50 anys del seu debut com a blaugrana
El dia en què Cruyff va canviar el Barça per sempre: «Va ser una burrada, apoteòsic»
El 5 de setembre de 2023, davant 75.000 persones al Camp Nou, el genial futbolista neerlandès es va estrenar amb el Barcelona en un amistós contra el Cercle Bruges
«Per als nens que érem allà va ser una burrada, apoteòsic», diu sospirant el Jordi, fill de les Masies de Voltregà (Osona), tornant, pels camins de la memòria, la tarda del 5 de setembre de 1973, una de les més felices de la seva infantesa. Amb 13 anys va viure el debut de Johan Cruyff amb el Barcelona en directe, assegut entre els seus avis a la grada del Camp Nou. 75.000 persones van presenciar l’amistós contra el Cercle Bruges, organitzat perquè l’holandès, Pilota d’Or el 1971 i el 1973, guanyador de la Lliga de Campions el 1971, 1972 i 1973 amb l’Ajax, comencés a aclimatar-se al seu nou equip davant la impossibilitat de debutar de manera oficial per les traves burocràtiques.
En la vigília del debut va admetre que la seva única preocupació era «satisfer els socis i simpatitzants del Barcelona». I va complir, perquè el Barça, presidit per Agustí Montal i dirigit per Rinus Michels, va guanyar per 6-0 amb doblets de Cruyff i Juanito i gols de Laredo i Rexach. «Vull puntualitzar que l’afició no ha vist encara el veritable Cruyff. No, no. Penso que només he rendit a la meitat de les meves possibilitats», va afirmar després del partit: «El somni de la meva vida s’ha vist complert».
En la prèvia havia demanat «paciència» als aficionats, «que no pensin que tot serà arribar Cruyff i arribar els triomfs», però efectivament va ser així. No va poder debutar fins al 28 d’octubre, amb l’equip 14è i a un punt del descens. Però llavors tot va canviar de sobte: el Barça va vèncer el Granada per 4-0 amb un altre doblet de Cruyff i ja no tornaria a perdre fins que ja s’havia coronat campió, amb cinc jornades de marge i amb un 0-5 a Madrid pel mig. Es va trencar la sequera més llarga del club en la Lliga: 14 anys.
Juan Manuel Asensi, el capità de la Recopa de Basilea (1979), l’actual president de l’Agrupació de Jugadors, remarca que la primera vegada que el va veure jugar en va quedar «totalment impactat, impressionat. «Era una meravella, diferent. La seva arribada va ser com quan estàs en una habitació que ha estat molt temps tancada i obres la finestra i entra un aire fresc que ho canvia tot. Va ser un revulsiu terrible. Ens va canviar a tots. Tots ens vam creure Cruyff», assegura Asensi.
«Nosaltres érem gent de poble i ens va venir el model número u de la casa Dior: un personatge alt, prim, guaperes, amb els seus cabells llargs. Jo pensava: ‘Aquest és la pera. Ho té tot. A sobre de bon jugador té totes les armes per triomfar en qualsevol àmbit’», afegeix.
Segons José María Laredo, culer de 1972 a 1974, la seva arribada va suposar un alliberament col·lectiu: «Totes les mirades es van centrar en ell, tota la responsabilitat i l’atracció. Era l’epicentre de tot, i això ens va alliberar: va sortir la pressió que sempre hi ha hagut a can Barça, l’ai, ai, ai, els nervis i les inquietuds que et cohibeixen. I van venir les ganes de córrer, de disfrutar. Jugàvem tranquils, relaxats, feliços. El Barça tenia jugadors boníssims, però va arribar ell i van explotar tots. L’equip es va convertir en una màquina de marcar i guanyar. Va tenir un efecte psicològic molt gran». Parla d’un líder carismàtic i intel·ligent, d’una persona amb aurèola.
Va donar tanta confiança a l’equip que, de camí al Camp Nou, Marcial obria la finestra de l’autocar, treia el cap i cridava: «Aquí ve la filharmònica de Londres». Ho recorda Salvador Sadurní, el porter de la història amb més anys al Barça: «Anàvem amb una moral increïble». També explica que Cruyff baixava fins a la seva àrea per recollir la pilota a començar la jugada. Que li deien «urbà» perquè dirigia els seus companys gesticulant i assenyalant amb els braços. «Tenia lleons a la butxaca: no pagava mai res».
Capses de llumins
Notícies relacionadesProssegueix Laredo, entre rialles: «Recordo que Fosforera Española va treure unes capses de llumins amb el nostre nom i la nostra foto i no en vam veure ni un duro. Era l’habitual, però tot això també va canviar amb ell. Vam passar de rebre un clauer a rebre diners». Apunta que Cruyff cobrava per cada entrevista, tot i que en el seu moment, segons l’hemeroteca, el llavors secretari del Barça va desmentir «la notícia que assegurava que el jugador holandès cobraria 40.000 pessetes per cada entrevista que fes». «Amb ell va canviar tot. Va revolucionar el futbol. Tant dins del camp com fora. Al camp veia les coses abans que passessin. Era un jugador excepcional. Sensacional», diu Laredo.
Asensi conclou: «El que vam viure amb el Flaco va quedar impregnat en la memòria per a tota la vida. Hem sigut els seus companys i amics i, a sobre, hem sigut campions al seu costat. Era el millor futbolista del món d’aquell moment. Ens va fer campions i ens va obrir els ulls en moltes coses». Té una foto al costat d’ell a casa, en un marc a sobre d’una taula: «És del dia que vam guanyar el títol de Lliga a El Molinón. Surto abraçat a ell. Crec que tots els jugadors que hem estat amb el Johan tenim una foto amb ell, segur. Tot i que quan em pregunten si vaig jugar amb Cruyff sempre dic que no, que Cruyff va jugar amb mi, perquè jo ja hi era quan ell va arribar». I riu. n
