«¿Que què tinc a la nevera? Res, res, un parell de patates i poc més... No em facis aquesta pregunta, que m’enfonso», respon la Josefa, una dona separada amb dos fills al seu càrrec a qui la crisi del coronavirus l’ha agafat vivint a casa del seu germà, pescador i ara també sense ingressos. Per primera vegada en la seva vida s’ha plantejat anar a demanar ajuda al Banc d’Aliments, però no ho pot fer, ja que no està empadronada. En casos com el seu, són les entitats socials i les plataformes veïnals les que estan ajudant a omplir la cistella de la compra. Diverses associacions alerten que estan emergint nous perfils de persones que vivien de l’economia submergida i ara s’han quedat sense diners. «Estem veient la punta de l’iceberg del que vindrà», alerta Jordi Gusi, gerent de la Federació d’Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS). De moment, Càritas ja ha registrat un 50% més de peticions per alimentar-se del que és habitual, i un 22% més per pagar el lloguer.