La factura dels desastres climàtics a Espanya: 10.000 milions d’euros en només set anys

Un dels fenòmens climàtics més nocius dels últims anys van ser les inundacions de setembre del 2019. Aquest fenomen meteorològic extrem va afectar pràcticament tota la península Ibèrica i les Balears i, al seu pas, va desbordar rius, va destrossar ciutats senceres i va causar sis víctimes mortals. S’estima que aquest esdeveniment, per si sol, va causar pèrdues que ascendeixen als 1.320 milions d’euros. Entre els episodis climàtics més nocius dels últims anys també destaca el temporal Gloria de gener del 2020, que va causar pèrdues de més de 840 milions d’euros, i la tempesta Filomena del 2021, que va costar més de 505 milions d’euros més.

Impacte econòmic

Aquestes xifres grandiloqüents tan sols il·lustren una part de les pèrdues derivades dels desastres naturals a Espanya. Concretament, tan sols representen aquelles que estan cobertes per indemnitzacions, assegurances i serveis d’emergència. «Hi ha un altre tipus d’impactes econòmics que no s’han registrat», explica Verónica López Sabater, consultora a Analistes Financers Internacionals (AFI). Segons explica l’experta, en l’estimació del cost de les catàstrofes no es tenen en compte l’impacte derivat de tancament de negocis, la pèrdua d’hores de treball o els costos de tots aquelles tasques de reparació assumides per les institucions públiques com, per exemple, la reconstrucció de passejos marítims després d’una DANA. En aquest sentit, segons apunta l’experta, si se sumessin aquests conceptes, la factura dels desastres climàtics creixeria exponencialment. 

Els registres apunten que almenys un terç de les pèrdues derivades dels desastres climàtics se centren en el món agrícola. «És un sector que està exposat a la intempèrie i en el qual, lògicament, es pateix més l’impacte de fenòmens meteorològics extrems com les tempestes, la calamarsa, les gelades sobtades i la sequera», afirma. En aquest cas, segons explica Tomey, preocupa «la bretxa» entre les pèrdues observades i la cobertura de les assegurances. En aquests moments, de fet, s’estima que només una part de les pèrdues al sector són cobertes per les companyies. «Urgeix fer els possibles per tancar aquesta bretxa i garantir que tots els sectors puguin fer front a les pèrdues derivades dels desastres naturals», afirma el portaveu de la Fundació Aon.

1.500 morts en 30 anys

Més enllà de les pèrdues estrictament econòmiques, l’impacte més greu dels desastres climàtics continuen sent les víctimes mortals que deixen al seu pas. Segons apunten els últims baròmetres d’Aon, els fenòmens meteorològics extrems han causat més de 1.500 morts en les últimes tres dècades a Espanya. Les inundacions i els temporals, per exemple, han sumat almenys 670 morts des de 1995 fins ara. Entre els episodis més mortífers destaca la riuada que va afectar el Camping de Las Nieves, a Biescas, el 1996 i que va deixar prop de 110 morts. Les ventades extremes es relacionen amb més de 155 defuncions i els incendis, per la seva banda, amb 149 pèrdues humanes més.

A tots aquests també hi cal sumar les víctimes de la calor extrema. Segons apunten diversos informes científics publicats fins ara, les morts per cop de calor representen un percentatge ínfim de les defuncions relacionades amb les altes temperatures. Només l’any passat, durant l’estiu més extrem des que n’hi ha registres a pràcticament tot l’hemisferi nord del planeta, s’estima que la calor extrema va causar almenys 11.324 defuncions prematures al conjunt d’Espanya. Una anàlisi liderada per ISGlobal apunta que les ciutats que van registrar més morts per les altes temperatures de l’estiu van ser Madrid (amb 1.374 defuncions atribuïbles a aquesta causa), Barcelona (amb 1.327) i València (amb 679 més).

Crisi climàtica

Notícies relacionades

8 races de gats sense pèl

Aliments tòxics per als gossos: quins són perillosos i riscos

La humanitat sempre ha patit l’impacte de tempestes, inundacions i extrems climàtics de tot tipus. Però ara, a diferència del que passava abans, la crisi climàtica està augmentant la freqüència i la intensitat d’aquests fenòmens. Segons apunta l’últim informe del Grup Intergovernamental d’Experts sobre Canvi Climàtic (IPCC), les inundacions extremes que fa un segle es produïen una vegada cada 10 anys ara són fins i tot 1,3 vegades més probables i, al seu torn, carreguen amb gairebé un 10% més de precipitacions. El mateix passa amb les onades de calor. Els episodis d’altes temperatures que abans es produïen una vegada cada dècada, ara són 2,8 vegades més probables i eleven els termòmetres fins a 1,2 graus més de mitjana.

És impossible, doncs, saber quina part de la factura dels desastres meteorològics és atribuïble directament a la crisi climàtica. El que sí que podem saber és que a causa d’aquest fenomen ja estem vivint fenòmens més extrems i freqüents. I que, en cas de continuar així, l’avanç de la crisi climàtica amenaça d’augmentar encara més tots aquests fenòmens. La comunitat científica recalca que l’única manera d’esquivar aquest escenari és aconseguir, d’una banda, una ràpida reducció de les emissions de gasos amb efecte hivernacle i, de l’altra, accelerar dràsticament els plans d’adaptació per fer front a aquest tipus de desastres climàtics.