Entendre-hi més

Kiril Martinov: «Volem ser la veu de la Rússia proeuropea»

L’exredactor en cap de la independent ‘Nóvaia Gazeta’ s’exilia a Letònia i funda amb 40 redactors una nova publicació gràcies a donacions i ‘crowfunding’

‘Nóvaia Gazeta Europa’ compta amb el suport de periodistes europeus, publica els textos en anglès i vol fer investigacions a l’interior de Rússia amb col·laboradors anònims

Kiril Martinov: «Volem ser la veu de la Rússia proeuropea»
5
Es llegeix en minuts
Marc Marginedas
Marc Marginedas

Periodista

Especialista en països de l'antiga Unió soviètica i el món àrab-islàmic.

ver +

Era la publicació més prestigiosa de la premsa independent a Rússia. Fundada el 1994 amb l’ajuda del difunt Mikhaïl Gorbatxov, que va dedicar els diners del Premi Nobel a comprar ordinadors als seus periodistes, ‘Nóvaia Gazeta’ s’havia convertit en un referent informatiu de primer ordre gràcies a les detallades investigacions sobre temes delicats com la corrupció o fins i tot les relacions del Kremlin amb grups terroristes. Entre el 2000 i el 2021, sis dels seus periodistes han sigut assassinats per motius de feina, incloent-hi Anna Politkóvskaia, cosida a trets a l’ascensor de casa seva l’octubre del 2006. Ara, bona part dels reporters, amb el seu exredactor en cap Kiril Martinov al capdavant, s’han exiliat a Letònia i han fundat ’Nóvaia Gazeta Europa’, on pretenen continuar amb la seva tasca, dirigida tant fora com dins de Rússia.

A Rússia, la premsa lliure ja no existeix ¿Continuaran la seva feina?

Hem tingut sort en comparació amb altres mitjans. No tenim propietari, i no ens han pogut portar a la ruïna, com Eco de Moscou, l’única emissora independent. Mentre va ser possible, vam treballar a Rússia. Cap al final de la nostra existència a Rússia, vam tenir un rècord de lectors, entre dos i quatre milions cada setmana. L’últim dia de feina a Moscou va ser el 28 de març. Continuar-hi ja era perillós. A causa de la nova llei d’informació, només si descrius el que passa al front, qualsevol persona relacionada amb ‘Nóvaia Gazeta’ podia ser perseguida, fins i tot un comptable. Vam venir al punt més a prop de Rússia, a Letònia. En vam sortim més de 40 periodistes. I aquí vam registrar el nom de ‘Nóvaia Gazeta Europa’. El 7 d’abril vam començar a publicar a Telegram. I ara volem tornar a la nostra audiència russa. També ara tenim una tasca addicional diferent de la que teníem fins ara: fer sentir a Europa la veu de la Rússia proeuropea.

¿Com pensen finançar el seu projecte?

Al principi, JX Fund, una organització alemanya, ens va ajudar amb els bitllets i lloguers a Riga. Els fundadors pertanyen a Reporters sense Fronteres, secció alemanya. Sentim molta solidaritat professional dels col·legues europeus. Ara hem començat una campanya d’acapte, d’una banda entre els russos que han fugit i que volen premsa independent, i de l’altra entre els europeus que saben què és ‘Nóvaia Gazeta’ i què significa. Traduïm els nostres textos a l’anglès, i ens plantegem utilitzar altres idiomes. Gràcies a això, cobrim despeses. Al maig, era impensable tenir una llista de 54 periodistes en nòmina. Però gràcies al que va fer ‘Nóvaia Gazeta’ durant els 30 anys d’existència a Rússia, comptem amb una bona reputació.

¿Com pensen accedir a l’audiència russa i esquivar la censura?

Hem perdut una part important de la nostra audiència, perquè no podem utilitzar els nostres antics llocs a internet. ‘Nóvaia Gazeta Europa’ és una nova publicació sense vincles amb ‘Nóvaia Gazeta’, a excepció dels periodistes. Hi ha dos llocs a internet lliures de censura. El primer és Telegram, on ràpidament vam recuperar 150.000 subscriptors. El Kremlin no censura Telegram perquè l’utilitza per difondre la seva propaganda. La nostra segona plataforma és YouTube. Aquí tenim 50.000 subscriptors, una xifra que va creixent.  I després comptem amb VPN, ja que la nostra nova pàgina va ser bloquejada a Rússia nou dies després de sortir. Recuperar la nostra audiència no serà tan ràpid com si treballéssim a Rússia, però estem decidits a aconseguir-ho.

¿Continuaran publicant investigacions des de Rússia? Sembla perillós...

Sí, és la part més perillosa de la feina. Tots els que treballen des de l’interior de Rússia són voluntaris, una cosa així com periodistes partisans, treballant sense acreditació. Caldrà mantenir-ne en secret el nom. Comptem amb entre 15 i 20.

¿Són Putin i la guerra tan populars com diuen els sondejos?

Parlar de l’opinió pública és una qüestió molt difícil a Rússia, a causa de la nostra història i especificitats. Putin és el conductor d’aquest sentiment imperialista, que el món no ens respecta, un sentiment que hi ha en la societat russa. També s’ha de destacar que, segons tots els experts, des del final de l’era soviètica la societat russa està molt despolititzada, i la idea principal de la vida russa és la possibilitat que cada individu visqui tranquil·lament i no se li plantegi cap sacrifici. En aquest context, els russos, no és que donin suport a la guerra –no hi ha una massa enorme de gent que estigui desitjant anar al front a morir–, però hi ha la sensació que mentre això no afecti el ciutadà, és millor mirar a una altra banda. El ciutadà mitjà pensa que no pot influir en l’Estat. I de sobte, es desperta en una situació en què ha començat una guerra, que dura més de mig any, que compromet el seu futur i el de la seva família. En aquesta situació és més fàcil creure’s la propaganda que plantejar-se altres opcions, no només per evitar problemes, sinó també per pensar que la vida continua sent normal o que la normalitat tornarà aviat.

¿Pensa que Putin pot fer servir armes atòmiques?

Aquest règim ha demostrat que està disposat a recórrer al xantatge, del gas o nuclear, que inclou el que pugui passar a la central de Zaporíjia, una altra cosa és el que pugui obtenir el Kremlin amb això, perquè seria ja arribar molt lluny. Si hi ha un atac nuclear, els països veïns de Rússia demanaran a l’OTAN que s’activi l’article 5, que portarà el país més lluny en aquest atzucac.

Notícies relacionades

¿Hi ha problemes interns al Kremlin?

Hi ha una situació estranya. Han de trobar a qui culpar, perquè la guerra no va segons els plans previstos. Però el règim de Putin està construït segons la màxima que no s’ha de castigar qui el president ha nomenat. Els serveis secrets saben que, en temps de Stalin, van començar matant els seus enemics i finalment ells mateixos es van convertir en enemics. Putin no vol repetir-ho. Tot i així, en cas d’un govern totalment disfuncional, hi pot haver gent que pensi que la millor solució als seus problemes és que Putin se’n vagi.