Anar al contingut

ASSUMPTES PROPIS

Thomas Piketty: ¿Propietats? Visc de lloguer»

L'economista estrella francès, martell de l'elit financera, publica 'Capital i ideologia'

Núria Navarro

Thomas Piketty: ¿Propietats? Visc de lloguer»

FERRAN NADEU

És el malson de l’elit financera. Si en el seu ‘best-seller’ ‘El capital al segle XXI’–del qual ha venut dos milions i mig d’exemplars– Thomas Piketty (Clichy, 1971) va explorar la dinàmica perversa de l’acumulació de capital, en el seu recent ‘Capital i ideologia’ (Edicions 62 / Deusto), convençut ja que la desigualtat és «una construcció ideològica» i no un fenomen «natural», proposa un impost del 90% als multimilionaris, una herència de 120.000 euros per a tothom als 25 anys i la desaparició dels impostos indirectes.

–¿Té l’esquena protegidas?
–La premsa financera s’ha tornat especialment agressiva, sí. Però és molt instructiu.

–¿Com d’instructiu?
–Els que, per exemple, ataquen la meva idea d’«herència per a tothom» per incitar al desinterès dels joves de les classes populars a trobar feina, donen per descomptat que els joves de l’elit faran unes eleccions reeixides.

–Proposa fregir els risc amb impostos. Això és tirar pedres sobre la seva pròpia teulada.
–¿Disculpi?

És un ‘rockstar’ de l’economia, els fòrums se’l rifen. Ja és de la casta.
–Estic disposat a pagar el 90% d’impostos sobre els meus drets d’autor. És més, l’èxit d’‘El capital al segle XXI’ ha reforçat la meva idea de pagar per uns ingressos que, finalment, tenen una base especulativa. Jo m’he beneficiat de l’educació pública i d’un treball de recerca col·lectiva. Jo no he inventat la justícia social.

«Bill Gates no va inventar l’ordinador. En el seu origen, tota propietat és social i ha de retornar a la societat.

–Certament.
–Tampoc Bill Gates va inventar l’ordinador ell solet. Tenir una bona idea als 30 anys no hauria de significar que als 70 continuïs acumulant i prenguis decisions que afecten milers d’assalariats. És una concepció monàrquica de l’economia. 

–La propietat privada és sagrada, li diran.
–En el seu origen, tota propietat és social i ha de retornar a la societat. La propietat absolutament privada és una construcció política i ideològica.

–¿A quina de les seves propietats es veuria incapaç de renunciar?
–¿Propiedats? Jo visc de lloguer a prop de la Gare de l’Est, a París, i tinc tres filles, de 22, 19 i 16 anys. Potser em quedaria amb algun llibre. Soc molt fan de Balzac, del qual Marx va dir haver après molt sobre el capitalisme.

– ¿Com li va néixer la consciència? ¿Un llegat dels seus pares, trotskistes?
–Inicialment els vaig sortir liberal. Tenia 18 anys en el moment de la caiguda del Mur de Berlín. Per a la meva generació, va ser un esdeveniment fundacional. Era visceralment anticomunista, però em vaig preguntar: «¿Quines són les insatisfaccions del sistema capitalista previ a la guerra mundial que van conduir al comunisme?

–¿Què va passar?
–El 2001, treballant en el llibre ‘Los altos ingresos en Francia en el siglo XX’, vaig analitzar dades sobre l’impost sobre la renda des de 1914, i me’n vaig adonar que la reducció de les desigualtats al cor del segle XX havia tingut lloc de manera violenta. La revolució bolxevic, per exemple, va ser la que va pressionar els països capitalistes a acceptar les reformes fiscals i socials.

«La reducció de la desigualtat al segle XX va arribar de forma violenta»

–I va encaminar els seus passos cap a l’¿anticapitalisme?
–No. Intento formular les bases d’un socialisme participatiu, que superi el capitalisme a través d’un model de propietat social i la descentralització del poder.

–¿Quines sigles tindria això?
–Mai he militat en cap partit. Dialogo amb la França Insubmisa de Mélenchon i amb la gent del Partit Socialista. Tots dos han d’unir forces, com Pedro Sánchez i Pablo Iglesias a Espanya, que el 2015 vaig saber de primera mà que es detestaven. L’esquerra ha d’organitzar un programa de transformació amb vista a una justícia social i mediambiental més gran a Europa.

–La realitat va en sentit contrari.
–No hi pot haver tractats de lliure circulació de capital si abans no hi ha objectius comuns de justícia fiscal, social i climàtica. Després de la crisi del 2008 hi ha un qüestionament del neoliberalisme. Bernie Sanders no és Bill Clinton. El replegament sobre les fronteres i els estats-nació només és una fase de regressió.

–¿L’independentisme s’equivoca?
–En la conferència de la Fundació La Caixa vaig preguntar: si Catalunya es converteix avui en un Estat independent, ¿a quin tipus de fiscalitat aspira? Si només vol conservar els ingressos fiscals, és una idea elitista.

–Ai... Doni una mesura urgent (i possible) per frenar la desigualtat.
–La justícia educativa. Existeix una enorme hipocresia, fins i tot entre l’‘esquerra brahamànica’, respecte a l’emancipació de les classes populars a través de l’educació. Als barris rics hi ha el professorat més qualificat i ben remunerat.