Solucions contra el canvi climàtic: posar preu a la contaminació

Créixer sense parar en un planeta finit no té sentit, però el mercat sembla ignorar-ho.  «Necessitem una economia que prengui en consideració explícitament la dependència humana de la biosfera», diu un manifest contra el canvi climàtic firmat per 11.000 científics fa unes setmanes. Mentre alguns experts demanen reformes, d’altres clamen per un nou sistema econòmic.

Emetre gasos amb efecte d’hivernacle els surt gratis als productors a bona part del món. Però el conjunt de la societat acaba pagant, a l’hora de remeiar les conseqüències.

«Una solució és posar-li preu a les emissions –explica Jeroen van den Bergh, economista i professor ICREA de l’Institut de Ciències i Tecnologies Ambientals (ICTA-UAB)– o bé aplicant-los impostos, o bé establint un límit i permetent un mercat d’emissions», explica.

En la segona opció, els que contaminen més poden fer-ho només comprant als que contaminen menys quotes del total permès. «El preu de les emissions s’adapta als canvis: per exemple, baixa si una innovació tecnològica les redueix», explica van donin Bergh. El sistema ja s’està aplicant a Europa amb el nom d’EU ETS. «És un mecanisme encara feble, però ha demostrat la seva viabilitat», afirma l’economista.

Van den Bergh demana que la COP25 no es limiti a establir objectius d’emissions, sinó polítiques concretes, que han de ser necessàriament internacionals («cap país ho farà sol, per temor de la competència dels altres»).

Messi i el CO2

«Posar impostos i preus no farà que es consumeixi menys», discrepa Mario Giampietro, enginyer i professor ICREA a l’ICTA-UAB. Segons aquest expert, els models econòmics obvien analitzar a quins sectors concrets s’està consumint energia.

Aquesta anàlisi revela que els canvis necessaris són dràstics. «Messi no juga igual si l’obliguem a expirar tres quartes parts menys de diòxid de carboni», afirma irònicament.

Notícies relacionades

8 races de gats sense pèl

Aliments tòxics per als gossos: quins són perillosos i riscos

Segons Giampietro, la reducció d’emissions d’Europa en els últims anys es deu a la crisi econòmica i a externalització de la producció a altres parts del món. A més, transitar cap a les energies renovables augmentaria durant un temps les emissions, a causa de la construcció de noves infraestructures.

Giampietro advoca pel «postdesenvolupament», una economia basada en la cura, que qüestioni el paper de les finances i de la propietat privada, entre altres aspectes. «Als anys 60, es consumia la meitat de l’energia d’avui i no érem menys feliços», conclou.