Una vaca anomenada Barcelona

Per una vegada, Jonah Kipkemoi Chesum no va viatjar en matatu, el típic taxi de Kenya per a nou passatgers en què, a vegades, entren 18, un parell de gallines, un sac de blat de moro i un bidó d’oli de palma. Dos cotxes esperaven a l’aeroport d’Eldoret el guanyador de la Zurich Marató de Barcelona-2017, la marató de la ciutat que els kenyans associen automàticament amb el Barça.

Chesum va guanyar a la ciutat de Leo Messi de la forma més inesperada, sorprenent i fins i tot èpica al Paral·lel. El kenyà era una de les llebres que asseguraven un ritme de rècord fins a girar Diagonal Mar. L’etíop Jisa Mekonnen va ser l’únic amb valor per seguir l’estampida salvatge dels quatre kenyans que van marcar el ritme al capdavant.

L’etíop es va lesionar abans del quilòmetre 30. Chesum, de 25 anys, i el kenyà Jacob Kirui es van veure al davant en el 32, quan es va retirar la segona llebre. More fire, més foc, diuen els kenyans per animar-se. Se sentien bé per seguir. Kirui va cedir en el 35 i Chesum, que confessa no usar rellotge quan s’entrena, va seguir corrent amb la moto de TV-3 com a única companyia, bevent aigua amb la mà esquerra (el braç dret el té molt danyat), agonitzant en el tram final abans de la meta de l’avinguda Maria Cristina, i guanyant amb un registre (2.08.57), de gran valor per a un debutant amb una minusvalidesa a la mà dreta, seqüela d’un incendi quan era petit.

MINUSVALIDESA

El parietal dret de Chesum també està marcat per aquell accident. El 2012 va participar en els Jocs Paralímpics de Londres, en la prova de 1.500. La seva categoria T46 englobava, llavors, els esportistes amputats i amb alguna minusvalidesa a les extremitats superiors. A simple vista, tant el braceig com la gambada de Chesum semblen les d’un corredor de llarga distància amb classe i molt de recorregut.

 

   

El 2015, la seva discapacitat va ser reubicada i Chesum va passar a ser un atleta T47, cosa que vol dir que, en uns Jocs Paralímpics (a Tòquio-2020, per exemple), només podria participar en 400 metres o en el salt de longitud, les úniques dues proves programades per a aquesta categoria.

Tom Payn, que supervisava llavors el seu entrenament, li va aconsellar que provés amb les distàncies més llargues. El seu mànager, Peter McHugh, el va acollir en el seu Runfast Training Camp d’Iten (Kenya). Cap altre representant va mostrar interès per ell. «La nostra filosofia és facilitar el desenvolupament de la seva carrera esportiva dels atletes més enllà de les seves condicions o aptituds. Jonah és una bellíssima persona i per a nosaltres és el més important», assegura McHugh, un empresari britànic apassionat pel running, propietari d’un establiment especialitzat en material esportiu en plena City londinenca.

EXPECTATIVES SUPERADES

James Ruskin, assistent de McHugh, va aconseguir inscriure Chesum en algunes proves de 10 quilòmetres a la Gran Bretanya a partir del 2015. A la cèlebre mitja marató de Cardiff , l’exparalímpic va superar totes les expectatives amb un registre pròxim als 62 minuts. Amb el premi, Chesum, d’origen Keiyo, es va mudar a Iten, a una shamba minimalista al costat de l’escola de Saint Patricks, que dirigeix brother Colm O’Connel, mentor entre altres de David Rudisha, també kenyà.

La 'shamba' de Chesum abarca un vuitè d’acre (uns 500 metres quadrats) i tot just donaria per alimentar una vaca, tòtem econòmic i social a la vall del Rift. Però és suficient per albergar-hi una vivenda mínima de taules i sostre de xapa arrugada en la qual conviu amb la seva dona, Judith, i el seu nadó de vuit mesos, Bravin. 

La cuina, alimentada amb foc de llenya, és clar, forma part de la vivenda. Separada de l’habitacle principal, sembla un luxe necessari quan la família creix, entre altres coses per seguretat.

Els kalenjins estan fortament lligats a l’agricultura i la ramaderia com a mitjà de supervivència. És inevitable que sigui la seva primera inversió, sobretot quan es produeix un cop de sort com el que va protagonitzar Jonah Chesum a Barcelona. Una tradició arrelada també en la seva cultura esportiva, després que Jomo Kenyatta,el primer president de l’excolònia britànica, regalés al mític Kip Keino una important extensió de terreny a prop d’Eldama Ravine, com a premi per la seva medalla d’or en 1.500 en els Jocs de Mèxic-68.

EL VALOR DE LES TERRES

Una 'shamba' de mida familiar no està a l’abast de tothom. La pressió demogràfica i la prosperitat sobtada dels corredors apuja el valor de les terres de cultiu i el bestiar a l’Àfrica verda. Una vaca de primer part val tant com una frisona de tres mesos a la Fira de bestiar de Torrelavega. La vaca Holstein o frisona és una raça vacuna procedent de la regió frisosaxona, que destaca per la seva alta producció de llet, carn i la seva bona adaptabilitat. Una vaca jove a punt de parir, per exemple, pot costar 800 euros a Cantàbria i fins a 1.000 a Iten. Una fortuna en un entorn en què el salari d’un mestre ronda els 150 euros al mes.

Notícies relacionades

Nadal esclafa el jove Blanch i es regala un dia més a Madrid

El Barça es fa trampes

Chesum va rebre la visita del fisioterapeuta català Marc Roig dijous passat. Roig li va preguntar si la seva primera compra seria una vaca, com mana la tradició. «Sí, és clar, recordo que a la gent de Barcelona li va fer molta gràcia que expliqués que invertiria els diners del premi en una vaca. Ho faré, és clar, i es dirà Barcelona», li va explicar orgullós Chesum.

Depenent de la raça, Barcelona podrà alimentar els Chesum de sobres i, potser, «seria molt bo per a la nostra economia domèstica», posar el romanent de llet a la venda. Això els proporcionaria els seus primers ingressos regulars i permetria a aquest gran atleta, seguir amb la seva carrera. I, per descomptat, continuar entrenant-se diàriament sense la preocupació de veure el rellotge, el crono. Encara més, mai en porta. Així és la llebre que, de sobte, es va atrevir a guanyar la marató de Barcelona.