Andreea Sabou: la catalana que no deixaven competir com a espanyola

Va ser, certament, una cosa il·lògica. I una circumstància que ja no es produirà aquest naixent 2023 quan acudeixi, si és que aconsegueix la mínima per la qual lluitarà, tant als campionats d’Espanya de pista coberta, que es disputen al febrer, com als que se celebraran a l’aire lliure ja de cara a l’estiu.

«Més d’aquí que d’allà»

«Jo em sento més d’aquí que d’allà». D’allà és Romania, on va néixer. Amb només 3 anys els seus pares es van instal·lar a la Ràpita. En aquest municipi ha crescut, ha estudiat, ha finalitzat els estudis universitaris i s’ha format com a esportista, i ho ha fet amb un gran nivell. El 2022 va ser distingida com la millor atleta catalana universitària de l’any. La seva millor especialitat és el salt de llargada, tot i que també s’apunta a proves de velocitat, principalment els relleus 4 x 100.

La setmana passada el ‘Diari de Tarragona’ va alertar sobre la seva curiosa situació i la intenció de Sabou de competir com a espanyola. «El meu somni és anar millorant com a atleta per poder acudir un dia a les competicions internacionals». I, evidentment, fer-ho amb el passaport espanyol. Dos dies abans de Nadal va acudir com a espanyola al primer control atlètic que es va celebrar a la pista de Sabadell.

Entrena a Amposta

Entrena a Amposta i a Amposta també ha acabat la carrera de Ciències de l’Activitat Física i l’Esport. Ara rep el 2023 com un any sabàtic en estudis per dedicar-se de ple a l’esport, una vegada ha aconseguit conloure tots els tràmits per a la seva nacionalització, que han sigut molts; una cursa d’obstacles, més enllà dels 100 metres, que va començar el 2015 quan va decidir iniciar les diligències per ser espanyola.

«Semblava que mai s’acabaria. Sempre em demanaven més coses. Primer, un examen de llengua espanyola, quan jo des de petita que estava aquí i havia estudiat tant en català com en castellà. Després, un altre recurs, acompanyat d’un examen d’història d’Espanya; més tard, un altre expedient per demostrar que havia estudiat l’ESO aquí». I van anar passant els anys, tot i que no li van tallar la seva fe cap a l’esport i les seves ganes per ser un dia internacional.

Sense dret a beca

Notícies relacionades

Vine a escalar i queda't a dormir

Alonso qualifica de "fàcil" la renovació per Aston Martin

«Al no ser espanyola no tenia dret a cap tipus de beca, que ara ja podré començar a sol·licitar, almenys unes ajudes per intentar entrenar en millors condicions amb fisioterapeuta». Però no es treu del cap la frustració dels campionats d’Espanya. «Vaig acabar tercera i sense haver tingut el dret a millora. I no vaig poder pujar a recollir la medalla». La van donar a la quarta classificada. «No va tenir gaire sentit, ja que el lògic hauria sigut que em deixessin acabar tot el concurs». Va tornar a la Ràpita acompanyada per la tristesa. «He crescut aquí i soc més catalana que una altra cosa. Vaig a Romania de vacances, però quan soc allà només penso a tornar, perquè aquí noto que soc a casa meva».

En canvi, sempre ha pogut participar en els campionats de Catalunya sense cap problema lluitant per les medalles i pujant al podi com una de les millors promeses en el salt de llargada i entrenant sempre sota la direcció de Pau Cecilia. I perquè, entre altres coses, l’Andreea és una atleta rapitenca.