Joves activistes

Aquest és el missatge que els joves activistes envien als negociadors de Glasgow

Aquest és el missatge que els joves activistes envien als negociadors de Glasgow

EFE / ROBERT PERRY

  • EL PERIÓDICO recull la història, les inquietuds i les peticions de quatre joves ecologistes presents a la Cimera del Clima (COP26)

4
Es llegeix en minuts
Valentina Raffio
Valentina Raffio

Periodista.

Especialista en ciència, salut i medi ambient.

Ubicada/t a Barcelona.

ver +

La veu de la nova generació d’ecologistes ha inundat el plenari on aquest dijous es fa una reunió d’alt nivell de la Cimera del Clima de Glasgow (COP26). Després de dues setmanes d’intens debat i en vigílies de l’anunci de les conclusions d’aquest esdeveniment, l’activista panamenya Mari Castillo ha pres la paraula davant els mandataris de tot el món que negocien a la capital escocesa per denunciar que els joves han sigut exclosos de les negociacions sobre el futur del planeta. 

Aquests són alguns dels joves de la Cimera del Clima i aquest és el seu missatge per als negociadors.

«Falta una mirada inclusiva»

«Em preocupa que les negociacions de la Cimera del Clima no tinguin en compte la perspectiva dels drets humans, perquè si som aquí és justament per protegir els drets de les persones», explica Ana Quezada, membre de la plataforma ‘Youngo climate’. Quan tan sols falten unes hores perquè es presentin els acords finals de Glasgow, la jove ecologista denuncia que en cap moment del debat s’hagi tingut en compte com el canvi climàtic afecta diferents sectors de la societat. «Estan legislant sobre selves sense tenir en compte la perspectiva de les persones indígenes. Prenen decisions sobre contaminació sense tenir en compte que algunes mesures poden empobrir encara més les persones sense recursos», comenta. 

Quezada parla també com a reportera del portal ‘Noticiero Climático’, una iniciativa creada per «explicar a la gent, a través d’un llenguatge accessible i sense tecnicismes, com sobreviure a la crisi climàtica». L’activista recorda que en molts llocs del món hi continua havent una enorme bretxa educativa i d’accés a la informació que genera grans desigualtats entre qui entén el problema i qui no. «A moltes regions del sud global l’accés a internet continua sent un privilegi que no tothom té. La pregunta és: ¿com aconseguim que tothom entengui el risc que suposa la contaminació per a la seva salut? ¿O com adaptar la seva feina a unes condicions de calor extrema? », reflexiona la jove des dels passadissos de la Cimera del Clima.

«Aquesta crisi té moltes cares»

«La joventut mereix estar involucrada en aquestes converses perquè estem parlant de qüestions que marcaran el nostre futur. La nostra perspectiva, els nostres ideals i les nostres veus no s’estan tenint en compte», clama Antonio Muñoz Carrasco, membre de la delegació de Costa Rica i de la xarxa de ‘Joves pel Clima’. El jove parla amb fermesa del seu compromís amb les polítiques mediambientals. «Com a ciutadà del sud global no vull ser considerat com una víctima de la crisi climàtica; vull formar part del procés de decisions per ajudar a resoldre aquest problema», explica amb decisió. 

Carrasco explica que, des de l’altre costat de l’oceà, el debat sobre el futur del planeta es veu de manera molt diferent. «A la meva regió, Amèrica Llatina, la crisi climàtica té moltes cares. La veiem quan augmenten les inundacions, sequeres i tempestes. Però també la veiem quan aquests desastres naturals augmenten la pobresa i la precarietat dels grups més vulnerables de la nostra societat», relata el jove ecologista. «Per a la meva la crisi climàtica també té la cara d’un nen que no pot accedir a una vida digna. O d’una família que ho ha perdut tot després d’una inundació extrema i no li queda cap altra opció que migrar», relata. 

«Podem marcar la diferència»

L’exclusió dels joves de la Cimera del Clima molesta, i molt, a una generació que ha «pressionat molt perquè els governs augmentin la seva ambició climàtica i ha protagonitzat marxes massives a tot el món», explica l’activista ambiental costa-riquenya Kirsten White Jarman.  «Se’ns ha dit que per marcar la diferència havíem d’esperar a fer-nos grans però això ja no és així. Quan van començar les vagues mundials pel clima, les de Greta Thunberg, vaig veure que jo també tinc una veu i puc utilitzar-la per salvar el planeta», explica la jove amb els ulls plens d’il·lusió.

White parla amb convicció del poder dels joves ecologistes per canviar el món. «A la meva escola hem fet campanyes de recollida d’escombraries i de reforestació. Si aquests petits gestos s’estenen crec que entre tots podem marcar la diferència», comenta l’activista des dels passadissos de la Cimera del Clima de Glasgow. 

«Hem vist moltes paraules i poques accions»

«Es va dir que aquesta Cimera seria la més inclusiva de totes però ni els joves ni les comunitats indígenes s’han pogut asseure a la taula de negociacions. Ha sigut decebedor veure que fins i tot les delegacions que han integrat aquests grups en els seus equips de treball tampoc els han deixat participar en el debat», comenta Gerardo Ramírez, de la plataforma ‘Reacciona; Xarxa d’Acció climàtica’. «Les joventuts d’Amèrica Llatina tenim una veu, una reivindicacions, uns ideals. Necessitem que els acords integrin aquesta mirada. Fins ara, després de 26 Cimeres del Clima, hem vist moltes paraules i poques accions», esgrimeix l’activista.

Notícies relacionades

En un món en el qual encara n’hi ha molts que neguen la realitat de la crisi climàtica, Ramírez parla de la crisi humanitària que els extrems climàtics estan desencadenant al sud global. «A Amèrica Llatina hi ha cada vegada més desplens climàtics; persones que es veuen obligats a migrar perquè una sequera ha afectat el seu territori. La crisi climàtica també està augmentant els índexs de pobresa, de desigualtat», relata. «Cal deixar de pensar que lluitar contra la crisi climàtica és una qüestió d’un sol color polític, una cosa carregada d’ideologia, i de començar a veure això com una qüestió de drets humans», diu.