Els efectes del canvi climàtic

La crisi climàtica dispara l’augment de les temperatures a Barcelona

La crisi climàtica dispara l’augment de les temperatures a Barcelona

FERRAN NADEU

  • Els registres històrics de l’Observatori Fabra apunten a un augment de la temperatura mitjana d’1,8 graus i a una tendència a pluges cada vegada més torrencials

  • «Hi ha dies en què la ciutat es veu coberta per una faixa marró», afirma el meteoròleg Alfons Puertas

6
Es llegeix en minuts
Valentina Raffio
Valentina Raffio

Periodista.

Especialista en ciència, salut i medi ambient.

Ubicada/t a Barcelona.

ver +

S’ha parlat molt que, en el futur, la crisi climàtica podria transformar radicalment el món tal com el coneixem. Però més enllà de les prediccions a llarg termini, l’emergència ecològica ja està deixant empremta a tots els racons del planeta. A ciutats com Barcelona, per exemple, la crisi climàtica és una realitat que ja ha afectat l’evolució dels termòmetres, la pluja i la qualitat de l’aire de la ciutat. Els registres històrics de l’Observatori Fabra, amb unes pàgines que són testimoni de com ha canviat el clima a la ciutat des de 1914 fins a l’actualitat, corroboren que en aquest últim segle la temperatura ha augmentat per sobre de la mitjana, les precipitacions s’han tornat cada cop més torrencials i la contaminació ha inundat la ciutat amb una capa marró que, cada vegada amb més freqüència, entela l’horitzó de Barcelona. 

«Els efectes de la crisi climàtica ja es reflecteixen en els registres d’observatoris centenaris de tot món», diu el meteoròleg Alfons Puertas, un dels cinc científics a càrrec de les observacions del Fabra. «La crisi climàtica no és una cosa que es vegi en les dades d’una setmana, un mes o un any. No és que un dia faci més calor del normal, ni que un hivern sembli més càlid que altres anys. El problema es veu en les tendències. Els registres de les últimes dècades demostren que les temperatures han augmentant i continuen augmentant a tot el món i que, si no fem res per canviar de rumb, les conseqüències seran cada cop més preocupants», afirma el meteoròleg des del terrat de l’observatori on cada dia, des de ja fa 20 anys, observa el cel canviant de Barcelona. 

Alfons Puertas, meteoròleg de l’Observatori Fabra i ‘inspector’ del cel de la ciutat des de fa ja 20 anys.

/ ZOWY VOETEN


Termòmetres a l’alça

«La dada més sòlida per il·lustrar l’impacte del canvi climàtic a Barcelona és l’augment de la temperatura», explica, contundent, Puertas. Segons indiquen els registres de l’Observatori Fabra, la temperatura mitjana a Barcelona ha augmentat 1,8 graus durant l’últim segle. Això suposa un increment de fins a sis dècimes per sobre de la mitjana global (que, segons apunten anàlisis recents, s’ha incrementat fins a 1,2 graus de mitjana respecte de l’era preindustrial) i tres dècimes més de l’objectiu global de limitar l’augment de les temperatures a 1,5 graus de mitjana. Un matís important per entendre aquesta dada és recordar que aquests 1,8 graus d’increment és el que s’ha captat des de les altures del Fabra. A peu de ciutat, en ple centre, aquesta pujada dels termòmetres podria ser encara més marcada. «Una part d’aquest augment es deu al fenomen global d’increment de la temperatura. Però almenys un 40% d’aquesta xifra s’explica per l’‘illa de calor’ que genera la ciutat», diu el meteoròleg.

Fa més de cent anys que l’Observatori Fabra, propietat de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, manté un registre exhaustiu de la meteorologia de Barcelona. Un segle de dades sobre la temperatura evidencia, de manera inequívoca, que els termòmetres s’han disparat en les últimes dècades. Sobretot durant l’estiu, en què les onades de calor són cada vegada més freqüents i els termòmetres marquen xifres rècord any rere any. Puertas explica que s’ha observat un augment de tots els indicadors de la temperatura, des de la mitjana anual fins a les mínimes i màximes diürnes i nocturnes. Una de les dades més preocupants, assenyala el meteoròleg, és l’increment de nits tòrrides a Barcelona, amb temperatures per sobre dels 25 graus que, segons corroboren diversos estudis, augmenten el risc de pacients amb malalties cròniques, especialment cardiovasculars. 


