UNA PATERNITAT DE PEL·LÍCULA
Els directors de cinema també concilien
Cinc realitzadors expliquen com combinen la seva vida professional amb la criança dels fills
undefined33292393 barcelona 23 03 2016 icult rodaje de la pelicula gas natura180425223509
Icíar Bollaín acostuma a dir que criar fills és un repte força més gran que fer pel·lícules. La directora –la més internacional del cinema espanyol juntament amb Isabel Coixet– és mare de tres nens, nascuts de la seva relació amb el guionista Paul Laverty. Cada vegada que estrena pel·lícula, a Bollaín se li sol preguntar com és capaç de conciliar la seva vida laboral i professional. És, de fet, una qüestió a què recorren molts periodistes quan entrevisten directores i actrius que són mares. Coixet, mare d’una noia de 21 anys, sempre es queixa que a cap director no se li fa aquesta mateixa pregunta. Què passa amb ells, els directors que són pares? Com combinen la criança dels fills amb jornades de treball irregulars i, en alguns casos, esgotadores i plenes de viatges? Cinc realitzadors ens ofereixen les seves receptes.
► Més informacions de Mamás, papas y niños
Borja Cobeaga: “Tinc orgull de pare que sap espavilar-se"
Borja Cobeaga, el primer fill del qual va néixer fa 20 mesos, és un home feliç amb la paternitat. “m’encanta ser pare”,afirma. Però també és realista: “La qualitat de vida se’n va a prendre pel sac. Vius coses meravelloses, però ara entenc la gent que diu que no vol tenir fills”.Per criar el seu, el director de 'Fe de etarras’ (que apareix a la foto de dalt) ha format un equip al 50% al costat de la seva parella, que es dedica al món de la publicitat. “Quan jo rodo, ella s’ocupa més de la criatura. I viceversa: jo me n’encarrego més quan ella assumeix més càrrega laboral”. Ser pare li ha fet renunciar a algun projecte, però subratlla que ara és més ordenat i aprofita millor el temps. “Quan m’ofereixen fer xerrades, sempre dic que no pot ser a partir de les set de la tarda”, recalca el guionista, que afirma amb orgull portar les regnes de la vida familiar: “Sé perfectament què menja cada dia el meu fill a la guarderia i tinc al cap el calendari de les vacunes”.
Cobeaga té paraules d’admiració cap a la seva germana perquè és la tia perfecta que dona un cop de mà sempre que l’hi demanen. El guionista d’'Ocho apellidos vascos’ tira de sentit de l’humor al reconèixer que tant ell com la seva parella han vist l’abisme aquest hivern passat per poder conciliar fill i treball: “Tres otitis en tres mesos i dues vegades per setmana a l’ambulatori... Per sort tinc una feina flexible. Fora que, és clar, estigui rodant”. “Soc nerviós per naturalesa, però tinc orgull de pare que sap espavilar-se. I el que veig al meu voltant és el mateix, pares implicats”,conclou el cineasta.
Marc Recha: “No hi ha diferència entre ser pare i mare”
Marc Recha, durant la presentació de 'La vida lliure' /
Cinèfil des que era un xaval, Marc Recha (Barcelona, 1970) continua sent un franctirador que fa el cinema que li dona la gana, pel·lícules amb pocs diners i molta llibertat. El 2015 va posar el seu fill darrere de les càmeres (que llavors tenia sis anys) per rodar ‘Un dia perfecte per volar’, reflexió sobre la paternitat i un cant d’amor al seu fill. “Tinc sort perquè com que faig cinema als marges de la indústria disposo de molt temps per ser a casa, escriure, llegir i, per descomptat, estar amb el meu nen. Soc un pare present. De vegades parlo amb companys que veuen als seus xavals una vegada al mes. Jo el veig cada dia. Estic tot el dia amb ell”, afirma. El realitzador de ‘La vida lliure’ deixa clar que la implicació en la criança és total: “No hi ha diferència entre ser pare o mare”.Per a ell, criar el seu fill és una “aventura meravellosa i esgotadora”.
Mateo Gil: “Conciliar és impossible”
Mateo Gil, en el rodatge de 'Las leyes de la termodinámica’
El guionista habitual d’Alejandro Amenábar, que acaba d’estrenar als cinemes 'Las leyes de la termodinámica', és pare d’un nen de dos anys i la seva experiència li fa afirmar que la conciliació és impossible. Tant que la seva dona, que també es dedica al cinema, ha hagut d’abandonar la seva vida professional durant un temps. Per què no ha renunciat ell a la seva vida professional? “Sí, ho podia haver fet, però estava en millor posició econòmica que ella”, respon. “Si et dediques al cinema és complicat criar el teu fill. Sobretot en els rodatges, que tenen condicions espantoses per a una mare que vol donar el pit.” Gil assegura que els homes de la seva generació estan “més conscienciats” en la criança. “A mi em costa molt treure hores per ser a casa. Però ho faig”, subratlla Gil al mateix temps que critica els “forassenyats” horaris espanyols.
Pau Durà: “Comparteixo la criança al 50% amb la meva dona”
L’actor Pau Durà, en el rodatge del seu debut en la direcció del llarg, 'Formentera Lady'
Pau Durà té dos bessons de vuit anys, fruit del seu matrimoni amb una periodista. Quan ella es trobava a la recta final de l’embaràs, l’actor i realitzador va començar a pensar en l’enorme responsabilitat que tindrien i va parir la idea inicial del guió de la seva primera pel·lícula com a director, la humil i brillant 'Formentera Lady', que s’estrenarà al juny. “Ni la meva dona ni jo no deixem de treballar al convertir-nos en pares. Com conciliem? Doncs com podem, com tot el món. Em sorprèn que es digui que els nens depenen més de les mares. No és el nostre cas. Jo cuino a casa, faig els llits i porto els nens a l’escola. La meva dona i jo fem equip, estem al 50%. És veritat que hi ha moments, quan jo estic rodant, per exemple, que ella se n’ocupa més. Però en altres ocasions soc jo el que està al capdavant”, assegura l’actor, que puntualitza que si tant el pare com la mare vol continuar vivint com abans i desenvolupant-se professionalment no hi ha més remei que pagar una cuidadora.
David Trueba: “He renunciat a feines pels meus fills”
David Trueba, durant la presentació a Màlaga de 'Casi 40' /
“Per a mi ha estat molt important combinar el treball amb els fills. Jo he renunciat a feines per estar amb ells i mai no he pensat que estava fent una cosa dolenta o nociva per a la meva carrera. Ara són més més grans [21 i 13 anys] i puc fer més coses. Però quan tenien tres, quatre o cinc anys no era cap broma”, afirma l’escriptor i cineasta David Trueba, que fa anys que està separat de la mare dels seus fills, l’actriu Ariadna Gil. “Quan feia la sèrie ‘¿Qué fue de Jorge Sanz?' molts no entenien per què jo vaig marcar un horari estricte i a les dues del migdia deixàvem de rodar. Els deia que era pels meus fills, perquè sortien de l’escola i els havia de preparar el menjar. Sempre m’ha semblat que la conciliació és intel·ligència productiva”.
Trueba no dona crèdit quan amics seus li pregunten si la vida els canviarà després de ser pares. "Ets ximple? Doncs per descomptat que sí. Ara bé, et pot canviar per bé o per malament. Depèn de tu. Els fills t’obliguen a replantejar-te certes coses. Tinc una amiga que fa poc em va comentar que no sabia si tenir un fill o un gos. I jo, veient com m’ho preguntava, li vaig dir: el gos, el gos”, conclou l’autor.
