Veneçuela, en els llimbs

Onze dies després que el Consell Nacional Electoral (CNE) proclamés la victòria a les urnes de Nicolás Maduro, la disputa política veneçolana està en uns aparents llimbs. El rebuig taxatiu de l’oposició que lidera María Corina Machado i una part significativa de la comunitat internacional ha trobat el Govern parapetat darrere de consignes intransigents. Maduro ha assegurat que el CNE rep "milions d’agressions per minut" i que afronta un ciberintent de cop d’Estat que l’obliga a la màxima duresa. A pesar dels signes d’immobilitat i els temors de nous espeternecs repressius, alguns moviments subtils encoratgen a pensar que el pitjor dels escenaris, temut especialment pel Brasil, podria ser evitable.

El candidat de la coalició opositora, Edmundo González Urrutia, va oferir un senyal al respecte en les últimes hores. Si bé es va negar a respondre positivament a una citació del Tribunal Suprem de Justícia (TSJ), va fer saber a través del seu compte a la xarxa X alguna cosa més que les raons de la seva incompareixença davant l’alt tribunal. "El ciutadà Nicolás Maduro Moros, que ha interposat un suposat recurs davant la Sala Electoral, ha dit públicament, en data 2 d’agost del 2024, que, si no comparec, incorreré en responsabilitats legals, i que si comparec i consigno còpies d’actes d’escrutini, també hi haurà greus responsabilitats penals. ¿És aquest un procediment imparcial i respectuós del degut procés?", va dir.

Notícies relacionades

De Londres a Barcelona: les ciutats que competeixen per ser el Silicon Valley d’Europa

Trump, extasiat amb la seva pròpia estratègia però amb escassos resultats, amenaça de reactivar la guerra comercial i dispara la incertesa

Va qüestionar, a més, el paper del TSJ i el CNE i va reivindicar la victòria electoral de l’antimadurisme: "S’ha d’efectuar una verificació confiable amb presència de testimonis de les organitzacions polítiques i candidats i d’observadors nacionals i internacionals". El que va cridar l’atenció dels observadors, dins i fora del país, va ser que González es va abstenir de firmar la carta com a "president electe" com havia fet uns dies abans. A més, va instar les parts enfrontades a "recuperar la sensatesa i buscar el diàleg franc a través cursos que canalitzin els plantejaments" de cada facció, "en la instància competent constitucionalment i en un marc acceptable per a tothom".

La "lamentable" falta de divulgació de les actes electorals que van donar la victòria a l’actual mandatari poden causar un "cansament" de conseqüències perilloses. "Hi ha risc que Veneçuela acabi amb dos presidents o amb cap", va dir l’exministre d’Exteriors en el canal televisiu carioca Globonews. O una cosa pitjor: "Em temo molt que hi pot haver un conflicte molt greu. No vull utilitzar l’expressió guerra civil, però tinc molta por". Enmig d’aquests riscos es busca una mediació sense èxit a la vista.