L’equació no és nova. Un virus molt contagiós escampa la por. En nom de l’emergència, l’espai públic queda intervingut. I en aquest sobtat laboratori social, el poder, que sol desempolsegar la retòrica bèl·lica –«units contra l’enemic comú»–, té llibertat per reconfigurar el sistema (sovint amb saldo al seu favor). Va passar amb la pesta negra, que a mitjans del segle XIV va fulminar una tercera part de la població mundial, i que l’Església va aprofitar per marcar el pas de la vida pública, i passarà a compte del Covid-19, amb la fortuna que la raó científica dona explicacions més sòlides que «el càstig dels pecats» i que, després de dècades de lluita, hi ha una noció elemental dels drets fonamentals.