Carlos Saura en cinc pel·lícules clau: de ‘La prima Angélica’ a ‘Deprisa, deprisa’

‘LA CAZA’ (1966)

Film clau en l’obra de Saura i en la història del cine espanyol. Rodada en plena dictadura, exposa al·legòricament les dues Espanyes, la dels vencedors i vençuts, a través de les tensions entre tres amics que van combatre en el bàndol franquista i es reuneixen per a una jornada de caça. Va suposar l’inici de la col·laboració entre el director i el productor Elías Querejeta. Os de Plata al millor director a Berlín.

 

‘LA PRIMA ANGÉLICA’ (1974)

Un intricat joc narratiu amb dues realitats paral·leles a partir de la tornada d’un home madur a la seva localitat natal per al funeral de la seva mare. Allà recorda la seva estimada cosina Angélica. Gran feina de José Luis López Vázquez. Guardonada amb el premi del Jurat a Cannes. L’11 de juliol de 1974 el desaparegut cine Balmes de Barcelona, on es projectava el film, va rebre un atemptat de l’extrema dreta.

 

‘CRÍA CUERVOS...’ (1976)

Tres anys després de galvanitzar amb la seva mirada el film de Víctor Erice ‘El espíritu de la colmena’, la nena Ana Torrent va protagonitzar amb Geraldine Chaplin, llavors companya sentimental de Saura, una pel·lícula magnètica que tracta sobre les turbulències de la infància i les relacions maternofilials. Recordada també pel ‘Porque te vas’ de Jeanette. Un altre premi especial del Jurat a Cannes.

 

‘DEPRISA, DEPRISA’ (1981)

Gir temàtic espectacular i un dels seus films que més bé ha resistit el pas del temps. D’estil directe, gairebé documental, ornamentada amb el gran tema dels Chunguitos ‘Me quedo contigo’ (Saura sempre va tenir bon ull per a les cançons a les seves pel·lícules), explica les aventures d’un grup de quinquis atrapats entre la violència, les drogues, l’amor i la idea de viure ràpid. Merescut Os d’Or a Berlín.

Notícies relacionades

Mor Carlos Saura, l’essència del cine espanyol

Goya 2023: ‘As bestas’ guanya el Goya a la millor pel·lícula i arrasa amb 9 premis; ‘Alcarràs’ se’n va de buit

 

‘CARMEN’ (1983)

Segona fita de la trilogia musical amb Antonio Gades, un altre gir rellevant en la carrera del cineasta. Adapta la novel·la de Mérimée i l’òpera de Bizet a través d’un joc de miralls: el director d’un muntatge de ‘Carmen’ comença amb l’actriu protagonista de l’obra una relació igual d’intensa i malaltissa que en la ficció operística. Debut de Laura del Sol i nominada a l’Oscar al millor film estranger.