Crònica des de Roma: El soroll de Ciampino

El lloc en qüestió és avui el segon aeroport de Roma. Està ubicat a l’anònim poble de Ciampino i deu el seu nom oficial, Giovanni Battista Pastine, a un militar veterà de la guerra italianoturca de 1911. Aquest és un oblidat conflicte que va esclatar quan el llavors Regne d’Itàlia va envair els dominis otomans de Líbia.

La referència a Pastine no és casual. L’aeroport de Ciampino, com els romans l’anomenen, va néixer precisament en aquelles èpoques, el 1916, com una drassana de dirigibles, i després es va convertir en un aeròdrom militar en tota regla; tant que fins i tot va ser atacat pels aliats durant la Segona Guerra Mundial. La conversió a ús civil es remunta a després d’aquest conflicte, tot i que no va ser fins el 2013 que un decret ministerial li va tornar a la fi la designació jurídica de base aèria civil. Les polèmiques des de llavors mai s’han apaivagat.

Turisme rècord

És la paradoxa. Després de gairebé tres anys de restriccions pel coronavirus, el sector turístic encara ara tota festivitat amb números de rècord. Passa a moltes capitals europees i també a Roma. Les ganes de viatjar de molts provoquen aglomeracions enormes de gent als aeroports. Ciampino no n’és l’excepció. Al revés. Ho recordava l’altre dia l’agència de notícies italiana Ansa. Juntament amb Fiumicino (l’altre gran aeroport romà), es preveu que acullin més d’1,7 milions de passatgers des del 23 de desembre fins al 8 de gener.

L’assumpte és que sobre Ciampino també hi penja una espasa de Dàmocles que podria afectar el seu futur i fins i tot malmetre l’ús que ha tingut aquests últims anys. La raó és un debat dins de l’Autoritat Civil Italiana (ENAC, per les sigles en italià), que s’ha conegut els últims mesos, sobre com es pot redimensionar, reduir o fins i tot tancar aquest aeroport. Un assumpte que ha provocat tal clamor que fins i tot va ocasionar la intervenció de Micheal O’Leary, el conseller delegat de l’aerolínia de baix cost Ryanair, una de les que utilitzen diàriament aquesta base aèria. I O’Leary, per descomptat, s’ha proclamat rotundament contrari a qualsevol mesura que limiti les activitats de la infraestructura. Per contra, «s’ha d’invertir en Ciampino, l’aeroport ha de créixer», ha dit.

Batalla legal

La polèmica, encara no resolta, no és inèdita. Es remet a les queixes de fa anys de la ciutadania de Ciampino per l’excés de soroll provocat per l’activitat aeroportuària. Tant és així que ja hi ha una sentència del Tribunal Administratiu Regional (TAR) i una altra del Consell d’Estat italià del 2021, que han ratificat que s’ha de reduir (a 65) el nombre d’avions que s’enlairen i aterren cada dia en aquest aeroport. «Aquesta és una victòria per als ciutadans que lluiten per la qualitat ambiental i l’habitabilitat d’aquest territori», va considerar l’organització ecologista Legambiente, després de conèixer aquest veredicte.

Per això hi ha la discussió dins d’ENAC, que ara està a la recerca de solucions. Ciampino, en aquest sentit, sintetitza batalles paral·leles que en sacsegen altres d’aèries de la capital d’Itàlia i que es relacionen amb el grandíssim atractiu que té Roma per als turistes, una comunitat que, al segle passat, el catòlic suís Hans Urs von Balthasar qualificava de «tèrmits d’Europa». 

Notícies relacionades

El Govern britànic accelera el pla per deportar immigrants a Ruanda

Fugit d’Espanya el narco que amenaça Amàlia d’Orange

Un altre exemple és el que passa en altres zones (especialment les més cèntriques) de Roma, ciutat on els contractes de lloguer han augmentat una mitjana del 19,9% des del 2015, segons remarcava un recent estudi d’Abitare Co. Una cosa que, com ja va passar amb altres ciutats com Venècia, està despoblant de locals de manera preocupant algunes àrees en les quals la presència turística és particularment alta.

Aquest debat tampoc és nou però la pandèmia li ha tornat una actualitat impossible d’ignorar, també per les milionàries inversions que s’han fet l’últim any a la ciutat. Aquest és el cas del magnat Bill Gates, que al juliol va adquirir una sèrie de propietats a pocs passos de la Fontana Di Trevi i de la plaça d’Espanya (165 milions d’euros va ser el cost de l’operació, segons la premsa italiana). Un fet més que espanta els ciutadans corrents de carrer, especialment els que no volen viure en ‘no-llocs’.