Ucraïna pren mesures davant l’amenaça nuclear russa

Un centenar de vivendes van acabar negades i una vintena de carrers evacuats, però podria haver sigut bastant pitjor si l’operació llampec per segellar la comporta amb 100 tones de pedra i argila no s’hagués completat en temps rècord. «Si haguéssim trigat 24 hores en lloc de 16, els dos districtes s’haurien inundat. L’aigua hauria arribat a l’altura d’un segon pis», diu l’home que va liderar aquella operació, Oleksandr Vilkul, enginyer de formació i cap de l’Administració Militar de la ciutat. «Vam estar molt prop d’una catàstrofe».

Ucraïna és una guerra d’alt risc. I no només per als bàndols en conflicte. Des que va començar la invasió russa, el Kremlin no ha deixat d’invocar la possibilitat de recórrer a armes nuclears a terra ucraïnès, un espantall que se sustenta en els dos milers d’armes nuclears tàctiques que, segons la intel·ligència dels Estats Units, té en el seu arsenal. Per no parlar de les estratègiques, més abundants i encara més tremebundes. «No és un farol», va dir Vladímir Putin després de la recent annexió formal de les quatre regions que les seves tropes ocupen parcialment a Ucraïna. 

El polvorí de Zaporíjia 

Però aquesta és només una part del pastís radioactiu perquè des de fa mesos es combat als voltants de la central nuclear de Zaporíjia, la més gran d’Europa. La central continua operada per centenars de treballadors ucraïnesos, però es manté sota control de les forces russes des del març i les dues parts s’acusen d’haver-la atacat repetidament amb artilleria. Ucraïna afegeix a més que hi ha armament pesant rus en el seu perímetre i l’Organització Internacional de l’Energia Atòmica no es cansa de repetir que «la situació és insostenible».

Cada dia el nivell de risc sembla variar. Els seus sis reactors fa algunes setmanes que estan aturats, però la central necessita un subministrament constant d’electricitat per mantenir-los freds i evitar el desastre. I aquest mateix dilluns ha tornat a quedar únicament connectada als generadors externs d’emergència, després que els bombardejos russos tallessin el seu accés a la xarxa elèctrica, segons ha denunciat l’operador ucraïnès. «En els últims dies els invasors russos han bombardejat tot el territori, atacant deliberadament subestacions connectades les línies d’alta tensió que alimenten les centrals atòmiques», ha dit Energoatom en un comunicat. 

Plans de contingència

Tots aquests factors han fet que l’amenaça nuclear sigui per als ucraïnesos una mica més que un escabrós entreteniment per guanyar audiència en els mitjans de tot el món, tot i que ni de lluny l’única o la més imminent. Tant Kíiv com les diferents regions han elaborat plans de contingència per preparar potencials evacuacions de població, detectar al més aviat possible qualsevol nivell anormal de radiació i respondre als diferents escenaris que planegen sobre l’horitzó. «Des del centre de crisi fa tres mesos que estem repensant i inventant nous plans per afrontar qualsevol situació», assegura Taras Tistxenko, membres del Centre de Crisi de Zaporíjia, sota el comandament de la seva Administració Militar. 

El seu organisme té sis brigades operant per tota la província, dedicades a monitorar en tot moment els nivells de radiació i investigar possibles rutes d’evacuació. «La població mai ha de ser evacuada immediatament després d’una explosió. Els que sobrevisquin hauran d’amagar-se i serà el president el que decideixi quan s’ha de començar a evacuar la gent». La consigna és tancar-se als refugis o les cases, preferentment en habitacions sense finestres, per prevenir el contacte amb l’aire radioactiu. «Quan es redueixin els nivells de radiació, probablement en 48 hores, es determinaran les rutes més segures i es donaran instruccions de com i per on marxar». 

Entre el centenar de refugis antiaeris de Kriví Rih, tots ells construïts durant la Guerra Freda, quan el país era part de la Unió Soviètica, només un d’ells s’acosten al que comunament s’entén com un búnquer nuclear. És en un parc de la ciutat. Sota el terra. Sobre el sostre, quatre metres de formigó i dos més de terra. Té capacitat per a unes 500 persones en una ciutat de 650.000 habitants en temps de pau i amb una de les concentracions més grans de desplaçats interns del país. Les seves portes estan obertes i alguns es refugien ara dels bombardejos convencionals que segueix martiritzant ciutats i pobles.

Xantatge a Occident

Notícies relacionades

Mans brutes

Odi als sirians al Líban

«No són exactament el tipus de búnquer que tindria el president dels EUA, però alguns són capaços de bloquejar la pols radioactiva», diu amb ironia Miliutin, el tinent d’alcalde de la ciutat. Kriví Rih ha adquirit una «quantitat estratègica» de iodur de potassi per administrar-lo eventualment entre la població i des de l’estiu es treballa també en potencials rutes d’evacuació. Però Miliutin no està gaire preocupat. Almenys, de moment. «Rússia està utilitzant l’amenaça nuclear per fer xantatge a Occident. Ni tan sols dins del país la idea té gaire suport», diu a la rampa del búnquer. 

«Hem d’estar preparats i saber com actuar per prevenir el pànic, però cap ucraïnès està marxant del país per aquesta raó. La por nuclear no ha augmentat, el que ha augmentat és l’odi envers Rússia pel que ens està fent», remarca el tinent d’alcalde.