Un esport ple de CO₂ i sense recintes sostenibles

Segons un estudi realitzat per la plataforma fitbuildings.org, que dirigeix l’arquitecte italià Mauro Manca, només a Catalunya hi ha 1.300 edificacions, entre pavellons esportius (sense comptar els estadis), piscines i gimnasos que provoquen una alteració important de les emissions de diòxid de carboni i que podrien reduir-se a més de la meitat si es rehabiliten de manera sostenible.

«El problema més gran –explica Mauro Manca– és la despesa energètica. Un pavelló esportiu no pot continuar consumint mil kilowatts hora per metre quadrat, cosa que es tradueix en factures d’energia de 100.000 euros a l’any, quan una llar corrent no supera els 32 quilowatts. Si aconseguim que aquests pavellons es converteixin en edificis sostenibles podríem estar parlant d’un consum de 100 a 150 kilowatts hora per metre quadrat». 

El problema no és només Catalunya, sinó tot Espanya i bona part d’Europa, amb recintes disputats amb la sostenibilitat, incòmodes molts d’ells per als espectadors, construïts fa anys o rehabilitats a base de pedaços, que són una amenaça climàtica. «Un pavelló sostenible és un edifici sense barreres arquitectòniques, amb vestuaris que fomentin la igualtat de gèneres, cosa que vol dir que els femenins tinguin les mateixes dimensions que els masculins, amb la millora de la qualitat de l’aire, i més ara a causa de la pandèmia, amb l’eliminació de materials sintètics que al gastar-se desprenen partícules tòxiques i amb una bona climatització».

Fa anys que Enrique Zaragoza lluita per un esport més ecològic. És llicenciat en educació física, viu a Berlín i ha recorregut Alemanya fent xerrades en centres educatius per conscienciar sobre la sostenibilitat a l’esport. Ha assessorat, a més, esportistes compromesos amb la naturalesa com Kilian Jornet. Explica que els grans esdeveniments provoquen un desastre per les emissions de CO₂ i que fins al 80 per cent d’aquestes estan causades «pel desplaçament dels aficionats i esportistes des dels seus països d’origen al de la competició, circumstància que augmenta de manera considerable quan el torneig es disputa a diverses seus, com ha passat aquest estiu amb l’Eurocopa de futbol».

«L’esport ha de convertir-se en una pràctica més sostenible i per a això necessitem la col·laboració de les multinacionals, que facin més peces reciclables, i dels organitzadors de les grans competicions perquè entreguin vals de transport públic als aficionats, o es comprometin a restablir en la naturalesa la part corresponent a les emissions de CO₂ que han generat, plantant arbres, per exemple, en algunes zones del planeta», explica Zaragoza.

Ceres, resines i lubricants

Notícies relacionades

Tractament conservador per al genoll de Gavi, de moment

La Vuelta sobreviu a Valladolid

Un altre greu problema està ocasionat per la fabricació de ceres, resines i lubrificants d’alt contingut tòxic: ceres per a les taules d’esquí alpí que contenien fluor, per exemple. Aquestes ceres, almenys a Europa, ja han sigut prohibides per la FIS (Federació Internacional d’Esquí). «Un fluor que es quedava a la neu i que amb el desglaç anava a parar als rius d’on beuen els animals. Ara hi ha ceres ecològiques, fabricades a partir de la soja, que no contaminen i que no són gaire mes cares que les tòxiques», explica Guillem Capellades, fundador de NZero, empresa catalana que fabrica i exporta aquest tipus de ceres ecològiques a països com Alemanya i Suècia.

«La sostenibilitat contribueix al rendiment econòmic, ambiental, ètic i social. Per això cal protegir l’entorn d’una estació d’esquí», explica Víctor Torres, responsable ambiental de Grandvalira, a Andorra.