Pluges cada vegada més torrencials

L’avanç de la crisi climàtica també ha canviat el règim de pluges a Barcelona. ”. «Abans les pluges queien repartides al llarg de diverses setmanes o mesos, però ara veiem que es concentren en episodis més intensos», afirma el meteoròleg del Fabra. Segons explica Puertas, fa almenys 15 o 20 anys que s’observa unaugment de les pluges torrencials a Barcelona, amb precipitacions cada cop més severes i vents més forts. Durant el temporal ‘Gloria’, per exemple, Puertas recorda que els instruments del Fabra, a més de la pluja, van registrar vents per sobre dels cinquanta quilòmetres per hora. Una cosa històrica aquí. «El problema d’aquests episodis torrencials és que, atesa la seva violència, són més perillosos per a la població», comenta. Pluges cada vegada més torrencials

L’avanç de la crisi climàtica també ha canviat el règim de pluges a Barcelona. «Plou el mateix però en menys dies. Abans les pluges queien repartides al llarg d’unes quantes setmanes o mesos, però ara veiem que es concentren en episodis més intensos», afirma el meteoròleg del Fabra. Segons Puertas, fa almenys 15 o 20 anys que s’observa un augment de les pluges torrencials a Barcelona, amb precipitacions cada cop més severes i vents més forts. Durant el temporal ‘Gloria’, per exemple, Puertas recorda que els instruments del Fabra, a banda de la pluja, van registrar tres dies seguits de ratxes de vent per sobre dels 50 quilòmetres per hora. Una cosa històrica aquí. «El problema d’aquests episodis torrencials és que, atesa la seva violència, són més perillosos per a la població», comenta.


Mentre les dades de les últimes dècades apunten a aquest augment de les pluges torrencials a Barcelona, els registres dels últims anys dibuixen un balanç una mica més ‘trampós’ (o complicat d’interpretar, segons es miri). El 2021, per exemple, es va tancar com l’any més sec de la història de Barcelona des que hi ha registres. Però el 2020, i uns quants anys anteriors, van destacar com a especialment humits i plujosos per a la ciutat. «La crisi climàtica no millora o empitjora en funció de les dades d’un any. Per entendre cap a on va el clima s’han d’estudiar sèries més llargues. L’Organització Meteorològica Mundial, de fet, exigeix un mínim de 30 anys de dades per estudiar un conjunt de dades», comenta el científic per il·lustrar com interpretar aquesta variable. 

Dos vianants, al passeig de Gràcia, es protegeixen del mal temps sota el paraigua en el moment de més intensitat de la tempesta. / FERRAN NADEU


La capa de la contaminació

Mentre les temperatures i precipitacions fluctuen al llarg de l’any a Barcelona, el símptoma de la crisi climàtica que sempre persisteix a la ciutat és la contaminació. «Hi ha molts dies que la contaminació de Barcelona és visible des de l’observatori. «De vegades la ciutat es veu tapa del tot per una faixa marró», afirma Puertas des del privilegiat mirador del Fabra, situat a 415 metres d’alçària sobre el nivell del mar i des d’on, en els dies bons, fins i tot s’entreveu l’illa de Mallorca. Els ‘dies de contaminació visible’, explica, no són un paràmetre que s’inclogui en les estadístiques perquè, en realitat, la pol·lució no només és present quan es tenyeix de marró. Sempre hi és, tot i que molts dies sembli completament invisible.

Notícies relacionades

Segons apunten els últims informes de qualitat de l’aire de Barcelona, elaborats per l’Agència de Salut Pública, fa anys que la ciutat sobrepassa el llindar de contaminació marcat per entitats com l’Organització Mundial de la Salut. Sobretot als barris més cèntrics de la ciutat. L’anàlisi de la situació de Barcelona calcula que l’excés de contaminants en l’aire causa al voltant de 1.000 morts anuals (un 7% de la mortalitat natural registrada), així com 110 nous casos de càncer cada any (un 11% dels diagnòstics) i 525 d’asma infantil (un 33% dels detectats).

Sortida de sol des de l’Observatori Fabra, captada a principis d’aquest any.

/ ALFONS PUERTAS

El problema, resumeix l’informe, no és tant el repunt d’episodis d’alta contaminació atmosfèrica sinó «l’exposició crònica» a uns nivells de pol·lució que, com passa a totes les grans metròpolis del món, sobrepassen el llindar segur. Aquest és, potser, l’efecte més nociu i menys visible de la crisi climàtica en una ciutat com Barcelona.