CONTRA L’ABÚS A LES DONES
Una escultura gegant d’una vulva desencadena la polèmica al Brasil
L’artista Juliana Notari alça la veu contra l’«abús secular» contra les dones amb aquesta obra de 33 metres excavada en una petita muntanya de Mata Sul
‘Diva’, com es diu la instal·lació, ha patit l’envit dels seguidors del president ultra Bolsonaro
La reproducció gegant de la vulva d’una dona, esculpida en una serra de l’estat brasiler de Pernambuco per l’artista Juliana Notari, alça la veu contra l’«abús secular» patit per les dones i «obre» les «ferides» d’una cultura colpejada per l’actual Govern de l’ultraconservador Jair Bolsonaro, assegura la seva creadora.
La polèmica escultura de resina de 33 metres de llarg i 11 d’ample va ser produïda a partir d’una excavació de sis metres de profunditat a la terra, en una petita muntanya de l’ecosistema Mata Sul, pròxim al límit entre els estats de Pernambuco i Alagoas, al nord-est del Brasil, i dins del parc museu Usina das Artes.
L’escultura està exposada en aquest museu a cel obert de 30 hectàrees en un enginy sucrer desactivat, en el que conviu amb llacunes, fauna, flora i exposicions permanents d’artistes com el francoespanyol Joan Barrantes, el cubà Carlos Garaicoa, l’uruguaià Clemente Padín i el brasiler José Rufino.
«L’obra obre ferides i aixeca una veu en aquest període que vivim des de fa dos anys, en el qual han retrocedit alguns valors de la cultura i l’educació, que són els més atacats per l’extrema dreta al Brasil», liderada pel president Jair Bolsonaro, va afirmar Notari en una entrevista a Efe.
La polèmica escultura, de nom ‘Diva’, ha aixecat polseguera i ha enfrontat el ferm rebuig dels sectors més conservadors de la societat, amb els quals l’art viu una «guerra cultural», ha assegurat.
Sectors evangèlics i feixistes
Notari va atribuir els atacs «reaccionaris» que ha patit a «seguidors de Bolsonaro i evangèlics amb cert feixisme».
«Aquest treball encara aquestes persones amb prejudicis i valors retrògrads que reforcen aquesta explotació social que estem vivint i tot aquest procés d’una llibertat cultural que està sent reprimida, des del tall de finançament fins a censura. La cultura està passant per un dels seus pitjors moments», ha continuat.
«Estem carregats d’aquesta energia de l’opressió, especialment en els assumptes de feminitat, amb una dona reprimida al llarg de segles per homes blancs que tenen el domini del seu cos».
Juliana Notari, artista
Per l’autora, el Brasil «va passar moments d’esclavitud i dictadura després dels quals no es va reparar les víctimes i no va tancar les ferides. Ara aquestes ferides s’han inflamat, amb una guerra que va més enllà del cultural, i aquestes altres discussions no es poden perdre».
«Estem carregats d’aquesta energia de l’opressió, especialment en els assumptes de feminitat, amb una dona reprimida al llarg de segles per homes blancs que tenen el domini del seu cos, des de la medicina fins a l’estètica, amb patrons patriarcals, i la proposta és que les persones es desprenguin d’aquesta lectura», ha verbalitzat.
«Més que una vulva ferida»
Per Notari, l’obra «és més que una vulva ferida. Si fos per fer una cosa més literal d’una vagina l’hauria fet amb llavis i clítoris, però en aquest cas volia interactuar amb ferides colonials d’opressió que van ser inserides en la nostra civilització i en la dona».
«Era l’apropiació del cos pel feudalisme, el capitalisme, i la manera violenta com això es va donar, amb una ‘cacera de bruixes’ a dones que tenien domini i coneixement, que eren llevadores i curanderes utilitzant herbes i eren poderoses, però moltes van acabar a la foguera i això va desencadenar l’actual feminicidi», ha dit.
‘Diva’, segons Notari, «és en aquest context de l’Amèrica Llatina una ferida oberta, com la de (l’escriptor uruguaià, Eduardo) Galeano. En aquesta relació és interessant dialogar perquè aquest lloc és emblemàtic en la història de l’Amèrica Llatina i de la colonització».
Crítiques a l’art
Des que l’obra va aparèixer a les xarxes socials va rebre una allau de crítiques, una situació a què Notari ja està acostumada amb altres ‘perfomances’ (representacions).
«Aquestes crítiques venen carregades de molt prejudici, ràbia i altres temes, com la genitalització, perquè l’obra reforça un assumpte binari, però no vull imposar res, perquè l’art contemporani és just això, deixar-se afectar per l’obra. Alguns nens han vist l’obra com una fulla o com una flor», ha comentat l’artista.
La vulva gegant a Aguas Pretas, un municipi localitzat a 130 quilòmetres de Recife, la capital regional, forma part de la proposada ‘Doctora Diva’, que des de fa dues dècades recorre el Brasil i Europa amb altres obres i intervencions en vídeo de Notari.
La intervenció a Europa de ‘Doctora Diva’ va recórrer països com Alemanya, França, Itàlia i Holanda, amb una gairebé anònima vagina, literalment sagnant –per a la qual cosa es va utilitzar sang bovina– que apareixia en espais artístics i al costat d’obres d’artistes europeus que van abraçar la iniciativa de la seva col·lega brasilera.
Notícies relacionadesUna de les intervencions artístiques més icòniques de Notari és ‘Mimoso’, un vídeo en què l’autora apareix amarrada i sent arrossegada per un búfal, de nom Mimoso, que anava a ser castrat a la platja de l’illa fluvial de Marajó, a l’amazònic estat de Pará, i després l’artista decideix menjar-se els testicles de l’animal.
Segons el parer de la seva creadora, l’obra «és també una ferida del medi ambient, ja que la mare terra, Gaia, és viva, encara amb la pandèmia i l’estem atacant, contaminant. La terra, que genera vida, dona fruit, i aquesta relació és molt pròxima amb la dona, però no exclou els transsexuals, no és només el binari».
