El Gamoniteiru, el nou Galibier del ciclisme espanyol

Aquesta setmana LA NUEVA ESPAÑA va acompanyar Samu en l’ascensió amb bicicleta al port final de l’etapa reina de la Vuelta a Espanya, que es disputarà dijous 2 de setembre entre Salas i l’Alt del Gamoniteiru, amb 162 quilòmetres de recorregut i pas pels ports de San Lorenzo, La Cobertoria, El Cordal i finalment La Cobertoria i el Gamoniteiru, de categoria especial.

El campió olímpic augura una etapa «excepcional pels ports durs que té abans i aquest final d’autèntic Tour de França que farà molt mal. Sens dubte és l’etapa reina pels ports que es pujaran camí del final i perquè ve de pujar els llacs de Covadonga el dia anterior. I si a això afegim que s’està en l’última setmana de carrera, amb les forces ja molt desgastades, aquí hi pot haver grans diferències. Al tenir gairebé tot el Gamoniteiru desnivells del 10 per cent, si t’ofegues a baix ja és difícil que aquí a dalt et puguis recuperar».

La boira impedia per moments veure la carretera durant la pujada i el vent parava per deixar sortir el sol, cosa que afegia immediatament llum i calor a un paisatge meravellós. Samu estima que la meteorologia també pot influir molt en aquella jornada perquè «si fa fred o plou la carrera canviarà completament. Hi ha corredors que van bé amb calor i altres que amb un canvi brusc de temperatures i la pluja roden millor. Si és així hi hauria importants defalliments perquè la gent estarà molt prima i s’acusa molt. I també a nivell d’estratègia, amb pluja els ports es fan molt complicats, especialment El Cordal, i podria canviar la carrera. Astúries sempre ha donat sorpreses i també abandonaments per caigudes».

En aquesta pujada a La Cobertoria i el Gamoniteiru l’exescalador d’Oviedo es va trobar molts cotxes, amb aficionats pujant amb bicicleta, altres en motos i també a peu. Alguns que el van reconèixer es van voler fer una foto amb el gran campió asturià. Diverses vaques –hi ha una cabana d’unes tres mil caps de bestiar a la zona– van sortir a la carretera, cosa que va obligar a frenar els cotxes i fins i tot Samu, per por de ser envestit.

El campió olímpic va fer feliços diversos cicloturistes que ascendien el Gamoniteiru. Va ser el cas de l’advocat penalista Luis Fernández Castañón, que enfundat en un mallot antic del Kas Kaskol i el seu corresponent culot negre retia honors al seu gran amic José Manuel Fuente, ‘El Tarangu’. Als seus 70 anys, l’advocat mostrava un pedaleig elegant i una vitalitat envejable, suant les dures rampes. Aquesta setmana complia la seva 58a ascensió entre l’Angliru i el Gamoniteiru. Va tenir l’oportunitat de rodar uns moments al costat de Samu i després ser animat en les últimes rampes pel gran escalador d’Astúries. En el descens va parar a saludar i a xerrar amb l’estrella d’Oviedo.

Aficionats i cicloturistes

En la pujada van trobar tres aficionats que van venir a conèixer la nova muntanya de la Vuelta a Espanya: eren César Díaz, Carlos Iglesias i Samuel Blanco, aquest últim és fill d’un exprofessional del Kelme l’any 83, Juan Blanco Carmona.

Samu també es va fotografiar amb tres cicloturistes de fora d’Astúries que van venir a conèixer la nova muntanya de la Vuelta a Espanya. Eren César Díaz, Carlos Iglesias i Samuel Blanco. Aquest últim és fill d’un exprofessional del Kelme l’any 83, Juan Blanco Carmona, que va córrer, entre d’altres, dues Vueltas a Astúries i que ara regenta una botiga de bicicletes a Carmona (Sevilla). Amb els tres forans va fer Samu en bici els 300 metres abans de la meta, al mig d’un mar de núvols i les crestes de Las Ubiñas al fons.

