Assessors del COI van mediar amb Suïssa per «limitar» la investigació a Samaranch

Assessors del Comitè Olímpic Internacional (COI) van fer gestions el 2009 per «limitar» la informació que les autoritats suïsses donaven a Espanya sobre els impostos pagats per Joan Antoni Samaranch en aquell país. Ho van fer, segons s’explica en una sentència recent a què ha tingut accés EL PERIÓDICO DE ESPAÑA, del grup Prensa Ibérica, a fi de dificultar la investigació que desenvolupava la Hisenda espanyola sobre la residència habitual de l’expresident del COI.

Segons consta en la sentència dictada al març pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que condemna els fills de Samaranch a pagar un total de 255.197 euros per impagament de l’impost sobre patrimoni de l’any 2007, la inspecció de l’Agència Tributària va fer constar que hi havia «encreuaments de correus» electrònics entre assessors del COI i Samaranch i el seu entorn «a fi de limitar la informació sobre els impostos pagats a Suïssa».

Les gestions es van portar a terme «amb notable èxit», ja que, com estima el TSJC, «aquí es desconeixen per complet» els detalls sobre el suposat pagament d’impostos a Suïssa, «plantejant-se de fet un molt falsari problema o conflicte no ja de doble residència –que també–, sinó fins i tot de doble imposició». 

«Segons el parer d’aquesta Sala, la Inspecció», recull la sentència, «es pronuncia en termes més que amables amb les seves homòlogues suïsses, presumint que no es va investigar en gran manera la situació de nostre regularitzat atesa la seva rellevància social. Que és el mínim que es pot dir en el suposat present, que s’emeten per autoritats administratives suïsses certificats el crèdit dels quals voreja (o la integra de ple) l’absoluta inanitat».

Falta de col·laboració

Tal com recull la sentència, l’actuació de l’administració tributària del cantó suís de Vaud, rebutjant l’aportació de la informació demanada dins de les investigacions de l’Agència Tributària, va impedir «a la inspecció regularitzar completament la situació tributària del subjecte passiu» malgrat els «múltiples comptes corrents i productes financers en entitats bancàries d’aquell país». 

«L’absència d’informació completa va impedir a la Inspecció incloure les corresponents rendes a l’IRPF i el corresponent saldo a efectes de l’Impost sobre el Patrimoni; aquesta circumstància va portar a qualificar les liquidacions practicades com a provisionals», destaca el TSJC, que afegeix que, no obstant, França sí que va enviar tota la informació requerida sobre l’activitat financera de Samaranch.

En la seva sentència, el TSJC posa en relleu que la Inspecció tributària espanyola va sembrar dubtes sobre el fonament de les certificacions expedides per les autoritats tributàries del cantó suís de Vaud, tot i que no va negar la seva validesa. Els dubtes se centraven que el certificat fiscal de les autoritats suïsses no coincidia amb el certificat de residència emès pel cònsol espanyol a Ginebra, malgrat que tots dos dataven exactament de la mateixa data. 

«Al certificat entregat per les autoritats fiscals per acreditar la seva residència a Suïssa ‘en el sentit del Conveni entre Espanya i Suïssa’, consta com a domicili la ‘Vila Olímpica, Quai d’Ouchy, núm. 1’ de Lausana, fet que no deixa de comprometre obertament l’esforçada al·legació de presentar al contribuent com a resident a l’hotel Lausanne Palace & Spa, del carrer Grand Chêne, 7-9, així mateix de Lausana», remarca la resolució judicial.

Una altra de les gestions portades a terme pels assessors de Samaranch per «aconseguir una redacció d’aquelles certificacions més apropiades per sostenir les seves pretensions» va ser l’encreuament de correus electrònics entre un assessor fiscal del COI i l’assistent personal del president honorífic iniciats el 28 d’agost de 2009.

En aquests correus, incorporats a la causa, l’assistent li adjunta la certificació tributària del cantó de Vaud. El mateix dia, l’assessor li explica que el document que li ha facilitat detalla els impostos pagats per Samaranch, «però sense indicar que tributi de manera il·limitada a Suïssa i que pugui beneficiar-se del conveni de doble imposició entre Espanya i Suïssa, davant la qual cosa proposa posar-se en contacte amb les autoritats fiscals de Vaud per mirar d’aconseguir un document que no especifiqui les quantitats d’impostos, que digui que és resident fiscal a Suïssa i que té dret a la convenció de doble imposició».

Tres dies després, l’assistent de Samaranch li respon que el president honorífic dona el seu plàcet i que els advocats espanyols «es posaran en contacte» amb el funcionari suís «a la tornada de vacances». L’1 de setembre, l’assessor del COI es va dirigir a la persona de màxima confiança de Samaranch per dir-li que ja havia parlat amb l’Administració cantonal «per obtenir un certificat més adequat» que el que manejaven el 28 d’agost.

Posteriorment, amb data el 15 de setembre de 2009, l’assessor fiscal espanyol de Samaranch es va posar en contacte amb el seu cap de gabinet per dir-li que de la documentació que faltava per a una de les inspeccions d’Hisenda –la que era en l’apartat «Residència a Suïssa»–, l’advocat suís hauria «de saber quin és el text millor i més apropiat al nostre cas i de més pes que ens puguin emetre (sabent el que ens juguem, també se la juguen a Suïssa, perdrien impostos) per finalment poder aquí argumentar millor la residència Suïssa».

Malgrat aquests intents per mirar de demostrar la residència fiscal de Samaranch a Suïssa, la sentència del mes de març passat conclou que fins i tot tenint una vivenda permanent a la seva disposició en els dos països la regla regeix que el que importa és determinar on era el denominat «centre d’interessos vitals» del contribuent, del qual no hi ha dubte que se situa a Barcelona.

Torpedinament suís

La inspecció d’Hisenda ja incloïa durs retrets a les autoritats helvètiques, al considerar «lamentable» que trigués 470 dies a respondre per «negar informació a les espanyoles, cosa que constitueix tot un menyspreu a l’exercici de les seves potestats públiques».

Pels magistrats que confirmen la validesa dels treballs d’Hisenda, l’actuació de les autoritats suïsses és «una cosa inadmissible en un Estat de Dret avançat», ja que «es limita a expedir certificats de residència (de pura conveniència, podem afegir sense embuts, ateses les circumstàncies), sense que constin per enlloc les concretes raons que emparen el certificat, ja d’acord amb el seu propi Dret intern, ja en termes del CDI». 

Notícies relacionades

Juan Antonio Samaranch: la vida de clarobscurs del senyor dels anells

La justícia obliga els fills de Samaranch a pagar 255.000 euros a Hisenda pel patrimoni ocult del seu pare

Per concloure, el tribunal afirma en la seva resolució que la sanció que va imposar la Hisenda espanyola, que no va comptar «amb la més mínima col·laboració de les autoritats suïsses», va ser «racional, lògica i seriosa», i no existeix cap raó per contradir-la.

Aquest diari s’ha dirigit en diverses ocasions a l’empresa de Joan Antoni Samaranch, GBS Finanzas, per traslladar de manera oral i per escrit les preguntes sobre la sentència i l’actuació dels hereus de l’expresident del Comitè Olímpic Internacional. Aquesta redacció no ha rebut cap resposta de la família Samaranch sobre les preguntes enviades. Tampoc n’ha tingut des del gabinet de premsa del Comitè Olímpic Internacional amb seu a Lausana.