¿Què està passant a Colòmbia?

Colòmbia viu des de fa gairebé una setmana una revolta popular que s’ha estès per tot el país. El detonant ha sigut una reforma tributària que el Govern de dretes del president Iván Duque s’ha vist obligat a retirar. Les manifestacions, algunes de les quals han acabat en violents disturbis acompanyats per una forta repressió per part de les forces de seguretat, són el reflex d’una profunda crisi econòmica i social, fruit de les polítiques posades en marxa per Duque des que va arribar al poder el 2018, agreujada per la pandèmia. ¿Què ha desencadenat les protestes? El Govern de dretes del president Iván Duque va anunciar el 28 d’abril una reforma tributària per recaptar fons, més de 6.300 milions de dòlars, per fer front a la crisi de la pandèmia, que ha provocat una caiguda del PIB pròxim al 7% i ha augmentat fins a un 42,5% el nombre de pobres en un país de 30 milions d’habitants. La mesura penalitzava especialment la classe mitjana i baixa del país, d’allà les primeres protestes que van començar pacíficament. En una de les protestes, a Cali, van participar frares dominics amb una pancarta que resava: «Estimeu-vos els uns als altres». La pressió al carrer va forçar Duque a retirar la reforma i que el ministre d’Hisenda presentés la seva dimissió. Colòmbia viu des de fa gairebé una setmana una revolta popular que s’ha estès per tot el país. El detonant ha sigut una reforma tributària que el Govern de dretes del president Iván Duque s’ha vist obligat a retirar. Les manifestacions, algunes de les quals han acabat en violents disturbis acompanyats per una forta repressió per part de les forces de seguretat, són el reflex d’una profunda crisi econòmica i social, fruit de les polítiques posades en marxa per Duque des que va arribar al poder el 2018, agreujada per la pandèmia. ¿Què ha desencadenat les protestes? El Govern de dretes del president Iván Duque va anunciar el 28 d’abril una reforma tributària per recaptar fons, més de 6.300 milions de dòlars, per fer front a la crisi de la pandèmia, que ha provocat una caiguda del PIB pròxim al 7% i ha augmentat fins a un 42,5% el nombre de pobres en un país de 30 milions d’habitants. La mesura penalitzava especialment la classe mitjana i baixa del país, d’allà les primeres protestes que van començar pacíficament. En una de les protestes, a Cali, van participar frares dominics amb una pancarta que resava: «Estimeu-vos els uns als altres». La pressió al carrer va forçar Duque a retirar la reforma i que el ministre d’Hisenda presentés la seva dimissió. ¿Per què continuen les manifestacions si s’ha frenat la reforma? La reforma tributària ha sigut l’espurna que ha ha encès un país que viu sumit en una forta crisi econòmica i social. La política econòmica liberal de Duque, que va arribar al poder el 2018, no ha fet més que agreujar l’estat de la població més desfavorida. La violència amb què les forces de seguretat han reprimit les protestes ha empitjorat la situació. L’ONU ha denunciat l’ús de «munició real» per part de les forces de seguretat. L’Exèrcit té desplegats 47.000 soldats en tot el país. A Cali n’hi ha 700, als quals cal sumar 500 homes de la força antiavalots (Esmad), 1.800 policies i dos helicòpters addicionals. ¿La crisi actual pot reforçar la guerrilla que encara està activa al país? A Colòmbia hi ha dues organitzacions guerrilleres que mantenen el pols a l’Estat. L’Exèrcit d’Alliberament Nacional (EAN) i un grup dissident de les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC) que es va oposar als acords de pau que es van firmar el 2016, sota la presidència de Juan Manuel Santos, premi Nobel de la pau. La fiscalia ha acusat ara els dos grups armats de ser darrere dels actes violents en les protestes, segons ha denunciat, tot i que de moment no en té proves. En tot cas, no són els únics grups armats que hi ha a Colòmbia, on actuen també els paramilitars, vinculats a l’extrema dreta, i els narcotraficants. La violència desencadenada per aquests dos grups des de l’inici de l’any s’ha traduït en l’assassinat de 57 líders socials i camperols. En els últims cinc anys, la xifra s’eleva a 1.173 morts, alguns d’ells exmembres de la FARC que es van acollir al desarmament i als acords de pau. ¿Quines mesures ha adoptat fins ara el Govern per intentar desactivar les protestes? Duque va anunciar dimarts la creació d’una taula diàleg nacional que inclourà els sectors i actors del país per intentar trobar una sortida a la crisi. «Instal·larem un espai per escoltar la ciutadania i construir solucions. No han d’existir diferències ideològiques, sinó un profund patriotisme. És vital comptar amb totes les institucions, partits, sector privat, governadors, alcaldes i líders de la societat civil», ha dit el mandatari. Un grup de congressistes de l’oposició ha exigit la dimissió del ministre de Defensa, Diego Molano, a qui responsabilitzen de la repressió. Sindicats, indígenes i estudiants, entre altres sectors inconformes, exigeixen un canvi de rumb en la política del Govern, que té una popularitat del 33%.