NOVA VIDA DESPRÉS DEL PARLAMENT

L’odissea d’Anna Tarrés i la llegenda d’Ícar

Barcelona 04.06.2021.  Deportes.   Ana Tarrés se dirige a las componentes del equipo de Grecia de natación sincronizada antes de su ejercicio en la piscina. Fotografía de Jordi Cotrina

Barcelona 04.06.2021. Deportes. Ana Tarrés se dirige a las componentes del equipo de Grecia de natación sincronizada antes de su ejercicio en la piscina. Fotografía de Jordi Cotrina / JORDI COTRINA

  • Després de deixar el Parlament, l’exseleccionadora espanyola vol donar a Israel i Grècia el bitllet a Tòquio en el preolímpic de Barcelona, on competirà contra Espanya.

2
Es llegeix en minuts
Roger Pascual
Roger Pascual

Periodista

Especialista en futbol, bàsquet, handbol

Ubicada/t a Barcelona

ver +

A Anna Tarrés sempre l’ha fascinat la llegenda d’Ícar. Per això va tenir clar que la faria servir per a la nova coreografia amb Grècia. L’exseleccionadora espanyola ara treballa amb l’equip hel·lè i amb el duo d’Israel per intentar classificar-los per als Jocs. En el preolímpic que se celebrarà del 10 al 13 a Barcelona es decidiran dues places de duo (Espanya ja està classificada) i tres per equips, en què la Grècia de Tarrés pugnarà amb la selecció espanyola. Com en el mite grec, ella sap el que és caure amb les ales foses pel sol després d’haver volat massa alt. Però sempre s’ha tornat a aixecar.

«Em sento molt identificada amb aquest personatge pel seu anhel de llibertat, d’arriscar-se fins al punt de cremar-se», explica. En la coreografia que entrenen han reescrit el final del mite. «Reinterpretem Ícar per demostrar que malgrat les dificultats un pot tirar endavant demanant ajuda de les tortugues, les meduses i els crancs, fent equip». Aquest divendres es retroba al DiR Diagonal amb Eduard Pujol i Glòria Freixa, excompanys de grup parlamentari de Junts. «La del Parlament va ser una experiència brutal, veure com es crea un país des de dins. La gent que venim del món civil podem aportar una mica més de pragmatisme. No m’agrada el cafè per a tothom, com em passava a la federació espanyola: no pots tractar igual algú que vol fer coses diferents i això implica de vegades desobeir certes normes».

Notícies relacionades

Va deixar el Parlament el 22 de desembre passat i ara torna a estar submergida totalment en l’aigua, el seu element natural. Tot i que els primers Jocs els va viure com a nedadora (a Los Angeles-84), la majoria els ha viscut com a entrenadora. Va ser la responsable de la natació sincronitzada espanyola des de 1997 fins a Londres-2012. Un mes després el president de la Federació Espanyola de Natació, Fernando Carpena, la va acomiadar adduint raons de política esportiva. Els tribunals van condemnar la federació a indemnitzar-la per acomiadament improcedent. Els primers Jocs sense ella al capdavant van ser els primers en què no hi havia medalla espanyola des del 2004. Des que la van acomiadar, Tarrés ha tingut la seva particular odissea, assessorant Ucraïna, la Xina, França, Mèxic, Suïssa i Liechtenstein. Però a diferència d’Ulisses ella no té intenció de tornar a la seva antiga casa. «Espanya és un projecte acabat».

En el Mundial del 2017 ajudava Ucraïna i quan era a la grada de Budapest va rebre la proposta de fer el mateix amb Israel. Va viatjar fins allà per veure-ho ‘in situ’ tot i que l’endemà va haver d’agafar un vol de tornada. «Me’n vaig haver d’anar per a la investidura de Quim Torra. Però van acceptar les meves línies de treball i els resultats han arribat, com va demostrar el bronze per equips de l’últim Europeu». Des del 2019 assessora Grècia, amb la qual va demanar carta blanca per fer una coreografia nova. Després de tres setmanes a Lloret amb l’equip grec i el duo israelià espera aconseguir a la seva ciutat el bitllet per a una nova cita olímpica. «Cal aprofitar sempre l’oportunitat per intentar volar més enllà».