Natàlia Arroyo: «Els clubs han hagut d'actuar"

Natàlia Arroyo (33 anys) és la seleccionadora del femení de Catalunya des del 25 de novembre del 2014. Quan la Federació Catalana de Futbol (FCF) va decidir recuperar l’equip, desaparegut el 1998, ella era la millor opció. Va jugar nou anys al Barça i un a l’Espanyol del 2008, que venia de guanyar la lliga, però el seu lligament encreuat li va dir prou als 22 anys i llavors es va dedicar a defensar el futbol femení des de la banqueta i des del periodisme. "Les lesions, al final, van precipitar un adeu que em va servir per arribar abans a altres llocs", explica.

Arroyo sap col·locar bé la pilota. "Si no hi hagués nenes que volen jugar, no hi hauria debat", explica. "Però hi ha un interès real de les famílies i de les mateixes protagonistes que ha arribat als equips i a les institucions. No obstant, encara hi ha problemes estructurals que s’han de solucionar". "Catalunya és una potència molt important i ens hem anat avançant, i els grans clubs han rebut molta pressió social, cosa que també els ha obligat a actuar. Tot això és el que completa una aposta seriosa", afegeix. 

El 'boom’ actual no s’explica per una sola via. "És multifactorial i hem d’aprendre dels 'booms’ anteriors. Altres vegades hem tingut la sensació d’estar vivint un abans i un després, però necessitem que aquesta vegada l’aposta sigui sostenible", afirma. Arroyo cita moments esperançadors que finalment no van ser, l’eclosió d’estrelles com la nord-americana Mia Hamm o de les aventures del Rayo i el Llevant. 

Notícies relacionades

La remuntada del futbol base femení

Albert Montull: «Volem que el 'boom' perduri"

El futbol femení, acaba, és un laboratori nou. "No sé quina és la fórmula, però hem de trobar un camí de la professionalització que no exploti i es desmunti", afirma. 

Perquè el futbol femení és, sense cap mena de dubte, diferent: "Els espectadors que el van descobrir en el mundial l’han disfrutat molt, perquè és un futbol amb molt espai. Hi ha jugadores molt potents que marquen la diferència física, una diferència no tan marcada en els homes. Hi ha menys fricció i per això les jugades es veuen d’una forma més clara i neta. És una cosa que podria canviar en el futur, però ara com ara, és així".