19 febr 2020

Anar al contingut

cerimònies ningyo kuyo

El Japó organitza funerals per a les seves nines sexuals: vida més enllà del sexe

La fotògrafa japonesa Arata demana que no siguin tractades com a «escombraries»

María Roldán (EFE)

GRAF9945. TOKIO, 14/02/2020.- Fotografía cedida por la fotógrafa japonesa LEiyA Arata (izquierda) del funeral de una muñeca sexual en Love Doll Funeral, un servicio que anhela normalizar las exequias de las que son vistas por muchos de sus dueños como compañeras de vida. El servicio, que puso en marcha el pasado 22 de enero y está oficiado por la monja budista y actriz porno Rei Kato (izquierda) en la ciudad de Higashiosaka, en el oeste de Japón, nació del deseo de Arata de que estas muñecas sean tratadas con respeto y de su propio anhelo por su belleza quimérica y el amor del que son objeto. EFE/Leiya Arata *****SÓLO USO EDITORIAL // NO VENTAS // NO ARCHIVO*****

GRAF9945. TOKIO, 14/02/2020.- Fotografía cedida por la fotógrafa japonesa LEiyA Arata (izquierda) del funeral de una muñeca sexual en Love Doll Funeral, un servicio que anhela normalizar las exequias de las que son vistas por muchos de sus dueños como compañeras de vida. El servicio, que puso en marcha el pasado 22 de enero y está oficiado por la monja budista y actriz porno Rei Kato (izquierda) en la ciudad de Higashiosaka, en el oeste de Japón, nació del deseo de Arata de que estas muñecas sean tratadas con respeto y de su propio anhelo por su belleza quimérica y el amor del que son objeto. EFE/Leiya Arata *****SÓLO USO EDITORIAL // NO VENTAS // NO ARCHIVO***** / Leiya Arata (EFE)

La recerca de respecte va ser la raó central que va portar LEiyA  Arata a establir Love Doll Funeral, un servei fúnebre per a nines sexuals que anhela normalitzar les exèquies d’aquelles que molts amos consideren companyes de vida.

«Vaig començar el negoci perquè sentia que era una necessitat», explica a Efe aquesta fotògrafa japonesa en la trentena que gestiona un estudi fotogràfic a la ciutat de Higashiosaka, a l’oest del Japó, on retrata aquestes nines amb un realisme estremidor. El servei, que va posar en marxa el 22 de gener, va néixer del seu desig que les nines «siguin tractades amb respecte» i del seu anhel per la  bellesa quimèrica que tenen i l’amor que molts els professen.

El comiat adequat

«Hi ha pocs negocis que les tractin i eliminin adequadament. Tracten les nines com a «coses». Alguns fins i tot les revenen sense el consentiment de l’antic amo –explica la japonesa. Molts propietaris no volen que les triturin com les «escombraries», n’hi ha molts que se les estimen com si fossin membres de la seva família». La troballa a les escombraries de nines sexuals motiva l’aparició ocasional de missatges jocosos a les xarxes socials, amb fotografia inclosa, i fins i tot acusacions policials errònies per «abandonament d’un cadàver», càrrec que les autoritats formulen per detenir sospitosos d’assassinat.

«No vull que passi això, promou prejudicis sobre les nines sexuals i els seus propietaris», diu Arata. En alguns temples nipons se celebren les anomenades «ningyo kuyo», cerimònies fúnebres per purificar nines, peluixos i joguines abans de llençar-los, però quan es tracta de nines sexuals, el material de silicona, la seva mida i l’explicitud sexual es converteixen en un problema i tendeixen a ser rebutjades», explica.

El fabricant de nines sexuals més antic del Japó, Orient Industry, en actiu des de 1977, celebra anualment una cerimònia per a les «companyes» que, per una raó o una altra, els són retornades anys després, però es tracta d’una pràctica empresarial, no general. «Esperem uns 20 serveis a l’any. Personalment, sento que menys és millor, perquè no vull que els propietaris i les nines es separin», assenyala la representant de Love Doll Funeral.

Preu dels funerals

El servei ofereix tres plans. El més econòmic és una cerimònia conjunta de diverses nines per 33.000 iens (uns 275 euros), amb el qual el client rep un certificat de defunció i una foto del ritu. El més car, taxat en 99.000 iens (825 euros), permet assistir i rebre un vídeo i una part de la nina com a record. Les cerimònies tenen lloc a Higashiosaka –tot i que no descarten ampliar a altres ciutats si troben «socis responsables»– i estan oficiades per la monja budista i actriu porno Rei Kato.

Sobre si tem que els vincles de Kato amb la indústria del porno minvin la credibilitat del projecte, Arata és taxativa: «Gens. [...] No conec ningú que entengui el sexe, les nines i els amos i ofereixi una cerimònia apropiada millor que ella». Aquests funerals no són exclusius per a japonesos. Les nines es poden enviar des de l’estranger mitjançant prepagament, com els clients que contracten el servei des del territori nipó.

Sentiment per les nines

La creença que les nines tenen consciencia o ànima no és particularment japonesa i la construcció de relacions afectives amb nines sexuals, tampoc. Alguns busquen sexe, d’altres només companyia. El mercat de les joguines sexuals, del qual formen part aquestes nines, està augmentant en tot el món i, segons un estudi del portal d’estadístiques Statista, s’espera que creixi entorn d’un 9% entre el 2019 i el 2026 fins a 52.700 milions de dòlars.

«Al món hi ha cada vegada més gent, especialment homes, que se senten més atrets per nines sexuals que per dones humanes. [...] Al Japó aquestes persones són potser més visibles per la seva enorme indústria i el predomini d’imatges sexualitzades», assenyala a Efe la professora Natsumi Ikoma, del Centre d’Estudis de Gènere de la Universitat Cristiana Internacional de Tòquio.

La docent assenyala dos factors principals que hi podrien contribuir: la proliferació de les comunicacions virtuals que prescindeixen de la interacció en persona i el creixent predomini i acceptació d’imatges manga i CGI sexualitzades. Tot i que les nines sexuals continuen estigmatitzades, la seva imatge es consumeix àmpliament al Japó en revistes, pel·lícules o còmics. Se les veu en anuncis de la indústria i en els d’altres àmbits, i fins i tot en botigues 24 hores hi ha visibles imatges d’alt contingut sexual, un fet que ha generat nombroses crítiques entre les japoneses.

Fantasies sexuals

«El cine i el manga pornogràfic són la font principal d’educació sexual per als joves al Japó. [...] Diria que aquells que construeixen relacions personals afectives amb nines sexuals són els que han desenvolupat la seva sexualitat d’aquesta manera. I al Japó, això està normalitzat socialment i culturalment», assenyala Ikoma. L’educació sexual és una de les grans assignatures pendents del Japó, on la matèria continua basada a ensenyar les diferències biològiques dels cossos masculí i femení, que a molts llibres de text es representen vestits. No s’hi aborda el sexe ni els mètodes anticonceptius i encara menys les diferents sexualitats.

La pràctica s’aprèn del manga «hentai»vídeos pornografia a internet, principalment generats «perquè l’audiència masculina satisfaci les seves fantasies sexuals més bàsiques», diu la docent. Les nines són receptacles d’aquestes fantasies. «Quan no hi havia nines, la gent havia de renunciar a aquestes fantasies i negociar amb les persones. Ara que les tenen, ¿per què renunciar al seu desig per sortir amb una persona real?», planteja Ikoma. «Sempre jove, bonica, complaent. Res a què puguis aspirar». Una visió «molt problemàtica» de la feminitat.

Temes: Japó