24 d’oct 2020

Anar al contingut
Solucions contra el canvi climàtic (6): llençar menys menjar

QUÈ FER

Solucions contra el canvi climàtic (6): llençar menys menjar

L'alimentació produeix el 30% de les emissions. Canviar la producció i el consum de menjar ajudaria el clima i també la salut.

Michele Catanzaro

Una tercera part del menjar que es produeix al món mai arriba a la boca d’un consumidor. Als països pobres, s’espatlla durant l’emmagatzemament i el transport. Als rics, es llença voluntàriament perquè no té un aspecte perfecte o perquè es compra més del necessari. Cada vegada que això passa, s’estan malgastant llavors, aigua, energia, terra, fertilitzant, treball i inversió que han servit per produir-lo.

Els gasos amb efecte hivernacle generats en cada pas de la producció, i pel menjar podrit, s’haurien pogut estalviar. La pèrdua de menjar causa el 8% de les emissions globals. «És gairebé equivalent a les emissions del transport per carretera», escriuen les investigadores Natalia Panadero i Anna Bach, de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

Millorar les infraestructures alimentàries als països pobres i establir limitis nacionals al malbaratament en els rics, estalviarien bona part d’aquests gasos. Canviar el sistema alimentari en general és una de les sis grans estratègies identificades en un manifest contra el canvi climàtic firmat recentment per 11.000 científics. Aquest sistema representa una tercera part, aproximadament de les emissions causants del canvi climàtic, segons un estudi del 2019 de la FAO.

Algunes tècniques agrícoles podrien ajudar, com per exemple, el conreu mínim (limitar el moviment de terra per segrestar més carboni), la silvopastura (criar bestiar en espais poblats d’arbres), o utilitzar millors pinsos (per reduir els gasos de fermentació a l’estómac dels animals).

Menys carn

Una altra mesura important és menjar més vegetals i menys carn. Es necessiten 10 quilograms de proteïna vegetal per obtenir-ne un de vaca. O sigui, es necessita més terra de la que s’utilitzaria per a la mateixa quantitat de proteïna vegetal.
Aquesta terra s’obté desforestant, és a dir eliminant embornals de carboni. A més els fertilitzants utilitzats per produir el pinso emeten òxid de nitrogen i la digestió dels animals emet metà.

«L’adopció d’una dieta basada en verdures, fruita, llegums i cereals reduiria els gasos relacionats amb l’alimentació en gairebé un 50%. No és obligatori eliminar els productes d’origen animal, però sí reduir-ne el consum», escriuen Panadero i Bach.

Això requereix reduir els subsidis a la ramaderia, prestigiar els aliments vegetals i adoptar-los en la contractació pública, generant així un model. D’això se’n beneficiaria el clima, però també la salut i altres aspectes del medi ambient, com la gestió de l’aigua.