14 jul 2020

Anar al contingut

ASSUMPTES PROPIS

Rita Segato: «Soc l'orgullosa àvia d''Un violador en tu camino'»

L'antropòloga argentina és la font teòrica de l'himne feminista que les xilenes Las Tesis han viralitzat a escala planetària

Núria Navarro

Rita Segato: «Soc l'orgullosa àvia d''Un violador en tu camino'»

Amb la bena negra sobre els ulls, centenars de dones d’AmèricaEuropaÀsia i l’Àfrica salten als carrers per entonar ‘Un violador en tu camino’, l’himne feminista que les xilenes Las Tesis van treure el 25 de novembre. Les quatre autores remarquen que la lletra beu dels textos de l’antropòloga i activista Rita Segato (Buenos Aires, 1951), autora de clàssics com ‘Las estructuras mentales de la violencia’ i ‘La guerra contra las mujeres’.

–¿Se sent la mare d’aquest crit universal?
–Potser l’àvia, que és una posició en què una es troba més sana i estàlvia, ¿no?

–Àvia, doncs.
–¡Em sento una àvia orgullosa! No conec personalment Las Tesis, però els tinc una immensa admiració. M’he dedicat 26 anys de la meva vida a estudiar la violència contra les dones, intentant donar-li paraula i, de sobte, elles han compactat el missatge en 33 versos i l’han transmès al món.

«Han compactat en 33 versos 26 anys de la meva vida dedicats a l’estudi de la violència contra les dones»

–¿No li fa una mica de ràbia, en el fons?
–Gens ni mica. L’estudi de la violència no estava inicialment entre els meus desitjos. El 1993, jo era professora a la Universitat de Brasília i un coronel de la policia, davant el que semblava ser un brot de casos de violació, em va venir a demanar assessorament. Vaig entrevistar diversos violadors a la presó, el tema es va instal·lar en la meva vida i no em va abandonar mai. Els meus escrits han circulat en l’acadèmia i l’activisme. Però això d’aquesta cançó és un fenomen.

–Ho és.
–¡I això que hi ha un bloqueig mediàtic! Les ‘performances’ no apareixen a les grans cadenes de televisió de dretes ni d’esquerres. ¡No surten a Telesur! [Canal multiestatal amb central a Veneçuela.] Però el tema camina sol i la lletra es tradueix a l’àrab, a llengües africanes, a l’hindi...

–¿Com explica el contagi planetari?
–Les dones hem descobert que el que ens uneix en totes les civilitzacions és patir la violència patriarcal sobre els nostres cossos. D’altra banda, la cançó condensa de manera magistral un conjunt d’idees que estan al cor d’aquesta violència i que han sigut immediatament compreses per les dones que, tot i que no es diguin feministes, tenen una pell que sent el patriarcat.

L’antropòloga Rita Segato, a Buenos Aires. / ROLANDO ANDRADE STRACUZZI

–¿Quina estrofa li sembla capital?
–Hi ha temes sintetitzats de manera magistral. Un és explicar que el violador és un ‘subjecte moral’. El ‘sentit comú’ dibuixa el violador com un subjecte immoral, però és justament el contrari: és el representant de la moral [patriarcal]. No són bojos, ni persones inclinades al crim, ni ho fan perquè necessiten sexe, sinó per dir alguna cosa al món. 

–¿Dir què?
–Necessiten saber-se homes tots els dies. Insegurs, la seva manera de restaurar la seva masculinitat és mitjançant la violència. Però la violació letal no és més que la culminació d’actes, mirades, paraules i acudits violadors, que són l’atmosfera que respirem. Per això jo parlo de crim polític. Una altra idea que remarca la cançó és el caràcter patriarcal de la policia, els jutges i l’Estat.

«Els que intenten apropiar-se del planeta i dels seus recursos s’adonen de l’amenaça que significa el nostre activisme»

–Mentrestant, creix l’onada reactiva.
–És la prova de com amenacem. Tenim darrere 70 anys –des de Simone de Beauvoir fins avui– de construcció d’una reflexió teoricopolítica molt sofisticada que ocupa lleixes a les llibreries físiques i virtuals, i un activisme als carrers que, amb anades i vingudes, no ha cessat. Al davant, els que intenten apropiar-se del planeta i dels seus recursos s’adonen de l’amenaça que significa el pensament i l’activisme de les dones i, ràpidament, surten a col·locar implants reactius a veure si ens paren.

–¿Implants feixistes?
–En la meva opinió, el feixisme, més que una política, és una estratègia política que es basa en apuntar l’existència d’un enemic comú. I és fàcil col·locar allà les dones, els LGTBI, els negres, els migrants. Els necessita per controlar el món. És molt important entendre què passa i posar-li noms precisos. Ells són els nostres antagonistes.

–¿Quin és el següent pla que proposa?
–S’ha de repolititzar la visió sobre què fem i com som les dones, i indicar als homes quant els importa fer-se lliscar cap a fora del mandat de masculinitat que també els oprimeix, els emmalalteix i els mata en guerres. A ells els dic: «A baix el mandat de masculinitat». Si són capaços de tornar-lo obsolet, el seu món –i el nostre– canviarà. Al caure el patriarcat, moltes altres formes de poder perdran sentit. 

«Sempre he sigut una dona de paraula i, de vegades, he hagut d’afilar la meva llengua per travessar el silenci»

 –Vostè ha recuperat un amor de joventut, d’origen indígena. ¿Ha ‘lliscat’ ell?

–La masculinitat indígena, quan no s’ha acriollat, és diferent.

–Llavors, s’ha deslliurat de la urpada.
–Totes les dones hem patit violència, incomoditats, obstacles al camí, menyscaptes. Jo sempre he sigut una persona de paraula, de llenguatge, i de vegades he hagut de cridar, tornar la meva llengua més afilada i tallant per travessar el silenci.