La pujada de Samuel Sánchez a la meta de l’etapa reina va ser seguida de prop pel ramader local Manuel Gutiérrez, que vigilava els caps de bestiar que pastaven per les prades i que va demanar una foto amb Samu per posar-la en un marc a casa seva. El campió olímpic va ser, com sempre, sol·lícit amb la petició i generós en el tracte.

Samuel reconeix de nou sobre la brutal etapa que s’acosta que els 14,6 quilòmetres finals «faran molt mal, perquè es mira de pujar seguit durant més d’una hora, com en els grans ports del Tour de França, i pujant a 1.770 metres d’altitud també s’acusen aquestes dures rampes. La realitat és que no té gens de descans rodant, sempre al 10 per cent de mitjana de pendent i això s’acusa molt, i més quan s’és a tres dies del final a Santiago de Compostel·la, on hi haurà una crono de 33 quilòmetres i abans una gran emboscada que va preparar Óscar Pereiro en la seva etapa de Mos».

«A Roglic el veig molt bé perquè és dels que arriba molt fresc, ja que no disputa cap de gran i compta amb grans qualitats. Després hi ha el colombià Bernal, que també arriba fresc i si és a la Vuelta és perquè la vol guanyar com a gran escalador per tenir triomfs en les tres grans. Landa també està sencer, després de la caiguda del Giro d’Itàlia. I Mas sempre fa bé la segona gran volta de la temporada perquè és un ciclista de gran fons. L’únic que falta és Tadej Pogacar, que per a mi és l’únic que s’escapa quan ataca de veritat a muntanya».

Samuel Sánchez està destacant com a comentarista a Radio Nacional de España durant la Vuelta, com també fa a la Vuelta a Asturias amb la Televisión del Principado. L’excorredor, que va ser professional des del 2000 al 2017, assegura que aquesta nova tasca informativa «m’agrada i estic rebent moltes felicitacions. Em toca estar en contacte amb gent dels equips per saber com van els seus corredors i m’agrada preparar i analitzar les etapes. El ciclisme es viu d’una altra forma com a corredor sobre la bicicleta que explicant com a comentarista el que passa en plena etapa».

Futurs campions

El que va ser guanyador de sis etapes en la Vuelta a Espanya i dos al Tour de França ara s’aboca a preparar futurs campions des de l’acadèmia que porta el seu nom. «Entre Benjamín Noval i jo ens toca treballar amb els xavals i acudim a moltes carreres nacionals amb participació internacional. Als joves professionals que ara destaquen, com Evenepoel, Pogacar i tants d’altres, ens va tocar mesurar-nos en algunes carreres i no m’estranya que ara impressionin en la màxima categoria. Tinc apuntats molts bons resultats d’ells i, sobretot, com anaven despuntant. M’agrada seguir les carreres des de juvenils i veure’n l’evolució. Nosaltres tenim grans valors a la nostra acadèmia i la prova més recent és Iván Romeo, que va ser doble campió d’Espanya. Ho té tot per triomfar a la bicicleta perquè li agrada treballar i és llest. Ara és amb la selecció espanyola».

La Vuelta a Espanya al seu pas per Astúries aquest anys compta amb dos grans finals d’etapa. Aquesta etapa reina de dijous 2 de setembre entre Salas i l’alt del Gamoniteiru, i el dia anterior amb final als llacs de Covadonga. Aquesta última arrenca del límit de Cantàbria amb Astúries, a la localitat d’Unquera, per en els seus 185 quilòmetres fins al sistema lacustre del parc nacional dels Picos de Europa transitar per la vora del riu Cares fins a Carreña de Cabrales per pujar l’alt de l’Ortiguero camí de Cangas de Onís.

