Anar al contingut
Un Sónar de gala per celebrar els 25 anys

LA GRAN CITA BARCELONINA DE LA MÚSICA, LA TECNOLOGIA I LA CREATIVITAT

Un Sónar de gala per celebrar els 25 anys

El festival arriba a la edició 25a potenciant el diàleg entre creativitat i tecnologia i projectant Barcelona com a marca associada a la innovació

Jordi Bianciotto

Fa 25 anys, quan el Sónar cuinava la primera edició, amb prou feines existia internet i els mòbils anaven com qui diu amb maneta, però ja llavors els seus impulsors somiaven amb un punt de trobada que “ajuntés famílies artístiques que vivien als seus guetos” i què “la creativitat fos un motor d’innovació”, recorda el codirector Ricard Robles. Avui, el festival, que ha desenvolupat aquesta tesi, és un fenomen cultural que dialoga amb la tecnologia i la indústria, i que a través de la seva oferta d’instal·lacions, conferències, esdeveniments entorn de la cultura digital (Sónar+D) i, sobretot, concerts, projecta la ciutat de Barcelona com a referent de modernitat.

L’edició d’aniversari comença a caminar aquest dijous (13.00 hores) als quatre escenaris de la seu diürna, Fira Montjuïc, jornada que coronarà el concert oficial d’inauguració (20.00 hores, Auditori) a càrrec de l’OBC i Brad Lubman, retent honors al minimalista Terry RileyEl tancament el posaran, diumenge al Teatre Grec (22.00 hores), altres adscrits al ‘menys és més’, Ryuichi Sakamoto Alva Noto. I al mig, la desfilada de 290 artistes i la successió de 230 activitats del Sónar+D, amb els sis escenaris de la Fira Gran Via al carril nocturn. Entre les estrelles, Gorillaz (amb Damon Albarn, de Blur), Thom Yorke (cantant de Radiohead), LCD Soundsystem, Diplo 2manydjs.

Unint mons

Encara que les xifres d’assistència del Sónar són aparatoses, amb 123.000 persones en l’última edició (2.000 per sobre de l’últim any de rècord, el 2013), els atributs del festival no se circumscriuen a la quantificació. El festival vol ser un esdeveniment de gran format però, alhora, un referent de prestigi quant a innovació i sinergies. Seguint el fil d’allò amb què sospiraven el 1994, els responsables del festival treballen per “una interacció entre mons que han viscut separats”, partint d’una realitat canviant. “Molts artistes actuals s’han format en relació molt directa amb les tecnologies”, destaca Ricard Robles. “Nosaltres els proposem que es trobin amb entitats, col·lectius, universitats i empreses de diferents procedències perquè en surtin idees que puguin generar llocs de treball i maneres noves d’afrontar un procés disruptiu”.

El model de Sónar ven la ciutat davant places avançades com Londres, Estocolm, Amsterdam o Berlín

Concretament, hi ha el Sónar Innovation Challenge (Sónar+D), coorganitzat amb el Music Technology Group de la Universitat Pompeu Fabra, una plataforma en què “una companyia gran, com Telefónica Alpha, obre els seus codis i es planteja un repte tecnològic, com crear una eina per a persones amb deficiència auditiva, i ho buscarà al món ‘hacker’, que té una manera de funcionar que pot accelerar el procés.” Mons que es troben entorn d’una idea “amb un interès social, més enllà del gremial”, una cosa que “fa 25 anys era impensable”.

La marca Barcelona

Encara que participar del màrqueting de Barcelona no forma part de les competències naturals del festival, el model del Sónar ven la ciutat davant places avançades com Londres, Estocolm, Amsterdam o Berlín. Ricard Robles alerta, no obstant, que Barcelona pugui convertir-se “en un lloc amb colònies d’expatriats que venen a disfrutar de la qualitat de vida que hi ha” i crida a la reflexió. “Hi ha d’haver un component educatiu, social, que arribi a totes les capes involucrades a la innovació. Quan es parla de la marca Barcelona, cal pensar què tenim i com projectar-ho, perquè sigui més que simplement un bon espai d’acollida.”

Però el Sónar representa ara com ara un referent de festival urbà que es projecta també a través de les seves mateixes subseus, actualment cinc: Buenos Aires, Bogotà, Reykjavík, Hong Kong i Istanbul. En aquest món de marques i franquícies, els Sónar escampats pel món encoratgen el culte a la versió original, la barcelonina.

Alguns assistents, professionals o artistes d’aquestes edicions foranes degustaran aquests dies el Sónar autèntic, el primer, que els oferirà un desbordant menú que, a més dels grans noms esmentats, inclou delicadeses com la música contemplativa de l’islandès Ólafur Arnalds i la visionària bateria ‘afrobeat’ de Tony Allen (amb el cantant funk-soul nord-americà Amp Fiddler), l’experiència discotequera de ‘DESPACIO’, a càrrec de James Murphy (LCD Soundsystem) i, potser en honor als vells temps, les sessions de Richie Hawtin, Ángel Molina i Laurent Garnier. Entre les propostes autòctones, Rosalía, endinsant-se en la moderna música urbana, el Niño de Elche amb el ‘bailaor’ Israel Galván i el ‘manifest audiovisual’ de Refree amb Isaki Lacuesta. Altres vèrtexs d’aquest Sónar de gala.

El Sónar, en claus

Professionals de tot el món

El festival és un imant d’assistents estrangers, tant del món professional (entre els 5.000 acreditats hi ha representació de 60 països), com del mateix públic. L’any passat, el 52% dels assistents al Sónar van venir de més enllà de les nostres fronteres, d’un total de 105 països (britànics, alemanys i francesos van ocupar el podi).


Auge dels nous sons urbans

Després del pas, el 2017, de veus trap com Bad Gyal i C. Tangana, aquesta edició ofereix als ideòlegs de la música urbana Steve Lean (exPXXR GVNG) i Alizz, així com el mallorquí Rels B. i el raper senegalès Lory Money (el d’‘Ola k ase’). Aquest actuarà a l’escenari SonarXS, estrenat l’any passat i consagrat a aquests sons emergents.


Una presència femenina molt diversa

El programa d’aquest any ofereix moltes actuacions de dones que procedeixen de tots els punts cardinals: allà hi ha la kuwaitiana Fatima al Qadiri, la ugandesa Kampire, la noruega Jenny Hval, l’alemanya Helena Hauff, la colombiana Rosa Pistola, l’argentina Nathy Peluso i la nord-americana Laurel Halo, a més de la jove estrella catalana Rosalía

Temes: Sónar

0 Comentaris
cargando