Anar al contingut
Alicia Requena i María López: «El que senten les nostres filles pel futbol és passió"

JULIO CARBO

ENTREVISTA

Alicia Requena i María López: «El que senten les nostres filles pel futbol és passió"

Aquestes dues mares de jugadores relaten com viuen les seves filles l'afició a l'esport rei

Eva Melús

Dona, cunyada i tia de futbolistes. Quan Alicia Requena (44) va saber que els seus dos nadons serien nenes va sospirar alleujada amb la idea de caps de setmana sense partit. La professora de l’acadèmia de ball estava encantada amb laLaia, la més gran, que de seguida va mostrar maneres. La Noa, en canvi, no hi tenia cap interès. "Ella va néixer amb una pilota als peus i sota de l’uniforme de l’escola, es posava la samarreta de Messi. El que sent és passió", explica la seva mare. 

María López (43), a qui li va passar una cosa semblant, assenteix. El seu germà jugava a futbol i la família l’arrossegava a ella diumenge sí i diumenge també a veure el partit. "Mai de la vida m’hauria plantejat jugar a futbol ni passar-me la vida d’estadi en estadi com ara", riu. La vida, que fa moltes voltes, va voler que les seves dues filles, la Judith (12) i la Mireia (8), fossin futbolistes entusiastes. "No vols cols, dos plats", diu fent broma. 

"Hi ha nois que
no entenen
que una noia
vulgui jugar",
diu María López,
mare de la Judit
h i la Mireia

Quatre anys poden marcar un món de diferència. Una vegada, uns nens van fer caure la Judith a terra en el partidet del pati perquè no pogués jugar. Resultat, un esquinç per a ella i prohibició de jugar durant diverses setmanes per a tots ells. "Hi ha nens que no entenen que una nena vulgui jugar. Segurament són nens que senten comentaris a casa contra les noies", reflexiona la María. 

La Mireia ho ha tingut més fàcil. Ningú li ha discutit que vulgui jugar. Als tres anys preferia el Canal Barça als dibuixos animats i, des de sempre, aprofitava qualsevol oportunitat per jugar a futbol. "Era tan petita entre les jugadores grans...", s’entendreix la seva mare.