L’onada de protestes a l’Iran, en cinc claus

L’Iran viu una onada de protestes a Teheran i les ciutats de l’oest del país per l’assassinat de la jove de 22 anys Mahsa Amiri la setmana passada en mans de la policia. La patrulla moral –un cos policial que controla i reprimeix el comportament de la gent– va detenir la jove per portar el vel sense tapar-li el cap «de forma correcta». ¿Per què han començat les protestes? Mahsa Amiri caminava dimarts passat pel centre de Teheran amb el seu germà quan una patrulla de la moral els va tallar el pas. Van apartar el noi i se la van emportar a ella. Al cotxe, segons la família de la jove, la van pegar i els cops van continuar a comissaria. Aquella mateixa tarda, Amiri va entrar en coma cerebral –les autoritats iranianes asseguren que es va desmaiar sense causa aparent mentre estava sota custòdia policial– i va morir tres dies després, divendres passat. El motiu de la detenció va ser que la jove portava el vel caigut i ensenyava «massa» cabell. L’Iran viu una onada de protestes a Teheran i les ciutats de l’oest del país per l’assassinat de la jove de 22 anys Mahsa Amiri la setmana passada en mans de la policia. La patrulla moral –un cos policial que controla i reprimeix el comportament de la gent– va detenir la jove per portar el vel sense tapar-li el cap «de forma correcta». ¿Per què han començat les protestes? Mahsa Amiri caminava dimarts passat pel centre de Teheran amb el seu germà quan una patrulla de la moral els va tallar el pas. Van apartar el noi i se la van emportar a ella. Al cotxe, segons la família de la jove, la van pegar i els cops van continuar a comissaria. Aquella mateixa tarda, Amiri va entrar en coma cerebral –les autoritats iranianes asseguren que es va desmaiar sense causa aparent mentre estava sota custòdia policial– i va morir tres dies després, divendres passat. El motiu de la detenció va ser que la jove portava el vel caigut i ensenyava «massa» cabell. ¿És obligatori portar vel a l’Iran? La Revolució Islàmica del 1979 a l’Iran va significar la fugida del xa de Pèrsia –el fins aleshores monarca del país, avalat per Occident– i el naixement d’un nou Estat: La República Islàmica de l’Iran. Aquest nou país va començar a ser governat per un consell de clergues, els quals, al seu torn, van elegir l’Aiatol·là, el líder suprem, que representa tant el líder religiós com el cap d’Estat. Sota aquest sistema, els clergues van instaurar la xaria, la llei islàmica. I sí: aquest codi de lleis imposa l’ús obligatori del vel a totes les dones. Hi ha moltes formes de vel, unes de més conservadores i d’altres menys. Però està penat per llei a l’Iran que una dona no es cobreixi el cap. La versió oficial Les manifestacions van començar dissabte, durant el funeral de la jove Amiri. El funeral va tenir lloc a la seva província de procedència, el Kurdistan iranià, i allà dones que atenien l’acte es van treure els vels i els van llançar a terra o els van cremar. La policia va reprimir els presents, fet que va aconseguir elevar encara més la tensió. Les autoritats han catalogat el fet de «desafortunat», i asseguren no ser responsables de la mort d’Amiri. El pare de la jove, amb tot, carrega contra la versió oficial: «La van pegar dins del cotxe policial i a la comissaria, però no volen ensenyar el vídeo. En canvi, en van publicar un altre que estava manipulat». Repressió policial Fins ara, totes les protestes a Teheran i al Kurdistan iranià han sigut pacífiques –amb càntics antigovernamentals i algunes dones traient-se els vels–. Malgrat això, la repressió policial s’ha agreujat durant els últims dies. En total, hi ha almenys quatre morts i prop d’un centenar de ferits i més d’una vintena de detinguts, segons organitzacions de drets humans. El Govern, segons el mitjà dissident ‘IranWire’, va estar aquest dilluns a la tarda a casa de la família Amiri per forçar-la a fer un comunicat demanant el cessament de les manifestacions. Aquest diumenge, de fet, el president iranià, Ebrahim Raisí, va trucar al pare de la jove per donar-li el seu condol. Ajmad Amiri va contestar al president que abans havia de forçar la policia a dir la veritat i ensenyar els vídeos de les càmeres de seguretat de dins de la comissaria. Precedents de protestes massives L’Iran té un historial d’una forta repressió policial quan una onada de protestes es converteix en massiva. L’últim episodi va ser el gener del 2018, quan milers de persones van sortir als carrers per protestar contra la greu crisi econòmica del país (que a dia d’avui encara dura). S’estima que en aquestes protestes van morir prop de 30 persones, tot i que el bloqueig informatiu establert pel Govern iranià converteix aquesta xifra en una incògnita. Malgrat aquests antecedents, les manifestacions per la mort de Mahsa Amiri continuen creixent. «Avui, com a símbol de protesta, no he portat el vel enlloc on he anat. Ho faig en memòria de Mahsa, perquè crec que és el meu deure. Si continuem callades ens mereixerem el que ens passa. Així que jo no callaré, i protestaré fins a l’extenuació en contra de la sang vessada injustament», ha publicat una jove iraniana anònima a les xarxes socials.