L'Argentina s'allunya del Mundial tot i els esforços de Messi

La imatge provoca calfreds, formiguejos a la panxa, atacs de pànic, entre altres raons perquè està molt a prop de convertir-se en realitat: Lionel Messi és a casa seva, a Castelldefels, i engega el seu televisor. És l’obertura de Rússia 2018 i no pot creure’s no ser-hi. Encara es pregunta com l’Argentina es va poder quedar fora del Mundial.

Sí, l’escena té alguna cosa de mala profecia a punt de complir-se després que la penosa selecció que dirigeix Jorge Sampaoli empatés sense gols davant el Perú i quedés sisena en les eliminatòries a falta d’un partit decisiu. Dimarts juga a Quito davant l’Equador i si no guanya dependrà d’una combinació miraculosa de resultats dels altres partits per disputar contra Nova Zelanda una plaça al certamen. «Messi més que ningú mereix anar al Mundial i resultaria insòlit quedar-se fora dels cinc primers amb aquell marcià en l’equip», va dir el diari Olé. Per ara, però, l’insòlit és la regla.

Moltes ocasions perdudes

El 1969, els peruans van deixar la selecció argentina fora de Mèxic-70 en el mateix estadi de Boca Juniors on, dijous a la nit, els dirigits per Sampaoli no van poder perforar el mur que va aixecar davant de la porteria el peruà Pedro Gallese. Entre altres coses perquè Darío Benedetto, el 9 de Boca, va fallar quatre oportunitats que li haurien evitat aquest patiment. Emiliano Rigoni, l’extrem del Zenit de Sant Petersburg, encara es deu lamentar per la pilota desaprofitada que li va servir Leo perquè anotés.

I Messi, pobre Messi, senyores i senyors, es va cansar de regatejar i habilitar companys que resolien sempre malament les situacions. Sense la 'Pulga', l’Argentina és un equip de mediocre cap avall. Ricardo Bochini, un dels grans 10 de la història abans que aparegués Diego Maradona, va ser contundent. «No té amb qui jugar». Carlos Bilardo, l’entrenador campió del món el 1986, també es va compadir de Leo: «No es pot esperar que ho faci tot». 

La premsa argentina en general va considerar que el millor jugador del planeta va tenir un rendiment entre els set i vuit punts. I si no va arribar més amunt és perquè els seus xuts lliures, que generalment entren a la porteria, es van estavellar contra els defensors peruans. La imatge de l’heroi caigut, aquesta vegada amb les mans juntes, com si volgués resar, resumeixen la seva pròpia impotència.

La selecció, que ahir va decidir  entrenar-se tot i tocar-li dia lliure per guanyar una mica de confiança, està actualment per sota de Xile i el Paraguai, i amb la pitjor mitjana de gol de les eliminatòries. Diego Latorre, exestrella de Boca, del Tenerife i campió d’Amèrica amb l’Argentina, va oferir un dels diagnòstics més crus. La selecció «lluita contra els seus fantasmes».

La pitjor mitjana golejadora

L’albiceleste té la pitjor mitjana de gols de les eliminatòries: menys d’un per partit. Hi ha jugadors com Di María i Banega a qui la samarreta els pesa com si fos plom fos. Passen els entrenadors –en un any hi han estat Tata Martino, Edgardo Bauza i ara el loquaç Sampaoli– i res es modifica. «Potser el destí ha volgut ajuntar tot el que vam fer malament durant tants anys i està conspirant contra nosaltres», insisteix Latorre. «Tots els que hem estat a la selecció tenim alguna cosa a veure en aquesta situació. Havia pensat que, a aquestes altures, l’Argentina estaria classificada», va reconèixer Bauza.

Notícies relacionades

Laporta aguanta Xavi fins al 2025

El Barça ensopega en el seu primer pas cap a la ‘final four’

L’equip amb l’estrella futbolística més estimada i cotitzada és en rigor el mirall d’una federació sumida en una crisi escandalosa. L’última perla negra dels dirigents que condueixen el futbol argentí va tenir a veure precisament amb el fet d’organitzar el partit a l’estadi de Boca. Van al·legar que els jugadors se sentirien més estimulats per un públic que, al cridar, fa que els fonaments vibrin. El que en realitat va succeir és que es va organitzar amb la 'barra brava' del Boca una monumental revenda d’entrades.

Les denúncies periodístiques parlen d’uns beneficis de gairebé un milió de dòlars. Rafael di Zeo, l’excap d’aquests grups delictius, que tenia prohibida l’entrada a l’estadi, va reaparèixer a la Bombonera per «animar» la selecció. Mentre es jugava el partit, Claudio 'Chiqui' Tapia, el president de la federació, va rebre una notícia que el va deixar mut: uns lladres havien entrat a casa seva per desvalisar-la. Una altra metàfora d’un futbol que es troba a un pas de la ruïna.