Carlota Corredera: «'Sálvame' ha contribuït a la pau social»

‘Sálvame’ –versió 2.0 del conciliàbul de porteria– és aquest programa que tothom jura no veure. Però Carlota Corredera (Vigo, 1974), que l’ha dirigit durant set anys i des de fa quatre salta a la pista en qualitat de domadora de feres, en presumeix. El defensa com el seu acabat de descobrir feminisme, brúixola del llibre d’entrevistes ‘Hablemos de nosotras’ (Grijalbo).

–¿I aquesta conversió paulina?

–Ja ho veu. El 8 de març del 2018 vaig descobrir que feminisme és igualtat i no supremacia. 

–¿Ha patit en carn pròpia la violència sexista?

–No. Ni física ni verbal, però no hi ha cap dona de 45 anys en aquest país que no conegui cap bavós o algú amb poder que deixi molt clar que el teu futur està a les seves mans.

–Sort que té caràcter.

–Doncs hi va haver una època que vaig aprendre que adoptar un perfil baix era la millor opció. Tenir caràcter i ser, no vull dir brillant, però sí algú que destaca, de vegades molesta. Tinc la sort que el meu marit [Carlos de la Maza] m’estima tal com soc, amb el meu caràcter i el meu èxit professional.

-Ell treballa darrere de les càmeres. Vostè era allà i va triar ser davant.

–Ho vaig fer per poder conciliar. No m’he perdut cap moment interessant de l’Alba en quatre anys. Això compensa tots els ‘haters’ i els pals.

–A polígraf encès, ¿diria que vostè és un referent?

–Crec que sí. Primer, per haver sigut mirall de la lluita contra el pes [va publicar ‘Tu también puedes. Cómo conseguí perder 60 kilos y ganar salud’]; però també perquè soc fruit de la cultura de l’esforç. Vaig ser bona estudiant i soc una pencaire. Durant molt temps vaig renunciar a la meva vida personal per la feina.

Molts s’esforcen sense resultats. Potser va tenir sort.–

Vaig aprofitar el que m’arribava. Jo els dic a les nenes –està demostrat que a partir dels 6 anys perden autoestima– que no es posin límits perquè, a través de la feina i de l’esforç, es poden complir els somnis.

–Segurament, no els recomana veure ‘Sálvame’.

–Jo faig un programa d’entreteniment per a adults de cinc hores. Em fa bastant ràbia el ‘potanegrisme’ aquest que marca què és ‘sèrie A’ i què de ‘sèrie B’.

–La mare de Jorge Javier Vázquez confessa que preferiria veure’l en un telenotícies.

–La meva mare, que és el meu referent principal, considera que entretenir és un treball molt digne. Nosaltres no pretenem evangelitzar ningú. 

Els crits, l’aspersió de verí, l’escrutini de les vísceres... 

Quan vam començar el programa, Espanya estava molt fotuda. Hi havia molta gent en precari, sense xarxa, sense esperança. Estic convençuda que ‘Sálvame’ va contribuir a la pau social en un moment donat.

–Caram.

–És més, si avui ‘Sálvame’ deixés d’emetre’s, els centres de salut d’aquest país es col·lapsarien. Busquem que la gent s’oblidi dels seus problemes durant cinc hores i ho aconseguim. La televisió s’ha ‘salvamitzat’ en aquest temps i ningú ho vol reconèixer.

–¿Obrir-se canal és bo?

–Obrirse en canal és guaridor.

–L’impudor es dona per descomptat.

–Jo tinc pudor. Però també soc molt extravertida i em sembla higiènic no guardar-se les coses.

–De totes les seves ‘feres’, ¿qui li sembla exemplar?

–Cap presumeix de tenir una vida exemplar. Gairebé tots som supervivents. Però si algú em commou per la seva capacitat de superació és Belén Esteban. Sortir de les seves addiccions i mantenir el seu magnetisme durant tant temps em sembla increïble.

–Vostè ha superat unes quantes coses, també.

–La mare, la persona més íntegra i valenta que conec, es va quedar vídua als 44 anys i als 45 va perdre a un fill. Però l’endemà va aixecar la persiana de casa perquè el meu germà i jo continuéssim vivint. Si ella no hagués aixecat el cap, ens hauríem quedat al camí. No soc catòlica, però el quart manament és sagrat per a mi.

–Per a aquest any 20, entre fama, diners i respecte, ¿què s’ha demanat?

–Respecte, sens dubte.

Notícies relacionades

L’encantadoraveïna del cinquè

L’alcavota del mal

–M’ho temia.

–La fama no m’interessa. I sé perfectament el que és no arribar a fi de mes perquè soc filla de la reconversió naval de Vigo. Els diners m’importen en la mesura que pugui donar benestar als meus quan tanco la porta.