Un espot fet realitat

El creador de l’emotiu anunci de la loteria nadalenca d’aquest any, Juan García Escudero, es va inspirar en una història real que havia sentit explicar mil cops a les reunions familiars. Li va passar al seu oncle, un otorino de Palència que al sorteig del 1996 va deixar encarregats dos dècims al bar de sempre perquè no portava diners per pagar-los. Però la història va acabar malament. Li va tocar la grossa i a l’anar a recollir els dècims, ja no hi eren. El número s’havia esgotat. El creatiu va reconvertir el relat en un cant a la solidaritat afegint-hi un desenllaç que molts han titllat d’inversemblant. Però la realitat sempre té mil cares.

La difusió massiva de l’espot ha fet emergir diversos casos similars a tota la geografia espanyola on el compromís i la generositat han passat per sobre dels diners. El més semblant és el de José Miguel González, el propietari de set gasolineres a Tenerife. L’any passat va guardar en un sobre darrere del taulell cinc dècims de números diferents per a un client d’origen maurità amb qui cada any feia un intercanvi, però aquest cop no els va passar a recollir. A un dels dècims li va correspondre el segon premi, 125.000 euros. Qualsevol altre s’hauria fet el boig però l’empresari va demanar als seus empleats que el localitzessin. «No sabia ni com es deia, només que era de Mauritània. Quan em van donar el seu número li vaig trucar i li vaig preguntar si tenia temps per fer un tallat», recorda.

Notícies relacionades

En directe: Tot a punt per al sorteig de la Loteria de Nadal

Loteries confia a haver aturat la llarga caiguda del sorteig nadalenc

A l’arribar a la gasolinera, Luis Miguel l’esperava amb el sobre. El client el va obrir. Al veure el que contenia va exclamar: «¡Però si aquests números ja s’han jugat!». Els va anar mirant fins que va arribar al 79.712. Es va quedar tan impactat que se’n va anar cap al cotxe i va arrencar sense saber què dir. L’endemà va tornar per fondre’s en una abraçada amb el seu benefactor.

La premsa regional ha recollit altres històries, com la d’una lotera de València que va guardar una participació sense que l’hi haguessin abonat o la d’un forner de Beas de Segura (Jaén) que va fiar desenes de clients i els va guardar els dècims de la grossa encara que no els hi havien pagat. O la de Violeta, una altra lotera, de Tenerife, que es va guanyar la ira del seu marit al guardar un altre dècim agraciat a un habitual del comerç. ¿Qui farà avui d’Antonio?