Andorra s’entrega a la màgia de Mikaela Shiffrin, la indiscutible reina de l’esquí

Poc va importar que el seu debut andorrà fos més que res una baixada més o menys tranquil·la; ni el dia, ni l’especialitat, el supergegant, eren els idonis perquè l’esquiadora nord-americana s’emportés la victòria, o almenys intentés lluitar pel podi de la prova, en el xou particular de la suïssa i campiona olímpica Lara Gut, l’esquiadora que ja fa molts anys, el 2008, quan era un valor i una promesa d’aquest esport, va arribar a la Copa d’Europa celebrada a Andorra per guanyar i presumir de castellà, idioma que s’havia decidit a parlar gràcies a la seva amistat amb María José Rienda, la segona millor esquiadora espanyola de tots els temps, després dels passos de Blanca Fernández Ochoa, després secretària d’Estat per a l’Esport en el primer Govern de Pedro Sánchez.

Ple a vessar

Però sí que era el dia perquè tots sabessin que havien de matinar, amb una expectació més gran que la que havia despertat el descens, dels dos sexes, prova que va obrir les finals de la Copa del Món al Tarter.

De fet, poc després de les nou del matí ja es va haver d’abaixar la barrera amb el pàrquing complet, entre els que esquiaven i els que no volien perdre’s la trobada amb l’estrella nord-americana. Banderes del seu país, càmeres preparades i ella que, la veritat, havia dormit poc perquè no es va voler absentar de la celebració de la nit anterior, quan tots els especialistes de descens celebraven el final de la temporada, l’inici de les vacances i el canvi de la neu per la platja, entre ells el noruec Aleksander Aamod Kilde, la seva parella, que com ella va arribar a Andorra amb el Globus d’Or (la copa que reben els guanyadors de la Copa del Món i també en les diverses disciplines) a la butxaca.

A passar desapercebuda

Notícies relacionades

El Barça reacciona en defensa i Parker afina l’atac

Alcaraz despatxa Xevtxenko i disfruta en la seva estrena a Madrid

Shiffrin ha volgut passar desapercebuda des que va arribar dilluns a Andorra. Allotjada al millor hotel del complex de Soldeu, dimarts es va barrejar en el telecadira i l’ou (denominació popular del telecabina) amb centenars d’esquiadors populars, la majoria dels quals ignoraven que aquella noia que hi pujava tranquil·la amb casc i ulleres i la granota amb les lletres USA impreses era possiblement una de les millors esquiadores de la història, la que bat rècord i, sens dubte, una de les grans estendards de l’esport femení mundial en qualsevol especialitat més enllà de les neus i les muntanyes.

«Continuo veient el número 87 a tot arreu i la gent em pregunta quan superaré aquesta xifra. Em trobo estranya, és una fita a què em costarà molt acostumar-me, i potser no ho faré mai», va declarar dimarts ‘Mika’, en l’únic contacte amb els mitjans informatius avalat per la seva cap de premsa. I molt abans, més enllà del 14è lloc firmat en aquesta mena d’entrenament que va ser per a ella el supergegant, d’un cap de setmana en què lluitarà de debò pels podis andorrans del gegant i l’eslàlom, on és la dominadora absoluta, campiona dels Globus d’Or, que recollirà diumenge a més de l’’overall’, que la distingeix com la guanyadora de la Copa del Món de la temporada que acaba a Grandvalira aquest diumenge.