Política i esport

Dissidents de Bielorússia denuncien que Lukaixenko utilitza el futbol com a «arma de propaganda»

Els denunciants han remès un informe a la UEFA en el qual detallen els abusos i demanen a l’organisme que prengui mesures contra la federació local.

Dissidents de Bielorússia denuncien que Lukaixenko utilitza el futbol com a «arma de propaganda»

FC BATE BÓRISOV

3
Es llegeix en minuts
Marc Marginedas
Marc Marginedas

Periodista

Especialista en països de l'antiga Unió soviètica i el món àrab-islàmic.

ver +

Consignes a àrbitres abans dels partits clau, favoritisme cap a clubs encapçalats per membres prominents del règim d’Aleksandr Lukaixenko, pressions als jugadors perquè firmin cartes de recolzament i manifestos en favor del Govern i les autoritats, ostracisme a aquells futbolistes i membres de la federació que facin declaracions públiques crítiques o hagin acudit a manifestacions opositores... Totes aquestes acusacions han sigut incloses en un informe elaborat per destacades personalitats del món del futbol a Bielorússia que han fugit del país a causa del clima de repressió regnant després de les polèmiques eleccions presidencials del 2020. Al document es demana a la Unió Europea d’Associacions de Futbol (UEFA) que adopti sancions contra aquest estat de coses, inclosa la possibilitat de suspendre la participació de la petita república exsoviètica en les competicions internacionals.

Andrei Chepa, un home que durant anys ha estat al capdavant de l’òrgan de la federació que gestiona els arbitratges abans de renunciar al càrrec i instal·lar-se a Polònia l’agost passat, assegura saber de què parla i assenyala amb el dit acusador Vladímir Vazanov, president de la Federació Bielorussa de Futbol, i Iuri Vergueinchik (vicepresident) de greus abusos. «M’encarregaven que parlés amb els àrbitres perquè, diguem-ho així, no s’equivoquessin contra el Dinamo de Minsk; a favor del Dinamo de Minsk era possible cometre errors, contra el Dinamo no...», detalla amb sarcasme. «Això passava cada dilluns, cada dimarts, quan valoràvem els arbitratges», denuncia a través del telèfon des de Varsòvia. «L’arbitratge havia de ser a favor del Dinamo i en contra del BATE Boríssov», continua.

Tot sembla indicar que per a les actuals autoritats bielorusses l’equip de la ciutat de Boríssov, guanyador durant 13 anys seguits de la Lliga nacional, un equip que ha arribat a jugar fins en cinc ocasions en la fase de grups de la Champions i a mesurar-se contra el Barça, s’ha convertit en una cosa similar al que va significar l’equip català durant la dictadura de Franco. Mikhaïl Zalevskii, ex director general del club, també exiliat, intenta explicar per què: «Tot té a veure amb l’estructura del futbol a Bielorússia; no hi ha clubs privats, tots depenen d’institucions del Govern, una herència de l’URSS, el Dinamo de Minsk està vinculat a la Societat Bielorussa Esportiva i Fisicocultural, una organització progovernamental; el Shakter de Salihorsk, a l’empresa minera estatal Belaruskali».

Pressupost independent

No obstant, el BATE, amb les seves 13 lligues i la permanent participació en les competicions europees, havia aconseguit «trencar aquest esquema i ser independent» de les autoritats, indica Zalevskii des de Kíev. «Participar durant 13 anys en els tornejos europeus ens va permetre guanyar bastants diners, tenir el nostre pressupost, i no dependre del finançament del Govern». El favoritisme cap al Dinamo, el principal equip de la capital, en detriment del BATE té fins i tot un nom propi: el ministre d’Esports, Serguei Kovalchuk. «Ell, personalment, supervisa aquest equip», denuncia Chepa.

Notícies relacionades

Al text remès a la UEFA també es denuncien pràctiques intimidatòries cap als futbolistes o els funcionaris de les estructures estatals de l’esport amb simpaties opositores, una actitud pròpia d’un règim dictatorial i impensable en l’actualitat a tot el continent europeu. Ilià Shurin jugava al CSKA de Moscou quan l’agost del 2020 va esclatar la polèmica entorn de les eleccions presidencials, qualificades per l’oposició de «fraudulentes». «El van convocar a la selecció, i va rebutjar jugar amb l’equip nacional mentre Lukaixenko continués sent president; a partir d’aquest moment, van anar a caçar-lo i Vazanov el volia enviar al servei militar», acusa Chepa, que recorda que per als jugadors seleccionats hi ha la dispensa de la mili. El futbolista ha deixat Rússia, pròxima aliada de Lukaixenko; s’ha instal·lat a Ucraïna, i juga al Dinamo de Kíev. No pot tornar al seu país, perquè sap que «a partir del primer minut l’enviaran a l’Exèrcit i no el deixaran tornar a sortir-ne», diu l’excap dels àrbitres bielorussos.

Ambient deteriorat

L’atmosfera entorn del futbol, un dels esports més populars de la petita nació eslava juntament amb l’hoquei sobre gel, s’ha deteriorat moltíssim. Amb prou feines el públic acudeix als partits, després que els presidents de les associacions de seguidors de la majoria dels clubs de Primera Divisió cridessin al boicot i declaressin que no anirien als estadis a veure els seus equips favorits. «L’interès cap al futbol ha caigut, a causa de la manipulació dels resultats i de la repressió contra els esportistes», resumeix Zalevskii. La raó, segons l’exdirectiu del BATE, és només una: «S’estan violant els principis bàsics del moviment olímpic, de la UEFA i de la FIFA».