantadora), fins i tot després que aquests nois demostrin tenir cor i interès sincer per Islàndia. «¿Per què no torneu a casa? ¿No hauríeu d’estar en algun embús amb un ‘monster truck’ i un ‘hot dog’?», els etziba poc abans d’assaltar ‘Jaja ding dong’, enèsima melodia enganxosa de la pel·lícula.