Hilary Swank, l’actriu dels miracles

De tota manera, no és l’únic miracle de Hilary Swank. «Només soc un noia d’un parc de caravanes que tenia un somni», va recordar emocionada el 2005 al Teatre Dolby de Los Angeles, amb l’Oscar a la mà. La infància de l’actriu va transcórrer majoritàriament en una caravana a la frontera dels EUA i el Canadà i va estar marcada per les penúries econòmiques. La seva mare, que sempre la va animar a lluitar pels seus somnis –«el regal més gran que pots fer-li a un fill és creure-hi», li ha agraït Swank–, no va dubtar a recolzar-la fins al punt de traslladar-se amb ella a Los Angeles quan només tenia 15 anys, totes dues amb 75 dòlars a la butxaca. Van dormir al cotxe durant dues setmanes, però finalment la carrera de Hilary Swank va agafar embranzida. Ho va fer amb petits papers a sèries com ‘Buffy, la cazavampiros’ i ‘Sensación de vivir’, en què va donar vida a Carly Reynolds durant 17 episodis, una mare soltera que mantenia una història intensa amb Steve Sanders (Ian Ziering). 

El cost emocional de ‘Boys don’t cry’

La seva consagració internacional va arribar amb ‘Boys don’t cry’, que el 1999 va portar a la pantalla la història real de Brandon Teena, un jove transsexual violat i assassinat brutalment a Nebraska en un crim d’odi. Tots els ulls es van fixar en Swank per un paper avançat al seu temps que li va valer el primer Oscar. Aquell treball va tenir un alt cost emocional per ella i va anar seguit d’una sotragada interpretativa, amb propostes com ‘El núcleo’ o ‘11:14’, que clarament no estaven a l’altura. Clint Eastwood la va rellançar amb ‘Million Dollar Baby’ el 2004: va guanyar fins a 10 quilos de massa muscular per donar vida una boxejadora que estableix una relació molt especial amb el seu entrenador. Va tornar a merèixer l’Oscar amb un guió que li va treure el millor partit i un altre cop va venir la debacle, amb aparicions menors en pel·lícules com ‘La dàlia negra’ o ‘P.D. T’estimo’. La patacada final va arribar amb ‘Amelia’, el biopic sobre la llegendària aviadora Amelia Earhart que es va estrenar en taquilla el 2009 malgrat estar coprotagonitzat per actors de la talla de Richard Gere o Ewan McGregor.

Notícies relacionades

Silvia Bronchalo: ¿qui és la mare biològica de Daniel Sancho?

Què és el neuroma de Morton, la malaltia que pateix Letizia: símptomes i causes

El 2015, Hilary Swank es va esborrar del mapa durant tres anys. S’havia dedicat a cuidar el seu pare, que es va sotmetre a un trasplantament de pulmó, va explicar posteriorment. Va morir l’any passat. Després del parèntesi, de nou el miracle: Swank va reprendre la seva carrera amb naturalitat gràcies a la televisió, amb sèries com ‘Trust’, ‘Alaska Daily’ o ‘I am mother’, una distopia de Netflix que planteja un futur en què els robots suplanten les mares.

Entrada en la maduresa, l’actriu torna a sorprendre amb un nou gir, al convertir-se en mare quan és a prop dels 50. Tan cert com que no serà un camí fàcil, segons ella mateixa ha advertit, és que Hilary Swank sempre tira endavant.