Efectes de la crisi climàtica
L’últim refugi del gel àrtic és més vulnerable del que crèiem
El 14 d’agost del 2020, les imatges satel·litàries van mostrar una pèrdua del 50% del gel marí a l’Àrtic
Aquest fenomen, lluny de ser una cosa puntual, es podria cronificar amb l’avanç de l’escalfament global
A l’extrem nord del nostre planeta, just on conflueixen Grenlàndia i les illes de l’arxipèlag canadenc, es troba l’últim refugi de gel àrtic de la Terra. Es tracta de la reserva de gel més important del globus i un dels últims caus per als animals que viuen de la neu i el fred àrtic. Sempre s’havia pensat que aquesta zona, de fet, seria una de les més resistents davant la inclemència de la crisi climàtica. Fins a l’estiu passat. El 14 d’agost del 2020, les imatges satel·litàries van mostrar un descens històric de fins al 50% del gel marí. Ara, un any més tard, un estudi de la revista ‘Nature’ constata que aquest refugi àrtic és molt més vulnerable del que crèiem.
El 80% del gel es va perdre a causa de factors climàtics com, per exemple, el vent, que trenca i mou les plaques gelades. L’altre 20% va desaparèixer per un problema molt més estructural: l’aprimament del gel marí causat per l’escalfament global. Els dos factors, esgrimeix la investigació, van ser els responsables que el gel baixés pràcticament a la meitat. I això, lluny d’assenyalar aquest esdeveniment com una cosa inèdita, posa sobre la taula la «vulnerabilitat» de la zona davant els efectes a llarg termini de la crisi ecològica desencadenada per la nostra espècie.
El problema, assenyalen els investigadors, va molt més enllà del desglaç. Preocupa que la pèrdua de gel àrtic arruïni l’últim refugi d’espècies marines com els ossos polars, les foques anellades i barbudes, les morses i fins i tot les gavines d’ivori que pul·lulen pel nord de Grenlàndia. No està clar què en serà d’aquests animals quan el desglaç avanci. Sobretot si tenim en compte que, segons apunten les previsions a llarg termini, la pèrdua de gel àrtic podria acabar cronificant-se a l’estiu.
El declivi de l’Àrtic
Entendre cap a on va el gel àrtic no és fàcil. De fet, les masses de gel estan en contínua transformació i compten amb una gran variabilitat (tant estacional com interanual). Tot i així, les dades mostren de manera inequívoca que el desglaç avança a un ritme alarmant. Les imatges satel·litàries captades des de l’espai confirmen que s’està perdent al voltant d’un 13% de gel àrtic cada dècada. Aquesta tendència fa gairebé mig segle que està en marxa. Si el 1980 es registraven més de set milions de quilòmetres quadrats de gel àrtic, el balanç del 2020 mostra que estem per sota dels quatre milions d’extensió.
Segons apunten les prediccions del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC), de continuar així gran part del gel àrtic podria desaparèixer en tan sols una generació. I ara que sabem que l’últim bastió del gel àrtic també trontolla davant l’avanç de l’escalfament global, la pregunta és què en serà dels animals i humans que viuen del gel. L’oenagé ecologista WWF recorda que el gel àrtic és una eina fonamental per a comunitats com els inuit, que l’utilitzen per viatjar i caçar. També és la llar d’una quarta part dels ossos polars del món i de gran part de les balenes del planeta. Però això no és tot.
«El que passa a l’Àrtic no es queda a l’Àrtic», assenyalen els ecologistes. «Sense una acció urgent per reduir les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, el món continuarà sentint els efectes de l’escalfament de l’Àrtic: des de l’augment del nivell del mar als canvis en el clima i els patrons de precipitació, l’augment dels fenòmens meteorològics extrems i la pèrdua de poblacions de peixos, aus i mamífers marins», diu WWF.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
