Anar al contingut
Conrear ciutats

Agricultura urbana

Conrear ciutats

L'ús agrícola de cobertes verdes i altres espais urbans va a l'alça al món.

Les motivacions van des d'iniciatives comunitàries fins al negoci dur i pur.

Michele Catanzaro

Si es conreessin tomàquets en una petita fracció (un 8%) de les cobertes de la Zona Franca, n’hi hauria suficient per al consum d’un de cada 10 habitants de la ciutat. Així ho va revelar un estudi del 2015, que va obrir els ulls sobre el potencial de l’agricultura a les cobertes de la ciutat.

Reverdir els terrats serveix per gaudir d’un jardí, per refrescar els edificis, per protegir-los d’humitats i inundacions i, fins i tot, per crear un espai acollidor per a insectes i ocells. Però el més innovador és utilitzar-los com a horts.

El creixement de l’agricultura urbana és una tendència global. El 2016, París va finançar 33 projectes en el marc de la primera convocatòria de Parisculteurs. La ciutat pretén "vegetalitzar" 100 hectàrees el 2020, algunes, al nou barri verd Chapelle International. En l’última dècada, a Berlín s’han creat 100 nous horts comunitaris i en una desena de ciutats alemanyes s’han creat consells de l’alimentació, que impulsen projectes d’agricultura urbana.

“L’agricultura urbana ja no es veu com una cosa pintoresca: som a prop d’un punt d’inflexió”, afirma Xavier Gabarrell, implicat en el treball del 2015 i investigador de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB).

Diversitat de motivacions

A més dels horts a les cobertes, l’espectre de models possibles és molt ampli: parets comestibles, horts interiors i hivernacles als terrats. També hi ha gran diversitat de motivacions que van des de les iniciatives comunitàries fins al negoci dur i pur. En són exemples els hivernacles comercials a Mont-real (Lufa Farms), a Nova York (Gotham Greens), a la Haia (UrbanFarmers) i a Berlín (ECF).

Al sud del món, la producció interna a les ciutats és artesanal i contribueix a la nutrició i als ingressos de les famílies. Al contrari, al nord del món les motivacions principals són la connexió amb la naturalesa i l’esperit comunitari.

Rebuig

No obstant, no tots els projectes troben consens. "Hi ha cada vegada més projectes bloquejats pels veïns, sobretot a les cobertes. La gent tem que els horts facin mala olor, atreguin rates o generin sorolls. És una cosa que ens ha sorprès", observa Mélanie Colle, de la fundació AgroParisTech, que ha coordinat la dues primeres convocatòries Parisculteurs, el 2016 i el 2018.

Que alguns projectes no sorgeixin de les mateixes comunitats podria explicar part d’aquest rebuig. La investigadora Raychel Santo del Johns Hopkins Center for a Livable Future va detectar que bona part dels projectes d’agricultura urbana als EUA eren liderats per blancs no residents, en barris de majoria negra o llatina, mentre que els projectes liderats per comunitats amb ingressos inferiors tenien més dificultats.

L’agricultura urbana augmenta també el risc del fenomen de la "gentrificació verda", segons la revisió de Santo. Amb més verd, els barris milloren, cosa que augmenta el preu de la vivenda i acaba desplaçant els residents menys acabalats, llevat que s’implementin mesures de compensació. 

Tampoc és automàtic que l’agricultura urbana afecti positivament el canvi climàtic. L’ús d’aigua i energia i el transport de recursos poden disparar-se en un model de culti fragmentat i de petita escala. D’altra banda, els estudis demostren que és improbable que els productes s’intoxiquin amb la contaminació de la ciutat.

Pensament sistèmic

Malgrat aquests contratemps, els projectes d’agricultura urbana es multipliquen. Raychel Santo se n’alegra. “Per conrear has d’estar atent al temps. T’obre al pensament sistèmic, i això jo no ho vaig aprendre a l’escola tradicional: alguns dels grans problemes del món són precisament sistèmics”, explica.

Segons aquesta investigadora, la raó de l’èxit d’aquesta pràctica és una cosa profundament arrelada en les persones. “És especial fer créixer el teu propi menjar. És una experiència que transforma. Veus la història d’una cosa a partir d’una llavor. Adquireixes una connexió especial amb el que suposa cuidar-se de les coses", conclou.

Temes: Ecologia