Obama, Induráin, Federer, Iceta, Deferr... tots amb Messi

  • Tots entregats a l’art de l’astre argentí i des de qualsevol indret del món. Va vibrar l’escriptor Jorge Zepeda a Mèxic o l’extennista Àlex Corretja a Barcelona, sinònim del sisme mundial de satisfacció que va produir el futbolista.

Obama, Induráin, Federer, Iceta, Deferr... tots amb Messi

REUTERS/Carl Recine

4
Es llegeix en minuts
Sergi López-Egea
Sergi López-Egea

Periodista

Especialista en Periodisme esportiu i ciclisme

ver +

¿Qui no hagi vist la final del Mundial que aixequi la mà? És igual on es visqués, a l’Orient Mitjà, a Europa, al nord, el centre o el sud d’Amèrica, molt pocs es van perdre el partit, tot i que algun ho va fer enutjat per consell mèdic. Expliquen les cròniques vaticanes que el Papa Francisco, argentí cent per cent, només va tenir coneixement dels gols ja que se li va desaconsellar seguir el partit per la tele per no castigar el seu cor.

No se’l va perdre el que potser és el president dels Estats Units més carismàtic de les últimes dècades, ni més ni menys que Barack Obama. I així ho va reflectir al seu compte de Twitter al felicitar els campions. «Felicitats a l’Argentina i a la ‘Cabra’ (referint-se a la ‘Pulga’), Lionel Messi, per una increïble victòria a la Copa del Món». No va poder ser més clar el 44è president dels Estats Units.

La ‘messimania’ va desencadenar a tot arreu, com si fos la pilota movent-se ràpid entre les seves botes. I ningú, ni a Catalunya, ni a la resta d’Espanya, enlloc del planeta va quedar al marge de la seva màgia. Va veure el partit, per exemple, Miquel Iceta, ministre de Cultura i Esports del Govern. I, per descomptat, va quedar admirat per l’última gesta de Messi. «Va ser magnífic que guanyés el Mundial en el zenit de la seva carrera esportiva. Ho va fer demostrant en el partit decisiu per què se’l considera el millor futbolista del món».

A l’altre costat del món, a Mèxic, l’escriptor Jorge Zepeda, reconegut barcelonista, no es va perdre ni un minut de la final, entregat com la majoria d’americans a l’art d’Argentina i, per descomptat, de Messi: «En la seva última oportunitat, Messi va aconseguir el que cap altre títol li donaria: l’oportunitat d’asseure’s a l’Olimp dels déus amb Pelé i Maradona», destaca el guanyador del Premi Planeta 2014 amb ‘Milena o el fémur más bello del mundo’.

Miguel Induráin sempre, fins i tot quan no es ponia el sol al Tour, ha volgut ser un home discret i molt poques vegades ha mostrat en públic el seu afecte cap a la samarreta blaugrana, equip al qual va continuar principalment atret per l’art de Messi. «Sens dubte és el millor futbolista dels últims 15 anys i ho va demostrar a la final. Sap treure petroli de qualsevol jugada. Sempre juga amb tranquil·litat, però té una visió del joc molt àmplia. Sap manejar els temps, tot i que la veritat és que el seguia més quan jugava al Barça que últimament». El pentacampió de la ronda francesa assegura que no hi entén de futbol, però per no entendre-hi no està malament el seu comentari tàctic.

Gervasio Deferr, amb gens argentins, li va poder més l'afecte cap a l’‘albiceleste’ i l’entrega cap a Messi, que la seva passió pel Madrid. «Va tancar un cercle amb la selecció. I això que van començar mal perdent amb l’Aràbia Saudita. Era el títol que li faltava per demostrar que és el millor del món. Estic molt content per ell i per la meva família argentina», explica el bicampió olímpic de gimnàstica.

Joan Cardona passa per ser un dels millors regatistes d’Espanya. Medallista olímpic a Tòquio, aquest dilluns encara seguia amb la pell de gallina. «És l’excel·lència i la perfecció en un esportista amb un talent innat increïble. Dedicació, treball i entrega cap al seu esport li serveixen per aconseguir tot el que es proposa. Dubto que puguem tornar a veure un esportista així», diu el menorquí, barcelonista i bronze en l’última cita olímpica de la classe Finn de vela.

Alex Corretja va guanyar el Masters de tennis el 1998 i dues vegades finalista a Roland Garros. No es va perdre la final... És dels que enyora veure l’argentí amb la samarreta blaugrana. «Va ser la consagració d’un mite. Ja havia guanyat tots els títols amb el Barça però li faltava un Mundial. Ara ja podrà estar tranquil la resta de la seva vida. Tot el que faci a partir d’ara serà com una bonificació».

Al món del periodisme, potser Carlos Martínez ha sigut la persona que més vegades ha narrat partits de futbol amb Messi com a protagonista al camp, primer al Plus i ara a Movistar+. «Em sembla molt més emocionant com queda ara la història del millor jugador del món durant una dècada. Ja no haurà de suportar més la maldat que mai va ser un líder per a la seva selecció. Ara Copa Amèrica i Mundial li pertanyen. Si els títols valen pel que costen, els de Messi amb l’Argentina són or molt».

Xabier Fortes, amb tants debats electorals a l’esquena a TVE, afirma que només el Pontevedra supera la seva passió pel Barça, des que era petit, des que va veure «Cruyff, l’únic que rivalitza amb Messi, perquè va canviar la història del futbol al Barça».

Notícies relacionades

Un Fortes que, en canvi, no pot amagar el seu enuig cap als comentaris per part de la denominada ‘caverna’ en els dies previs a la final. «Em va semblar patètic. Si t’agrada el futbol ha d’agradar-te el gol famós de Zidane o com jugava la ‘Quinta del Buitre’. No vaig entendre aquesta campanya de cert madridisme cap a Messi que, tot i sabent que li faltava un títol, volien que no ho aconseguissin».

Polèmiques al marge, Roger Federer va ser, entre els grans esportistes, un dels que més va disfrutar amb la gran gesta de l’estrella argentina. «Va redefinir el terme ‘grandesa’ i per a mi va ser un privilegi veure’l jugar. El triomf va ser dels que estan fets als contes de fades». Res més a afegir.