Atletisme

El cas de l’atleta que no pot competir després de la tercera dosi de la vacuna

  • Andreu Blanes, fondista internacional, fa dos mesos que té dolors musculars i que no pot entrenar amb intensitat, i això li passa des que es va immunitzar per tercera vegada contra la covid-19, també fa dos mesos.

  • Per ara, no hi troba cap solució.

El cas de l’atleta que no pot competir després de la tercera dosi de la vacuna

ANDREU BLANES

3
Es llegeix en minuts
Sergi López-Egea
Sergi López-Egea

Periodista

Especialista en Periodisme esportiu i ciclisme

ver +

Ningú no pretén que aquesta situació soni com un missatge antivacunes. «La meva mare i la meva germana van passar un parell de dies dolents, però de seguida es van recuperar, com tantes altres persones. Per això, quan hores després de la tercera punxada vaig tenir una mica de febre i malestar general, no hi vaig donar importància». Andreu Blanes és atleta internacional. Al cap té la prova de 3.000 obstacles dels Jocs Olímpics de París del 2024. Però abans, molt abans, hi havia altres reptes, a l’aire lliure o en ruta. Tot s’ha hagut d’ajornar, perquè, després de rebre la tercera dosi de la vacuna contra la covid, el seu cos s’ha ensorrat. Només hi ha dolors i malestar. Per ara, els metges que el tracten no hi troben cap remei.

Diumenge, en els 10 K —com es defineix en termes atlètics— de Saragossa, el seu cos va dir prou definitivament. Aquest dimecres està passant proves a l’hospital IMED de València. «Tinc una marca personal en els 10 quilòmetres de ruta de 28,50. Per això, acabar la carrera de Saragossa per sobre dels 33 minuts va ser un desastre complet per a mi».

Ho va voler provar, sortir almenys perquè les cames rodessin, perquè sentissin la llibertat de l’asfalt, però des del principi alguna cosa no anava bé. Dolors i cansament, quan forçava a Saragossa el cos no li responia. «Vaig arribar a la meta com vaig poder», explica a aquest diari. A partir del quilòmetre sis la carrera d’Andreu Blanes es va convertir en un veritable martiri. «Ho vaig intentar diverses vegades després de la tercera dosi. Als 10 dies, al mes i aquesta última, als dos mesos. Però alguna cosa no va bé», va escriure en les xarxes socials per resumir la seva situació física.

Un gangli inflamat

Perquè alguna cosa no anava bé al cap de pocs dies d’haver rebut la tercera dosi. «Un gangli de l’axil·la es va començar a inflamar». I, a partir d’aquell moment, el món atlètic de Blanes va entrar en crisi total. Anava a entrenar. Havia de parar. Feia una sèrie. Impossible completar-la. Tornava a forçar el cos. Començaven els dolors musculars. I ja no eren les cames, sinó també el cap; trobar una resposta, almenys que els metges trobessin un diagnòstic clar al seu cas. Què va. Cada vegada entrenar menys i en pitjors circumstàncies.

«Vaig retardar la tercera dosi per no tenir cap seqüela abans del Campionat d’Espanya de Cros. I, realment, em va anar molt bé, ja que vaig acabar la prova en cinquena posició i amb molt bones sensacions. Estava al nivell dels millors d’Espanya i, francament, em trobava molt bé físicament. I llavors va ser quan vaig decidir posar-me la tercera dosi. Conscientment, que jo ho sàpiga, tret que hagi sigut asimptomàtic, mai no he passat la covid».

Notícies relacionades

Va descansar amb els símptomes habituals després de les vacunes anticovid. La febre va baixar i va tornar al tartan. «Em pensava que seria una cosa transitòria, però el meu cos no aguantava la intensitat d’un entrenament. I tot va empitjorar en els Campionats d’Espanya Universitaris», ara fa un mes. Camp a través el cos continuava sense respondre. «La meva intenció era preparar-me ara per afrontar els 10.000 en el Campionat d’Espanya. Però tal com estic no soc capaç de plantejar-me cap tipus d’objectiu a curt termini».

Blanes té 30 anys i és d’Onil, de la comarca de l’Alcoià. Abans de decantar-se per l’atletisme tradicional, va destacar en les carreres d’orientació, en què l’atleta ha de passar per uns punts determinats d’un recorregut amb la sola ajuda d’un mapa i una brúixola. En aquesta disciplina ha sigut 10 vegades campió d’Espanya, subcampió del món júnior i setè en el Mundial absolut el 2015 i el 2018. Ara, li toca guardar repòs.