Després la carrera s’encamina en direcció al congost dels Beyos per ascendir en dues ocasions la Collada de Llomena abans de descendir a San Juan de Beleño i seguir camí de Cangas de Onís per acabar ascendint la mítica muntanya del bressol de la Reconquesta, que es va estrenar a la Vuelta a Espanya el 1983, amb triomf de Marino Lejarreta sobre el guanyador final, el francès Bernard Hinault. Una muntanya que fa dècades va posar al mapa l’Astúries ciclista i que en cada arribada també augura duresa i lluita, com s’espera en aquesta ronda nacional.

Astúries descobreix cada any a la Vuelta a Espanya una muntanya excepcional i aquest fet inqüestionable aconsegueix que aficionats de tot el país programin la seva peregrinació al Principat per conèixer –i reconèixer– un escenari fantàstic de final d’etapa. Des de fa dues dècades, i després de descobrir-se el temible Angliru, al director general de la Vuelta, Javier Guillén, se li reclamava un final al repetidor del Gamoniteiru i sempre es recorria a l’excusa que al cim no hi havia espai per muntar una infraestructura de meta, podi i espai per als mitjans de comunicació.

Però el temps i els grans èxits d’arribades com La Farrapona, Cotobello, Cuitu Negro, Les Praeres i La Cubilla van fer d’Astúries escenari imprescindible per a l’aficionat ciclista i l’enamorat de la muntanya que per aquestes dates omplen l’anomenat amb encert Paradís Natural. Al final l’organització de la carrera va fer l’esforç i els ciclistes arribaran fins al cim del Gamoniteiru. Tot i que la carretera és massa estreta, amb il·lusió i afany s’aconsegueix treure’s de la màniga una nova etapa reina.

Resulta sorprenent la quantitat de persones de tot el país que ascendeixen amb bicicleta, moto, amb cotxe i fins i tot a peu fins als 1.770 metres del cim del repetidor per fer-se una idea d’aquesta dura pujada, que a més enlluerna quan el sol brilla i des de la cúspide es contempla fins a la costa de Gijón, el massís de Las Ubiñas o els Picos de Europa. Un impressionant delit per als pulmons i per a la vista.

A nivell esportiu no és exagerat dir que el final d’etapa de dijous 2 de setembre inclou una pujada del nivell dels ports mítics del Tour de França, com el Tourmalet, l’Aup d’Uès o el Galibier, tant per la seva duresa contínua com pel quilometratge per a l’exhibició. Des que es va reparar i va reformar fa anys, La Cobertoria es va convertir en un dels ports més exigents d’Astúries. A l’unir-se-li aquest any de forma continuada els gairebé sis quilòmetres del Gamoniteiru, l’espectacle ciclista es pot convertir en inenarrable, del nivell del campió més ambiciós. 

Notícies relacionades

L’obsessió de Ducati: renovar Marc Márquez per dos anys més (2027 i 2028)

Ansu Fati aterra al Bernabéu a la recerca de redempció: «Quan està sa, guanya partits»

Pot passar que tanta muntanya se’ls entravessi a la majoria dels ciclistes i quan s’està al final d’una gran tornada les forces no acompanyen les intencions del cap. I se sol imposar més el fre de mà per no perdre l’aconseguit fins aquell moment que exposar-se a jugar un envit. Això fa que algunes meravelloses etapes defraudin, però serà per falta de forces, no per la qualitat de l’escenari.

El que està clar és que el ciclista que estigui acabant fort la carrera, al Gamoniteiru tindrà a les seves cames l’opció de destronar el líder. Per això si un ciclista com Edgar Bernal, que és el millor escalador al faltar Pogacar, aconsegueix superar els seus problemes d’esquena, es converteix en candidat capaç de donar la volta a la classificació general. Bernal és ambiciós i així ja va guanyar un Tour de França donant la batalla als Alps. Aquesta és l’esperança que ens queda a aquells que sospirem per un ciclisme sense amarratges per part de ciclistes que donen curs als instints de l’èpica.