Espanya manté el tipus

Espanya manté el tipus. Hi va haver un moment en què els Jocs Olímpics de Rio 2016 –que es van tancar ahir– amenaçaven de ser una ruïna per a la generosa delegació espanyola, més de 300 esportistes (un 48% d’ells dones) que no acabaven de trobar la tecla per accedir als podis. Però en un esprint final de quatre dies més que notable, l’equip va aconseguir situar-se al mateix nivell que Londres, amb 17 medalles, encara que algunes de molta més qualitat, com ho reflecteix que Espanya abandona la ciutat brasilera amb set campions olímpics i, en canvi, va deixar la capital britànica amb només tres. Gràcies a això, la delegació espanyola ocupa en aquests Jocs el lloc 14è del medaller. Va ser 21a fa quatre anys i sisena en la seva millor ocasió, a Barcelona 1992.

MÉS QUALITAT, IGUAL QUANTITAT

Només en una ocasió, coincidint amb els Jocs a casa, els de Barcelona-92, l’equip espanyol va obtenir més medalles de qualitat que a Rio. Llavors van ser 13 les medalles d’or aconseguides, però des d’aleshores, el sostre s’havia situat en les cinc d’Atlanta 1996 i d’Atenes 2004. Set vegades ha sonat l’himne espanyol a Rio amb un esportista a dalt de tot del podi. De la mateixa manera que els campions han augmentat, també ho ha fet la classe mitjana, ja que mai fins ara Espanya havia col·locat 55 esportistes o equips entre els vuit millors, els que tenen dret a un diploma olímpic. El màxim de diplomes fins ara havia sigut a Atenes 2004 (52). «Li dono un 10 a l’equip, més enllà de les medalles», ha assegurat el president del Comitè Olímpic Espanyol (COE), Alejandro Blanco. «Aquest equip és un luxe». Un total de sis esportistes van quedar quarts, a les portes de la medalla (Gálvez, Castroviejo, Benavides, el 49er de vela i els ja medallistes en altres proves Mireia Belmonte i Rafael Nadal).

QUATRE DIES D’ÈXITS

Espanya se’n va anar a dormir dimecres de l’última setmana amb només set medalles al sarró. Els nervis afloraven. Però les estrelles es van alinear perquè, en un superdijous gairebé perfecte, La Roja va aconseguir tres medalles més i se’n va assegurar dues per a dies posteriors (el bàsquet femení i la de bàdminton de Carolina Marín). A aquests 12 podis se n’hi van afegir dos més dissabte (el segon de Craviotto i l’or de Beitia) i tres més en un diumenge molt profitós: la gimnàstica rítmica va tornar a l’elit, el bàsquet masculí va encadenar la seva tercera medalla consecutiva i Carlos Coloma, en l’última prova amb presència espanyola, va donar la sorpresa en mountain bike, l’especialitat en què José Antonio Hermida ja havia aconseguit una plata el 2004. Coloma, un riojà de 34 anys que havia sigut sisè a Londres, va sorprendre els millors i es va colar en la selecta llista dels 17 medallistes espanyols.

LES ESTRELLES BRILLEN

Darrere de l’abanderat Rafael Nadal, en la cerimònia inaugural del 5 d’agost, van desfilar molts pesos pesants de l’esport espanyol que, a l’hora de la veritat, han complert amb les expectatives i han mantingut bé el paper de la delegació. No han fallat i han estirat el carro. El mateix Nadal va afegir un or en dobles al títol individual de Pequín 2008. Pau Gasol no se n’ha anat de buit en un bàsquet dificultat per l’encreuament de semifinals amb els Estats Units. Mireia Belmonte ja suma quatre medalles en dos Jocs, el mateix que el piragüista Saúl Craviotto en tres. Carolina Marín s’ha consagrat en l’esport que ja domina, el bàdminton, i Joel González (taekwondo) i Maialen Chourraut (piragüisme en aigües braves) no han baixat del podi. Es podia esperar més, això sí, de Miguel Ángel López, campió mundial i europeu de marxa atlètica; Mario Mola en triatló; Marina Alabau en vela; Garbiñe Muguruza en tennis, i Ray Zapata en gimnàstica, però algunes sorpreses han compensat aquestes decepcions.

LA DONES SEGUEIXEN DONANT GUERRA

Notícies relacionades

Totes les medalles espanyoles als Jocs de Rio-2016

Vine a escalar i queda't a dormir

Si a Londres 2012 es va produir el sorpasso i, de les 17 medalles, 11 van arribar del sector femení de la selecció, a Rio s’ha mantingut la superioritat de les Guerreres, encara que més matisada: nou de les 17 medalles han sigut del sexe més fort, parlant en termes esportius. Ruth Beitia, la tae­kwondista Eva Calvo, el bàsquet femení i l’halteròfila Lydia Valentín s’han unit a la festa i les dones han obtingut una proporció molt su­perior de medalles de la que cor­respondria al seu 48% de presència en l’equip. I això que en aquesta ocasió no han estat fines precisament les que reben la denominació pròpia de Guerreres, les seleccions d’handbol i waterpolo, eliminades en el fatídic encreuament de quarts de final per França i Rússia, respectivament. Els maleïts quarts també van representar la sepultura de tots els equips, excepte els dos de bàsquet.

REIS I REINES, EN PLURAL

A escala general no han sigut uns Jocs d’un únic rei i una única reina, perquè les figures s’han amuntegat aconseguint coses mai vistes. Michael Phelps, Usain Bolt, Neymar, el pseudo drem team del bàsquet d’EUA, en homes; Simone Biles, Katie Ledecky, Elaine Thompson, el verdader drem team del bàsquet d’EUA, en dones. Així es podria resumir Rio-16.