QUÈ FER
Solucions contra el canvi climàtic (3): reciclar bé els refrigeradors
Aturar els contaminants menys abundants però més potents que el CO2 -refrigerants, sutge i metà- reduiria l'escalfament a la meitat.
undefined16258542 barcelona 15 06 2011 gente en tienda mirando aire acon190522211415
Llegiu altres solucions contra el canvi climàtic:
Neveres i aires condicionats de tot el món fan servir substàncies de refrigeració que són una veritable bomba contra el clima. Els HFC (hidrofluorocarburs) són entre 1.000 i 9.000 vegades més potents que el famós CO2 com a causants de l’escalfament global.
El 90% de les emissions d’aquests dispositius es produeixen al final de la seva vida. Un bon reciclatge dels refrigeradors, que no deixi escapar els HFC, permet transformar-los en substàncies que no causen l’escalfament. Però el reciclatge no és lluny de ser la norma, especialment als països en desenvolupament.
D’aquí a unes dècades, la despesa en refrigeració superarà la despesa en calefacció
La gestió dels refrigeradors no és en absolut la mesura més prometedora contra el canvi climàtic, segons el projecte Drawdown, que pretén identificar les accions concretes més eficaces contra l’escalfament global. Els HFC també apareixen en un manifest contra el canvi climàtic firmat per 11.000 científics fa unes setmanes.
El document demana reduir els «contaminants de vida curta». A més dels HFC, formen part d’aquest grup el sutge (produït per la crema dels boscos i per la combustió incompleta de carburants en vehicles, estufes i llums de baixa qualitat) i el metà (produït pels excrements dels animals, els abocadors, etcètera).
Dècades a l’atmosfera
Aquestes substàncies causen efecte hivernacle, però es degraden a l’atmosfera més ràpid que el famós CO2, que s’hi queda durant segle. No obstant, poden persistir fins i tot durant dècades.
Segons el manifest retallar la seva emissió reduiria l’escalfament a la meitat a curt termini. El 2016, 170 països van firmar a Kigali (Rwanda) una acord que preveu l’eliminació dels HFC cap al 2028: els principals candidats per reemplaçar-los són el propà i l’amoni.
«El problema real és l’expectativa de creixement de la necessitat de refrigeració, especialment en països càlids», comenta Lluís Mañosa, físic de la Universitat de Barcelona (UB) que investiga en refrigerants alternatius. «D’aquí a unes dècades, la despesa en refrigeració superarà la despesa en calefacció», explica.
Els HFC, causants d’escalfament molt pitjors que el CO2, estan permesos fins al 2028
Els substituts més innovadors són materials que es refreden quan se’ls aplica un camp magnètic o un esforç mecànic. «Tenen més eficiència energètica que els materials actuals, no produeixen emissions i els segons està fets de substàncies molt comunes», explica Antoni Planes, que col·labora amb Mañosa a la UB.
Els investigadors creuen que en 15 anys podrien estar funcionant en aires condicionats, més endavant en neveres. «Mentrestant, és imperatiu reduir la refrigeració», conclouen.
