El Madrid, mal veí

Costa de creure que el còsmic Reial Madrid resulti un veí espantós en el seu propi barri. El Bernabéu del més enllà ha convertit els carrers veïns en un pertorbador i irritant festòdrom. La gent de Chamartín ja tenia durícia amb la cartellera futbolística, de 25 a 30 partits anuals, però ara l’estadi és un parc temàtic indegudament insonoritzat amb un concert a la setmana, més de 30 hores l’últim mes. I no qualsevol gala. Aquests dies, la icònica Taylor Swift, amb una caravana de 63 tràilers, assaig rere assaig i prop de 65.000 fans a l’estadi.

Els mesuraments de so donen dades esborronadores, deu vegades més del legalment permès. Un caos per als residents pròxims, ja molt fastiguejats després d’uns cinc anys d’obres, la projecció d’una parada de metro –l’Alfredo di Stéfano-, la idea d’un nou túnel i dos aparcaments amb unes 1.800 places. Amb aquests macrorecitals, fins i tot les escoles adjacents han hagut de variar les seves rutines en ple final de curs.

Aclaparats per la desbordant mercantilització del futbol, els clubs rastregen ingressos a tot arreu. Afirma Florentino Pérez que un estadi com el Bernabéu no pot limitar-se a un grapat de partits. Potser, però no a costa de la gent, per molt que suposi la marca Reial Madrid. Després d’una inversió de 1.170 milions, l’entitat preveu uns 200 esdeveniments anuals que facturin 300 milions. O el que és el mateix, més d’un Mbappé.

El veïnat s’ha regirat contra el Madrid, però el personal se sent Polzet davant la sobirania absoluta de Florentino Pérez, mancat de tota oposició i al qual acostumen a donar suport l’ajuntament i la Comunitat. No així els tribunals, que han paralitzat de moment les noves faraòniques obres. L’estadi està testat com a escenari esportiu i per a altres produccions requereix permisos concrets. Abans que res, les autoritats han de vetllar pels ciutadans, per molt que es tracti del Reial Madrid, que a la seva mà ha tingut almenys silenciar millor el Bernabéu, on el so rebota en els laterals i s’expandeix cap a les vivendes pròximes. Pel que sembla, està en això. De moment, el consistori anuncia multes només per als promotors –una xavalla de 20.000 euros-, i insinua sense gaire èmfasi que "el Madrid no pot ser-ne aliè".

Notícies relacionades

Cas Negreira: Laporta rebutja davant la jutge que el Barça pagués als àrbitres perquè era un «exemple al món»

Els consells del Rashford solidari

Pérez sempre es va mirar al mirall de Bernabéu, que ja ha superat en títols, amb el matís que molts no es disputaven en l’altra època. Pel camí, va allistar els seus Di Stéfano i Puskas (diguem-ne, Zidane i Ronaldo), va derivar la Ciutat Esportiva a Valdebebas i com el seu gran referent va armar un sagramental amb el Barça per un fitxatge. Del de Di Stéfano al de Figo. I un altre camí més. Bernabéu va liderar amb el diari L’Équipe l’embrionària Copa d’Europa. Florentino està obstinat amb l’estancada i unipersonal Superlliga.

Quedava l’estadi, i la seva modernització no pot suposar un perjudici encara més gran per al personal, ja per si mateix més que aclaparat. És indubtable la contribució universal del Reial a la ciutat de Madrid, per això és indispensable que l’entitat no doni l’esquena als seus. Bé faria el Barça de prendre nota de l’ocorregut a la Castellana i voltants ara que passa revista a l’esquelet del Camp Nou.